24 de maig 2014

Cinta Cantarell Aixendri va parlar de GRANOLLERS, DINS I FORA DE LES MURALLES, 2ª part. Dimarts 27 de maig.

El segle XVI és el de màxim esplendor de Granollers. Es fa la Porxada a la Plaça Major. Es va construir per ser llotja de gra i, des del 1872 al 1968, va ser mercat municipal. Per fer-la es va haver d’enderrocar la part nord de la plaça on vivia la gent benestant, i va caldre expropiar-los les cases. Actualment és l’espai més utilitzat de Granollers.
La conferència va continuar amb un seguit de fotografies antigues, tot comparant-les amb altres d’actuals, quan l’edifici encara existeix reformat o adobat. Ens va ensenyar tot un seguit de places i de cases fent-nos adonar que havien conservat finestres, moltes vegades reubicades, d’altres edificis que ja no existeixen, mènsules, gàrgoles, frisos etc.
Va parlar del Casal dels Tagamanent, dit també del Contestable i també la Casa Gran, del que només es conserva el cos central. D’aquest edifici, situat al costat del Portal de Sant Roc, també es va enderrocar la capella de Santa Magdalena, perquè destorbava. A la plaça de La Porxada hi havia el palau Masferrer i Perpinyà, on actualment hi ha unes galeries. En aquest palau es van organitzar sopars als que va assistir-hi l’arxiduc Carles d’Àustria.
Al segle XIX es construeix la carretera (1848), el ferrocarril (1854) i el cementiri fora muralles (1875). Aquestes obres van fer créixer Granollers a nivell industrial. No només hi havia industria tèxtil sinó també de ferros, sabons, adobs, material elèctric etc. Es construeixen fàbriques com Can Comes, Roca Umbert, Can Torres, Can Molina... Va venir gent d’Almeria per la construcció del ferrocarril. Per construir la nova estació al Pla de Baix, és va annexionar Palou, perquè el terreny pertanyia a ambdós municipis.

Granollers també va tenir muralles de l’època carlina amb una torre enderrocada els anys 70. Per construir la caserna militar van enderrocar el portal de Santa Anna. Hi va estar fins el 1968 en què es va construir el Mercat Municipal. El corrent higienista de l’època va fer construir el cementiri fora de la ciutat, a l’antic convent de caputxins, però el 1894 va ser traslladat, novament, on està ara. Es van construir bonic panteons per part dels industrials rics. En la mateixa línia va ser la construcció de l’hospital, els safareigs públics, també quatre pous d’aigua. Un a la plaça de la Corona, l’altre a la plaça Maluquer i dos a la carretera .
Es van construir escoles com la Pereanton, dels Germans de les escoles cristianes. Habitatges modernistes. Cases d’entitats com l’Alhambra, la Unió Lliberal, el Centre Catòlic, etc. També, i per ordre municipal, es van construir els guarda cantons per protegir les portes de les cases del carros. Resum i fotografía de Mercè Gasch.