Albert Beorlegui ha parlat sobre EL CINEMA I ELS LLIBRES. Dimarts 28 de març, 2023.

El conferenciant va fer un passeig per la intensa relació entre el cinema i la literatura, la seva relació es remunta des dels orígens del setè art.

En èpoques primerenques (1896) els germans Lumière ja produeixen una versió primitiva de Faust, i tres anys més tard (1899) George Méliès roda una adaptació del famós conte de Perrault La Ventafocs 

Al llarg de la sessió vam visionar diferents episodis de pel·lícules importants de temes literaris que van tenir un gran èxit en el saber universal i en l’enriquiment personal.

Les pel·lícules La cenicienta (1950), La bella durmiente (1959), totes comencen amb un llibre obrint-se

Poques biblioteques tan completes hem pogut admirar en el cinema com les que surten retratades en la llegendària ciutat d'Alexandria (del S./ III abans de la nostra era) 

El director Alejandro Amenábar va fer la pel·lícula AGORA, (2009) sobre la seva destrucció motivada per les tensions entre cristians i jueus, el conflicte entre la raó i la intolerància, aniquila’n la saviesa acumulada de molts cescles com a centre de difusió del coneixement. (Es calcula que hi havien acumulats 900.000 volums). 

La pel·lícula descriu amb grans metàfores la destrucció dels documents volant, i personatges molt petits com formigues.

Vam visionar un fragment d' EL NOMBRE DE LA ROSA, sobre el llibre de Umberto Eco (1986), ambientada en el turbulent ambient del S/. XIV de l’edat mitjana, tracten sobre una abadia a on succeeixen fets molts estranys, descrivint una sèrie de crims, transmetent misteri i por, cal ressaltar el gran treball de l'actor Sean Connery tenint un gran èxit de la crítica i donant popularitat a la novel·la.

EL CLUB DE LOS POETAS MUERTOS (1989), llibre en el seu temps prohibit i protagonitzat en la pel·lícula per Robin Williams, descriu una escola conservadora per nois, on el seu professor de literatura, inspira els alumnes a canviar la seva vida de conformitat a través del seu ensenyament de la poesia i la literatura, gran ressò en el seu moment per trencadora.

Va fer esment que, amb el temps, els valors literaris han canviat, actualment es qüestiona el vocabulari d'algunes novel·les de l'Agatha Christi, i es planteja canviar alguns mots del seu lèxic que s’utilitzaven en la seva època, que actualment no es consideren adients.

LLIBRES PROHIBITS I QÜESTIONATS.

FAHRENHEIT 451 (1953), novel·la de Ray Bradbury que advertia l'amenaça dels medis massius de comunicació per la lectura puguin substituir el pensament crític, i la pel·lícula dirigida per Trufat (1966) presentava una societat on el treball dels bombers consistia a cremar obres literàries. Considerada un clàssic cinematogràfic.

El conferenciant VA FER TOTA UNA DECLARACIÓ DE PRINCIPIS D’AMOR AL CINEMA I A LA LITERATURA, per desferrar per sempre el tòpic que “els llibre són millors que les pel·lícules” SON DOS LLENGUATGES DIFERENTS.

Resum de Mercè Barnils, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Ferran Manau i Graupera ha parlat sobre l'ESTUDI GENEALÒGIC D'UN ARBRE DE FAMÍLIA, dimarts 21 de març.

La GENEALOGIA és la ciència que estableix el parentiu entre persones i llinatges. Amb aquesta definició començà en Ferran Manau i Graupera la seva conferència. Tot i que sense tecnicismes ens mostrà descriptivament com poden ser els arbres de família, els seus avantatges o desavantatges fets de manera horitzontal o vertical que seria el més comú.

La genealogia té aplicacions 

- mèdiques, per les quals podem conèixer possibles malalties dels nostres ancestres; 

- biològiques i genètiques, per saber el caràcter hereditari; 

 - històriques i biogràfiques, pels conflictes bèl·lics i interessos de família; 

 - econòmiques, per la dependència dels diners i per qüestions d’herència; 

 - sociològiques, per la continuació de pares a fills de la professió; 

 - i del dret, per veure casaments de conveniència.

És curiós veure que antigament, en els segles IX i X, al costat del nom de la persona, s’hi afegia la professió, el lloc a prop d’on vivien o fins i tot un malnom. D’aquí tenim noms com Puig, Roig, Ferrer, Fuster, etc.

