-Hi ha altres essers vius?
-Quant trigarem a trob-ar altres planetes com el nostre?
-Com sabrem si estan habitats encara que la vida sigui diferent a la nostra?
-Quant trigarem a trob-ar altres planetes com el nostre?
-Com sabrem si estan habitats encara que la vida sigui diferent a la nostra?
Els grecs, van començar a estudiar el cel associant les agrupacions d’estrelles a figures mitològiques. Va ser Galileo Galilei, fa 400 anys, qui va utilitzar el primer telescopi per estudiar l’Univers. En un telescopi el més important és la obertura que deixa entrar la llum; actualment, a Xile hi ha un telescopi gegant amb un mirall de 42 m de diàmetre. A l’espai, en naus, estan instal·lats telescopis, junt a altres enginys que analitzen les ones gravitacionals que permeten als científics avançar en el coneixement de l’Univers. Les distancies al cel son enormes i per això, com a mesura, es fa servir l’any llum que és la distancia recorreguda per la llum en un any, que equival a 10 elevat a 13 Km. La galàxia on estem, la Via Làctia, té una mida de 100.000 anys llum que comparada amb els 8 minuts de llum de distancia de la terra al sol, ens fa pensar que el sol està molt proper.
A l’Univers hi ha milers de galàxies. Les estrelles tenen una vida limitada. Una estrella molt gran, d’unes 15 vegades el sol, s’acaba amb una explosió i tots els elements que la formaven passant a l’Univers que es realimenta. Tots els compostos químics s’han creat a l’interior de les estrelles.
L’Univers es va formar a traves d’un Big Bang fa uns 13800 milions d’anys. Si traslladéssim aquest període proporcionalment a una escala d’un any, el naixement dels humans seria el 31 de desembre a les 23.39 h i la construcció de les primeres ciutats el mateix dia a les 23,59 h. Som uns recent arribats. De tot el que composa l’Univers només se’n coneix el 5%, de la resta que es reparteix en matèria fosca (23%) i energia fosca (72%), no en sabem res. La feina de l’Ignasi Ribas és investigar si hi ha vida fora de la Terra. Aquesta vida estaria en els exoplanetes que circulen al voltant d’una estrella. D’uns 4000 exoplanetes, 40 podrien ser habitables. Per saber-ho, es tenen de conèixer els compostos químics que hi han a la seva atmosfera. Dintre de 10-20 anys els científics pensen que es podran donar respostes. Els propers anys els americans i el xinesos faran expedicions a la Lluna i s’ambiciona establir bases a la Lluna i Mart, però és difícil i es necessita molt de temps. Com a reflexió final, hem de cuidar molt millor el lloc on vivim i preparar-nos per entendre el que ens envolta. En la immensitat de l’espai no som res. Resum Martí Majoral. Fotografia Mercè Gasch. Cartell dissenyat per Montserrat Lluch Santacana.