L’exposició anirà acompanyada de diapositives, la comprensió del tema serà molt més entenedora d’aquesta manera. El conferenciant ens diu que el seu gran mestre en geografia fou el professor Salvador Llobet que explicava el fet geogràfic tot tenint en compte les diverses relacions que podem trobar en un territori.
La geografia regional intenta relacionar els diversos aspectes d’una àrea determinada. Així el relleu i els diversos cultius; una zona urbana com Granollers s`expandeix fruit d’ una intercepció de comunicacions (carreteres, ferrocarril...).També trobem una geografia humanista. Explica la importància que tenen els llocs per a les persones: l’ espai on som ens influeix. El Vallès té uns límits bastant clars: zona litoral, prelitoral i la vall. Una vall desorganitzada urbanísticament. Va tenir lloc un creixement sense un pla urbanístic en els anys seixanta. Una zona ocupada per quatre-cent mil habitants. A través de diverses diapositives ens explica l’estructura geogràfica del Vallès. El sentit de comarca: Hi ha divisions territorials com la comarca, que provenen d’un sentiment popular molt antic, en canvi altres divisions que han sorgit al llarg de la història, com les vegueries, “corregimientos” i les províncies són formes administratives. En l’època de la Renaixença, cap a finals del segle XIX, es va començar a pensar que la divisió comarcal tingués una eficàcia administrativa. Sorgeixen diversos projectes de mapes relacionats amb la divisió comarcal.
Serà durant la República, que es farà una divisió comarcal bàsica. El geògraf Pau Vila fou un dels impulsors per dur a terme aquesta divisió comarcal. Diverses possibilitats per fer la divisió comarcal: relleu, psicològica (el sentiment popular de formar part d’ un espai concret) i econòmica (àrees de mercat ). La forma que va predominar fou l’ econòmica. Amb l’arribada del franquisme aquesta divisió queda anul·lada i prevaldrà la província. A finals del anys cinquanta geògrafs com Solé Sabarís en els seus estudis donen un valor a la comarca, però sorgeix també el concepte d’àrea metropolitana. Apareix el dilema de com s’ha de dividir Catalunya.
Amb l’ arribada de la democràcia predominen dos postures: la divisió comarcal o la divisió partint de l’àrea metropolitana de Barcelona. La Generalitat es va decantar per la divisió comarcal. Sorgeixen els Consells Comarcals. La comarca dóna una personalitat a la ciutat capital. Ara bé, les comarques a l’entorn de Barcelona queden afectades per l’àrea metropolitana .
El Vallès Oriental: té les característiques d’una regió geogràfica amb una capital, Granollers. Té un potencial econòmic i demogràfic important (60.101 habitants).Una capital amb una tradició urbana. El Vallès Oriental, també té unes peculiaritats geogràfiques que l’identifiquen en relació a altres comarques de l’entorn. Forma ondulada, diversos tipus de roca (calcàries, granit, pissarres, argiles...), diversos pisos de vegetació. A la plana trobem pins i alzines, a la zona prelitoral roures i al Montseny el faig, fins arribar a la zona més alta amb el prat alpí. També rius irregulars producte d’un clima mediterrani. El paisatge de la comarca ha canviat al llarg dels temps: ha donat lloc a una despoblació rural i a l’aparició d’urbanitzacions diverses i polígons industrials. Ens trobem amb una plana molt urbanitzada. Com a conclusió, ens diu el conferenciant, que el Vallès Oriental és una realitat geogràfica molt bonica, sobretot a la primavera. Té, però les seves dificultats en l’urbanització de l’espai. Resum Joan Gurt Vilarrasa, fotografia Mercè Gasch.
El Vallès Oriental: té les característiques d’una regió geogràfica amb una capital, Granollers. Té un potencial econòmic i demogràfic important (60.101 habitants).Una capital amb una tradició urbana. El Vallès Oriental, també té unes peculiaritats geogràfiques que l’identifiquen en relació a altres comarques de l’entorn. Forma ondulada, diversos tipus de roca (calcàries, granit, pissarres, argiles...), diversos pisos de vegetació. A la plana trobem pins i alzines, a la zona prelitoral roures i al Montseny el faig, fins arribar a la zona més alta amb el prat alpí. També rius irregulars producte d’un clima mediterrani. El paisatge de la comarca ha canviat al llarg dels temps: ha donat lloc a una despoblació rural i a l’aparició d’urbanitzacions diverses i polígons industrials. Ens trobem amb una plana molt urbanitzada. Com a conclusió, ens diu el conferenciant, que el Vallès Oriental és una realitat geogràfica molt bonica, sobretot a la primavera. Té, però les seves dificultats en l’urbanització de l’espai. Resum Joan Gurt Vilarrasa, fotografia Mercè Gasch.