A la baixa Edat Mitjana cada país i llengua crea els anomenats gentilicis, com per exemple ens diu que, 

- a terres Catalanes, al nom del nadó li seguia el nom del pare. Pere Joan ens indica que Pere era fill de Joan. 

- a terres de Castella s'hi afegia EZ al nom del pare; així veiem que Fernández era fill de Fernando o Sánchez era fill de Sancho. Veiem similituds a terres franceses, italianes, germàniques i eslaves.

Ens explica com es fa la recerca de dades i on podem anar per obtenir informació i poder confeccionar l’arbre genealògic. 

- Primer de tot preguntar als pares i avis de la família que ens poden aportar molta informació dels seus avantpassats, 

 - fotografies antigues amb alguna possible anotació al darrere, podem recórrer també 

 - als Llibres Sacramentals, pels baptismes, casaments i òbits, 

 - als Registres Civils, 

 - a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, entre d’altres. 

A vegades es fa difícil l’obtenció de dades per manca de col·laboració dels funcionaris públics o per que s’hagin pogut destruir o cremar arxius al llarg de la història per guerres, saqueigs, etc. 

Tot i que pot ser molt emocionant i un gran repte conèixer els nostres orígens ens caldrà molta paciència i dedicació ens diu el ponent per acabar.

Resum Marta Peitivi, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Javier Martínez ha parlat sobre TUTMOSIS III, dimarts dia 14 de març de 2023.

El conferenciant ens comenta l’excavació, que fa uns anys, un equip d’arqueòlegs porten a terme en el jaciment del temple de Tutmosis III (ca. 1479-1426 aC). Per ara, s’han fet unes quinze campanyes. Els diversos descobriments de l’excavació aporten informació de la vida diària del temple. A més de tenir funcions religioses era un important centre administratiu. S’ha trobat material de gran interès. El temple està situat a la riba occidental del Nil, al costat de Luxor, entre Assasif i Khokhu.

Un monument excavat parcialment a la muntanya que tenia diversos nivells i s’hi accedia mitjançant rampes. Lamentablement, una carretera no permet conèixer l’estructura totalment. Aquest gran conjunt arquitectònic està envoltat per un mur de tova rectangular. En el seu interior s’han plantat uns arbres associats al culte solar, gràcies a la recuperació de fulles i llavors. En aquest lloc, també, s’han localitzat unes necròpolis que corresponen a diverses èpoques. 

Seguidament, el conferenciant ens informa, breument, sobre Tutmosis III. Fou un faraó de la dinastia XVIII de l’antic Egipte; va regnar durant uns cinquanta anys i va crear un gran imperi que anava des la Síria central al nord del Sudan. A través de fotografies, dades i anècdotes ens mostra material divers de gran valor, que han anat trobant i refent en aquestes excavacions. Per mitjà de molts fragments de gres s’ha pogut conèixer la iconografia del temple. En els seus murs hi havia relleus i inscripcions sobre les victòries de les campanyes de Tutmosis III. 

Fent una síntesi sobre l’exposició que el conferenciant fa referent a les restes trobades, tindríem:

-Taps: un conjunt de taps de recipients ceràmics elaborats en fang. La majoria conserven inscripcions de reis i reines que permeten realitzar un recorregut històric; altres inscripcions revelen diferents tipus de productes que contenien els recipients. 

-Fragments de gres: trobem representacions bèl·liques, religioses, de navegació, ofrenes, representacions de treball.

-Fragment de l'estela de Guebel Barkal; relleus militars que donen informació sobre l’exèrcit i les campanyes de l’època; blocs de pedra calcària que pertanyen a capelles, tenen inscripcions relacionades amb rituals i ofrenes dedicades al faraó i al déu Amón-Ra... també es va localitzar: -la casa del sacerdot khonsu de l’època de Ramsés II; -objectes amb significat màgic relacionats amb el temple (pedres amb inscripció, fragment d’una figureta de terracota que representa una mare nua que dona la mà al fill, cobra de terracota...)

Sobre les NECRÒPOLIS, s’han trobat tombes de diverses èpoques. La necròpolis de finals del Primer Període Entremig són enterraments senzills, cadàvers amb cames estirades o flexionades i la major part tenen el rostre cap a l’est acompanyats de peces pel més Enllà.

Necròpolis del Regne Mig tenim tombes de funcionaris i sacerdots a una profunditat de cinc i deu metres, també, cambres funeràries. Localitzats cadàvers profanats i en un estat precari de conservació. Es troben objectes destinats a protecció i ritual. En la tomba XIV s’hi van trobar joies d’or i plata (petxina, braçalets...) 

