 |
El conferenciant ens ha endinsat en el moviment musical i cultural en què vivia la
societat del final del segle XIX i principis del XX. Enric Morera va néixer el 1865, va estudiar
a Barcelona i a Bèlgica on va descobrir la música europea. De retorn a
Barcelona es troba amb les formacions dels Cors de Clavé i de l’Orfeó Català,
dirigeix també un cor d'obrers i composa cançons per a corals que unides a la
poesia catalana donen relleu a la nostra identitat. Viu
l'esperit de la Renaixença i escriu òperes catalanes per contrarestar les sarsueles
castellanes tan de moda en l'època.
Inspirat en les epopeies
wagnerianes, converteix les llegendes catalanes com Fra Garí o el Comte Arnau amb
unes representacions de teatre musical que desperten les emocions patriòtiques
de la nostre terra. A ell devem les sardanes inspirades en poesies d'escriptors com
Àngel Guimerà en la coneguda sardana La Santa Espina. El primer
verset diu així:
Som i serem gent catalana,
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra mes ufana,
sota la capa del sol.
L'any 1924 el general Losada Governador Civil de Barcelona va prohibir
la sardana de La Santa Espina. També va estar prohibida en els anys posteriors del 1940. Aquest esdeveniments ens recorden uns anhels constants per retrobar la nostra identitat i
llibertat per al nostre tarannà i la nostre llengua. Resum Aurora Masat, fotografía Mercè Gasch.