Àngel Casals va parlar sobre La República de Pau Claris (1641) a la Guerra dels Segadors, 1ª part, el dimarts dia 5 d'abril.

Pau Claris i Casademunt (Barcelona, 1586-1641) fou un polític i eclesiàstic català, i el president de la Generalitat de Catalunya a l’inici de la Guerra dels Segadors. El 16 de gener de 1641 proclamà la República Catalana sota la protecció de França. Espanya estava immersa en la Guerra dels Trenta Anys.

Al maig de 1640, es va fer una aliança catalanofrancesa en contra de la corona espanyola. Va desembocar en la Guerra dels Segadors. Al setembre de 1640  van signar el pacte de Ceret, pel que Catalunya havia de rebre suport militar de França.

Davant la pressió militar castellana i la francesa, Pau Claris va acceptar separar-se de la monarquia espanyola i constituir-se com a república lliure, sota la protecció de França.

El 16 i 17 de gener de 1641 la Junta de Braços i el Consell de Cent acceptaven la proposta de convertir-se en república.

Les tropes castellanes estaven apropant-se a Barcelona, les pretensions franceses portaren a Claris a liquidar el projecte republicà i proclamar Lluís XIII comte de Barcelona (23 de gener de 1641 ). La república va durar set dies. 

                                    Síntesi de la conferència

Àngel Casals va explicar els fets, tan complexos, que varen portar Catalunya a una República que va durar pràcticament tot un any (1740-41) –oficialment, només una setmana-. Durant el segle XVII, però, la paraula República  no tenia el mateix sentit que té avui. Prové del llatí Res-publica, és a dir, cosa pública. Qüestió que a Catalunya sempre ha estat cabdal: ocupar-se de la cosa pública. Amb un territori, una cultura i una manera pròpia de governar-se pròpia - la Generalitat- formada pels representants dels tres braços: clergat, noblesa i ciutadans honrats (homes i propietaris)  - i sempre a partir de pactes amb els diversos reis-,  Catalunya, amb només mig milió d’habitants fruit del seguit de pestes que havien assolat, amb intermitències, el país durant tres segles, es troba el país ocupat  per les tropes del rei de Castella, en guerra contra els francesos, veïns de Catalunya. El comportament totalment inadequat d’aquestes tropes, provoquen l’aixecament de la pagesia (Guerra dels Segadors) i dels diversos pobles. La Generalitat demana la protecció de França, i la té durant un temps- aquell en què s’instaurà la “República”-. Però, de manera sibil·lina,  França actua de tal manera que pot acabar mestressa de  Catalunya. Al cap d’un any, doncs, la Generalitat, molt a pesar seu, torna a demanar ajut al rei de Castella. “La República” s’acaba i, pel Pacte dels Pirineus, els espanyols entreguen una part de Catalunya a França.                                                                          Montserrat    

Montserrat Medalla va parlar sobre El Québec: un poble que lluita per la seva identitat, el dimarts dia 29 de març

El Québec és la més gran de les províncies del Canadà. Té una població de 7,6 milions d’habitants. Té un idioma, el francès, una cultura i unes institucions pròpies, el que li confereixen ser considerada com una nació dins del Canadà. El dia 27 de novembre del 2006 així ho va reconèixer el parlament canadenc. La capital és ciutat de Québec.  És l'única regió francòfona de Nord-Amèrica, on el francès té protecció oficial.

Els quebequesos han fet varis referèndums d’independència. L’últim de 1995 van obtenir un 49,6 de vots favorables. És un país preciós digne de ser visitat.

Síntesi de l'acte

La conferència sobre el Québec ha estat molt interessant. Primer s’han passat diapositives i al mateix temps la conferenciant ha anat explicant-les.

Eren sobre l'economia, la política, paisatges d’allà, els símbols, l’escut, els riu Sant Llorenç etc.

Després ha fet una llarga dissertació sobre la  seva història a partir de l’any mil fins els nostres dies. Ha parlat de la població, de la seva procedència, sobretot la provinent d’Irlanda, de la llengua, de l’enfrontament entre Anglaterra i França, de la multiculturalitat, del país d’arrels franceses, de l'obligatorietat de parlar el francès. També ha insistit en la importància que donen els quebequesos a la protecció del medi ambient i sobretot als rius. Així mateix del respecte que es tenen mútuament. Ha parlat de la seva cultura, escriptors, cineastes, compositors etc.

Per acabar s’ha passat un vídeo on s’ha vist el país i els seus paisatges, algunes festes, els seus carrers i monuments,  tot amb música de fons d’autors quebequesos.                                                                                                                  Mercè Gasch

El vitraller Jordi Bonet va parlar d'Els vitralls catalans: de Santes Creus a la Sagrada Família, el dimarts dia 22 de març

En Jordi Bonet des del 1985 és l’Arquitecte Director i Coordinador de les obres del Temple de la Sagrada Família. Comença a treballar durant les vacances d’estiu l'any 1991 a Santa Maria del Mar. És l'autor dels vitralls del Santíssim de l'església de Sant Esteve de Granollers.

               Síntesi de la conferència

En Jordi Bonet comença a treballar durant les vacances d’estiu en el any 1991 a Santa Maria del Mar, per al taller del seu pare.

