10 de març de 2020 Quan ja fa un any que tenim en exposició, al Museu de
Granollers, el retaule de Sant Esteve, aquest dimarts, hem presentat la
llicenciada en Història Medieval Cinta Cantarell. Ens ha parlat de les
vicissituds de la venda dels retaules gòtics de Granollers. Molts descobrim
que, a més a més del que dóna títol a la conferència, se’n van vendre dos més,
petits, de menys importància: el de Sant Sebastià i el de Sant Eloi. És necessari,
per entendre la complicada gestió de la venda que, acabant el segle XV,
s’encarregà als pintors germans Vergòs, l’elaboració del retaule. Fou a càrrec
de la vila i es va instal·lar a la Parròquia, on consta que presidí l’altar
major fins al segle XVIII. Va ser substituït, per modes o deteriorament, per un
d’estil barroc, procedent de la parròquia de la Mercè, de Barcelona. A partir
d’aquí, poc se’n sap. Va estar també, a l’actual Sala Tarafa (antic hospital),
i guardat a la Parròquia, fins al segle XX. En tot cas, deixa indefinida la
propietat de l’obra.
Coincidència d’interessos:
• Via del tren
• Nou Hospital
•
Necessitat de vendre.
D’aquesta coincidència neixen les primeres negociacions
al 1914. S’allarguen durant anys, amb discusions, enfrontaments i, fins i tot,
mobilització dels vilatans per oposar-se al trasllat del retaule.
Finalment,
l’any 1917, es varen vendre els retaules gòtics, que es conservaven a la
Rectoria de la Parròquia Sant Esteve. Aquest fet venia motivat per la precària
situació econòmica, a l’hora de bastir una part del nou hospital de la vila.
Granollers s’estava transformant urbanísticament i social. Precisava nous
serveis més adequats amb els temps. El nou hospital era vital, per a la
construcció de la nova via ferroviària, que afectava l’Hospital dels Caputxins.
La transacció de compra-venda va durar quatre anys i va generar conflictes
entre les diverses institucions implicades. Els Ajuntaments de Granollers i
Barcelona, la Junta de Construcció del nou Hospital, la Parròquia de Sant
Esteve, el Bisbat, La Diputació i La Junta dels Museus. Tot va ser molt
complicat. Les xifres que consten en documents eren de 150.000-200.000 pts. Ha
quedat palès, l’interès que va tenir la Junta de Museus per comprar els
retaules, així com la necessitat de la venda per part de Granollers.
Així,
aquesta decisió, que fou molt polèmica, va contribuir al procés de
modernització de la ciutat. També va propiciar que, les taules que avui podem
admirar a la sala del Museu, es salvessin de la crema i destrucció produïda com
a conseqüència de l’esclat de la Guerra Civil. La prensa de l’època, de la
capital i de la comarca van recollir molt freqüentment i de manera detallada,
el procés de les complexes i laborioses gestions, que culminaren amb la venda
oficial, amb data de 22 d’octubre de 1917. Resum German Cequier, fotografies Mercè Gasch i Esteve Garrell, disseny del cartell Montserrat Lluch Santacana.