Una de les activitats humanes vinculades a la relació entre les persones, des de l’inici de la civilització, ha estat el comerç, com a intercanvi i també com a instint de propietat sobre un producte cultivat i, posteriorment, manufacturat. És un vincle de creixement d’Europa en la cruïlla de camins per on hi circulen els transports, les monedes i l’alfabet: entès com un intercanvi i difusió de cultures, impulsor d’invents i de creació i avenços tecnològics. Fou un intercanvi d’idees fins a la Revolució Industrial, en aquell moment hi entra el capital. Fins a 1990 el comerç es mou entre uns paradigmes, bàsicament iguals, amb un comerç diferenciat a cada poble que era un dels elements que contribuïa a definir-ne la seva identitat.
A partir d’aquest moment i, amb la globalització al capdavant, canvia el to: ha posat el consum a l’abast per a molta part de la població i alhora ha modificat el comerç perquè s’ha unificat. Actuament, 20 empreses controlen el 80 % de la venda. I el 20 % recau a mans de 100.000 botiguers. Aleshores, cal replantejar els objectius del comerç, posant la persona en el centre de l’activitat. Fer més creatius els aparadors i entendre que la botiga és un espai de relació i comunicació.