Per ell va ser una descoberta interessant, però no pensava dedicar-s’hi. El acabar la carrera de química va trobar que la relació entre la química i la degradació dels materials li era molt útil..

“Vaig començar a treballar els Juliols, quan acabava les classes de l'institut. El meu primer dia de treball va ser el 1991 i vaig treballar a Santa Maria del Mar.  La feina és molt bonica perquè treballes en llocs i vitralls diferents”  L’expansió a la resta d’Europa li exigeix el domini d’un altre idioma que s’ha fet universal: l’anglès.
                                                                    Casals

Joan Pi ha parlat sobre Implants dentals i qualitat de vida el dimarts dia 15 de març

Un implant dental és una petita fixació de titani que s’utilitza com a substitut de la part de l’arrel d’una dent natural que s’ha perdut. L’implant dental es col·loca en el maxil·lar superior o inferior i amb el temps s’adhereix a l’os, i serveix com un anclatge per a la substitució dental. Els implants es poden utilitzar per substituir des d’una fins a diferents dents que s’hagin perdut, inclús podem reemplaçar totes les dents de la boca.

El doctor Joan Pi tot atenent consultes durant la conferència

                           Síntesi de la conferència
El doctor Joan Pi i Urgell inicià la sessió tot remarcant la incidència que tenen les dents en la qualitat de vida de les persones, basant-se en a) salut física, b) estat psicològic i c) relacions socials.

Com hi col·laboren les dents: a) millorant la nutrició i b) la imatge.

La necessitat d’una bona assistència dental ve donada pel fet natural de que amb els anys la dentadura es deteriora i fins i tot es perd. La implantologia té per objectiu aportar solucions a aquest problema. De fet aquesta tècnica és centenària. La novetat de la tècnica descoberta casualment rau en el fet que el titani, material de l’implant, s’integra en la part òssia regenerant-la i convertint l’implant en part integrada. El doctor Branemark, de la Universitat de Lundt (Suècia) fou el descobridor i el promotor. És molt important remarcar la llarga durada d’aquesta tècnica, com a  mínim de vint anys. Però necessita un seguiment. La clínica del doctor Pi cada sis mesos controla els implants realitzats. Aquests implants poden ser per a una sola dent, per a més d’una i fins i tot per a tota la dentadura. Una condició indispensable és l’existència d’os. La seva mancança també es pot solucionar amb un  'injert' o amb un implant que cerca la base en  l’os pomular.

Per acabar va fer un incís sobre l’ajut que suposa la informàtica, que permet tenir a punt tots els implants i dents abans de començar l’operació, que possibilita que el pacient surti de la clínica amb una dentadura nova.

En resum: la ciència al servei de la qualitat de vida i de possibilitar una bona imatge facial a totes les edats.                             Joan Sala

Mercè Riera va parlar sobre Què és el que ens dóna sentit al viure? el dimarts dia 8 de març

El Xiprer, la casa d’acollida que funciona des fa 10 anys a Granollers, és la casa de tots. S’ha convertit en un centre de donar i de rebre.

Donar escalfor, aliments, caliu familiar, i rebre tendresa, somriures, cares agraïdes.

Fins ara els més desvalguts i marginats de la nostra societat eren els seus usuaris, ara amb la crisi, hi ha gent que ha perdut la feina, o tenen problemes amb la vivenda i les ajudes estatals no els arriben.

Els voluntaris són jubilats de totes les escales socials, mestresses de casa, viudes que troben alegria i consol en posar el seu temps a disposició de les persones que no han tingut tanta sort com ells.

El fet d’ajudar els altres dona sentit a les nostres vides, compartir la taula amb aquestes persones que moltes vegades viuen al carrer, és una manera de compartir la vida.          Síntesi de la conferència

Mercè Riera va venir a parlar a l’Aula d’AGEVO. No és senzill reflectir amb paraules el que un/a sent escoltant la Mercè. Ella s’adreça al cor de casdascun/a i segur que ens està dient coses molt diferents, depenent de l’estat d’ànim amb què l’escoltem.

La Mercè va sentir la crida a Estimar -l’Explosió d’Amor, diu ella-, d’ençà del naixement de la  primera filla, discapacitada. La varen seguir dos fills més, i encara un altre, que també sofria una discapacitat. El negoci tampoc els va anar bé; varen tenir problemes econòmics. En aquestes condicions, és molt probable que qualsevol altre parella hagués sofert tant que, fins i tot, podria haver caigut en estats depressius d’aquells que impulsen a la negativitat..

Però hi havia aquella Força interior, aquella Explosió d’Amor que la impulsava. El Xavier, el marit, va entendre el que ella volia,  i també el grup de companys que compartien la seva idea, i que l’han ajudada a tirar endavant.  Es tractava d’un lliurament total i absolut als més necessitats.

I a partir d’aquí, i gairebé miraculosament, cada dia han pogut donat de menjar a qui tenia fam, de beure a qui tenia set i fins i tot sostre a qui no en tenia.

La Mercè  i les seves paraules varen provocar, no només l’atenció sinó també l’emoció de les nombroses persones que la varen escoltar.

Martina