Cartonatge de la dinastia XXII, té bona policromia i pertany a un personatge que rep el nom d´Amón-renef; presenta elements solars i d’osiris en què les ales esteses tenen una funció protectora. Com a divinitats de protecció Isis, Neffis i els quatre fills d'Horus...Tombes de les dinasties XXV i XXVI. 

En la tomba XXII es van trobar molts trossos de mòmies que havien estat profanades, i entre aquelles restes humanes amulets de protecció. Algunes de les restes més tardanes, presentaven evidències d’extrema violència.

El conferenciant acabava la seva exposició ensenyant unes fletxes de punta que pertanyen a períodes diferents. Dues fletxes en punta de sílex trobades en una tomba de Finals del Primer Període Entremig, i dues fletxes de ferro d’una època molt posterior. Els dos períodes tenen una separació de dos mil anys. Això ens demostra que aquest lloc ja fou ocupat molt abans de la construcció del temple i hi ha una evolució al llarg de la seva història. 

Resum de Joan Gurt, fotografies d'Esteve Garrell, Mercè Gasch i Marta Peitivi, cartell de Montserrat Lluch.

Laura CAÑAS ha parlat sobre TRANSPLANTAMENT RENAL. Dimarts 7 de març de 2023.

Dimarts vàrem assistir a una classe magistral de medicina, adaptada a un públic profà i poc avesat a la terminologia tècnica, utilitzant un llenguatge pla i entenedor. En un repàs breu, es va mostrar la fisiologia i les funcions dels ronyons: com a Filtre de Substàncies Nocives, regulador de la pressió arterial, eliminant aigua i sals, Secreta hormones, produeix hematies i Formació de la Vitamina D.                                                                                                  Defineix què és una Malaltia Renal Crònica, quan s’observa: la presència d’una alteració estructural o funcional renal, que és persistent durant més de 3 mesos. 

Els procediments utilitzats per garantir un diagnòstic fiable, queden simplificats a fer analítiques on es mesura el nivell de Creatinina, pèrdues de sang i proteïnes, amb diagnosi per la imatge, per exemple ecografia, detecció d’alteracions, i també, utilitzant tècniques invasives com biòpsies renals. 

Un cop confirmada la mala funció renal, es pot aplicar el sistema de DIÀLISI, que es pot fer en centres hospitalaris, al mateix domicili, actualment i depenent de cada cas, el pacient pot fer

          -diàlisi peritoneal manual mentre treballa (tasques sedentàries) o 

          -diàlisi automatitzada, de nit mentre descansa. 

Aquests sistemes resulten cars, de poc recorregut i eficiència limitada. Missatge principal:

DRET A SER TRANSPLANTAT, per preu més econòmic i sobretot pels resultats més positius de VIDA.

 

En els últims anys, s’ha incrementat el nombre de trasplantaments en general, millores en els equipaments i notables canvis, en els procediments tècnics a conseqüència de la investigació constant, obtenint uns resultats cada cop més eficients. Una de les curiositats va ser que els ronyons en mal funcionament, generalment no s’extreuen, el nou s’ubica en la fosa ilíaca on disposa d’espai suficient, només s’extreu el danyat si presenta poliquistosi renal. 

TROBAR DONANT requereix un procés complexa per les variables a tenir en compte. Aquí es va detallar de manera clara, els factors determinants per decidir fer trasplantament amb donant viu o mort. Avantatges i Desavantatges d’ambdós casos. Va parlar de la necessitat de tenir compatibilitat entre els donants i el receptor. 

Els donants més habituals per parentiu, matrimonis, parelles de fet, fills, germans i amistats. 

En tots els casos se segueixen uns protocols estrictes per garantir, la salut i el benestar de donant i receptor, el risc quirúrgic és real, sense oblidar els aspectes emocionals i d’estrès que poden afectar a les persones. L’equip és interdisciplinari i treballa confegint vertaders puzles de variables per fer possible les donacions i garantir l’èxit de les intervencions. 

Un cop realitzades totes les proves es presenten al Jutjat qui dona l’autorització final. 

Els controls del postoperatori de donant i receptor, tractament immunosupressors es fa de manera programada. Per estadística els pacients gaudeixen d’una millor qualitat de vida fins al final dels seus dies, les causes de la seva mort són les habituals com les dels no trasplantats, càncer, cardiovasculars o infeccions, tot mantenint la funcionalitat del ronyó.

Resum i gràfics d'Esteve Garrell i Homs, fotografies Mercè Gasch i Marta Paitivi, cartell de Montserrrat Lluch.