BONES VACANCES... us esperem el 3 d'octubre!

Frederic Sesé ha parlat sobre PAU RIBA, dimarts 20 de juny de 2023.

Descriure amb èxit un personatge com Pau Riba i Romeva, no serà una tasca fàcil de reeixir, encara que sigui amb el treball rigorós d’en Frederic Sesé; en referir-se a Riba, ningú pot deixar de pensar amb els seus ascendents familiars que sense dubte li van marcar el caràcter. Els avis paterns els poetes Carles Riba i Clementina Arderiu, o l’avi matern Pau Romeva cofundador d’Unió Democràtica de Catalunya. Descendent d’una família burgesa i educat dins un ambient purità, cristià, culte i catalanista. Això no obstant, fou un important referent cultural alternatiu, iconoclasta i un inclassificable transgressor i heterodox, mutant, escriptor, periodista, hippie i dissenyador. Al llarg de la seva vida és un reinventar-se contínuament. Un personatge singular a contracorrent sempre, com ho demostren els documents gràfics i enregistraments de converses entrevistes o concerts. Mai deixa indiferent a ningú. 

El nostre conferenciant s’ha servit de la seva discografia, així com de les gravacions de les seves intervencions públiques i privades per desgranar de manera fàcil les contradiccions d’un artista completíssim com Riba. En el recorregut pels títols, hi va afegint riques notes de les vicissituds que al llarg de les produccions van anar sorgint, i que retraten al personatge en particular i a la gran quantitat d’amistats, professionals i músics que col·laboren estretament en les diferents produccions. Noms tan coneguts per tots nosaltres com, Jaume Sisa, Xesco Boix, Jaume Arnella, Saki Guillem, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra entre d’altres. 

Una de les coses que sorprenen en aquest món musical, on els missatges són realment pobres de contingut, Riba treu tot el seu immens talent literari per construir unes lletres potents, molt ben escrites i amb uns missatges per fer pensar, sense repetir les estrofes, amb un enginy que plau tots els sentits, cosa gairebé inexistent en altres artistes. Ens deixa un extens llegat musical, filosòfic, gràfic i literari digne d’estudi i un referent.

En aquest punt, no faré l’enumeració de tota la seva obra discogràfica ni literària, 29 discos i 15 llibres publicats. Ho podeu consultar a la Viquipèdia. Del seu treball ACORAR us deixo aquest fragment, per assaborir l’enginy literari d’un artista complet com era Pau Riba. 

"-Vaja unes alzines. -No són alzines això. -Ah, doncs uns pollancres. -No són pollancres. -Doncs què són?. -Són oms. -No sabeu res. Quan jo no hi sigui no sabreu què és un baladre, ni un atzeroler, ni un ginjoler, ni un revell, ni una argelaga, ni una estepa, ni un arbocer, ni un alavern, ni un llampúgol, ni una alzina!. El jovent sap destriar entre un Golf GTI o GTX, un Iphone 7 d’un Iphone 8, un PC d’un Mac. Ho saben tot de les coses efímeres, de les coses que es venen com imprescindibles i que en pocs anys passen de moda i a formar part del record. Com un Spectrum, o un Atari, un xubasquero Karhu, un vídeo VHS o un minidisc. De les coses permanents, de les que transcendeixen el nostre efímer pas per la vida, no els interessa res. Ni el seu nom. I amb un genèric, l’humilien. No destrien pomeres de pereres, cireres, alzines ni oms. Només diuen “arbres”. No destrien un mussol, una òliba, un tord, una merla, un pinsà o un sebel·lí. Només diuen “ocells”. I d’aquesta ignorància en basteixen una seguretat ben falsa. En canvi, la gent gran sap destriar si és ordi o civada a les tres setmanes de néixer el sembrat, quan tot just és una fulla. Saben si és una carbassera o una melonera el que tenen davant, perquè saben que allò és bàsic per la vida, per sobreviure. Diuen “un cotxe” sigui quina sigui la paraula o marca que dugui al darrere, perquè només serveix per anar d’un lloc a l’altre. Les paraules diuen qui som, com vivim, què valorem i què menyspreem. Expliquen el nostre món i la nostra esquizofrènia. Ens expliquen a nosaltres. I si canviem de paraules canviem de món. I el món, per bé o per mal, sempre canvia. I els forts guanyen. I si amb una debilitat covarda descuidem els mots, quan moren els mots moren els conceptes. I llavors, la vida seguirà, silvestre i anònima, o morirà. Com moren els pobles si moren les paraules. És la paraula l’ànima d’un poble."

Resum d'Esteve Garrell, fotografies també d'Esteve Garrell i de Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch 

Ariadna Grau ha parlat sobre L'ALIMENTACIÓ CETOGÈNICA, MÉS ENLLÀ D'UNA DIETA. Dimarts 13 de juny.

Menjar grassa per perdre grassa? Aquesta va ser la pregunta que es va plantejar l’Ari. Realment sembla una incongruència, però a mesura que va anar aprofundint en el coneixement d’aquesta dieta o millor dit forma de vida, com li agrada anomenar-la, va veure que els resultats eren evidents.

Després de passar per problemes alimentaris i haver provat totes les dietes existents, va decidir investigar la dieta cetogènica o altrament dita KETO que només es coneixia als EEUU i aquí encara no se’n sentia parlar.

Ens diu que no és una dieta sinó un canvi de filosofia i forma d’alimentar-se.

Es tracta, bàsicament, d’eliminar sucres, hidrats de carbó, olis refinats i ultraprocessats i alimentar-nos amb ous, peix, carn, verdures principalment de fulla verda, fruits secs, oli d’Oliva Verge Extra i greixos saludables. Eliminant els sucres i hidrats tindrem el cos desinflamat i, per tant, més sa.

El seu neguit la va portar a fundar amb altres socis l’empresa IMPOSSIBLE BAKERS dedicada a elaborar pa, pastissos i snacks sense sucres, gluten ni hidrats apte per celíacs, diabètics, persones amb problemes de salut i per a tothom en general. D’aquesta manera ningú s’ha de privar del pa i dels dolços saludables.

La piràmide alimentària que ens han donat com a patró i que seguim fidelment la coneixem només des de fa quaranta anys. Es va implementar arran d'un estudi pagat per potents indústries alimentàries i farmacèutiques que ens han fet esclaus dels sucres que creen addicció i inflamació i així poder-nos vendre més medicaments de per vida. Cada vegada hi ha més obesitat al món; també s’ha incrementat d’una forma alarmant la diabetis tipus 2 i moltes altres patologies que seguint l’alimentació KETO podria revertir-se.

Parlà dels MACRO i MICRONUTRIENTS, de les fonts d’energia com la GLUCOSA que dona energia molt ràpida i les CETONES que l’energia és més consistent i duradora en el temps. METABOLISME LENT o RÀPID, segons el cos sintetitzi els aliments en funció si ingerim sucres o greixos. Aquí és on entrem de ple en la dieta CETOGÈNICA que prové de la paraula CETONA. Les cetones metabolitzen el greix i cremen la grassa, per aquesta raó el nostre cos deixa de transformar els sucres en glucosa al no ingerir-ne i aprèn a cremar greixos.

En un plat hi hauria d’haver un 75% de calories procedents del greix, un 20% procedents de proteïnes i un 5% de calories provinents dels hidrats de carbó; això equivaldria a tenir un plat amb la meitat de verdures, una quarta part de proteïna i l’altra quarta plat de greixos saludables.

 

Aquí no cal comptar calories ni quantitats, per tant, podem menjar fins a saciar-nos.

La dieta KETO, 

            -ens beneficiarà en el pes; 

         -en les oscil·lacions de glucosa que afecta les connexions neuronals i poden provocar l’Alzheimer, 

        -en tenir corbes d’insulina més planes, evitarem problemes hormonals, reflux, gasos i desinflamarem el cos.

Caldrà també tenir present fer esport; tenir un bon descans nocturn que ens proporciona la regeneració cel·lular; saber gestionar les emocions per evitar estrès.

Resumint, una conferència engrescadora per aprendre nous hàbits alimentaris que ens ajudaran a guanyar salut.

Resum Marta Peitivi, fotografies Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Agnès Boixader ha parlat d'ÈTICA, MORAL I EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA. Dimarts dia 6 de juny.

Inicià la conferència, presentant el guió previst per a la seva dissertació:

     1. - Presentació i posicionament

     2. - Què és l’Ètica?

     3. - Què és la Moral?

No vivim sols en el món! Som éssers humans singulars a la recerca de companyia. Som identitats singulars … I seguim sempre construint IDENTITAT. En el “singular” (SOLS), no necessitem ni Ètica, ni Moral, ni Política, ni res … Però NO VIVIM SOLS! Amb totes aquestes afirmacions, ens ha introduït en aquests continguts tan interessants de reflexionar.

Els dilemes que, des de la vida política, social i econòmica, se’ns plantegen, acostumen a tenir una aparença bipolar: vols llibertat o seguretat; llibertat o responsabilitat; llibertat o opressió; propietat privada o bé comú; etc.

Per als humans, ser absolutament lliure és impossible. Només seria possible, si visquéssim sols, però tots comencem el trajecte vital en la més crua dependència i, sovint, acabem igualment en la dependència; entremig, passem la vida al costat dels altres, vivint junts en convivència harmònica o discordant, però sempre essent interdependents.

D’altra banda, vivim en un món que ha progressat de manera desequilibrada: el progrés tècnic i científic no va en paral·lel al desenvolupament humà. Per això, cada vegada necessitem més brúixoles per orientar-nos i surten codis deontològics i ètics canviants. 

Fa més de cinquanta anys que es parla de crisi de valors. No hi ha crisi! Hi ha canvis d’època, canvis de jerarquia i canvis en l’escala de valors.

Els humans som una barreja de natura i cultura, éssers naturals i socials que s’adapten, perquè els hi va la supervivència. Són els canvis de marc, de context, el que fan que les normes morals del nostre context, canviïn.

“La Moral és canviant, segons el moment o el lloc”

La Moral és contextual; deures i normes en un moment determinat

Només cal pensar en Afganistan o la Xina o en nosaltres mateixos fa cinquanta anys …

Una altra cosa és l’ètica… “L’Ètica té pretensions d’universalitat”

Ètica és estar a l’alçada del que l’altre em demana.

L’Ètica no es pot definir, només es pot mostrar.

Finalment, l’Agnès ens aconsella algunes preguntes:

- Què hi faig en aquest món? 

- Què hi vull fer? 

- Què transmeto? 

- Com podem transmetre a les futures generacions això que en podríem dir VALORS UNIVERSALS, aquells que configuren una ètica laica en la qual tothom pugui viure i deixar viure?

Resum de German Cequier, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.