9 de març 2025

Victòria Palma Barbany ha parlat d'ANNA MARIA della PIETÀ, LA VIOLINISTA PREFERIDA D'ANTONI VIVALDI. Dimarts 11 de març.

Per comprendre la realitat de la Sereníssima República de Venècia, el relat utilitza detalls de la història, costums i maneres d’actuar considerades totalment “normals”, si ens transportem a la realitat de finals del segle XVIII

L’Ospedale della Pietà com els altres quatre que hi havia a la Venècia de l’època, complien amb la seva funció que els havia estat encomanada. Des de l’Edat Mitjana la ciutat va esdevenir una potència comercial i econòmica, l’aristocràcia, el luxe, l’atracció de rics i poderosos d’arreu d’Europa, (El Gran Tour) confluïen per gaudir de l’abundància de festes, concerts i carnavals inacabables que duraven mesos, amb excessos i disbauxes de tota mena. Conseqüències directes, la proliferació d’embarassos no desitjats, que omplien els Ospedales, regentats per monges en els règims conventuals. No només hi accedien nenes, també nens, preferentment del néixer i que la mare o les famílies no se’n poguessin fer càrrec, ho feien via “l’scalffetta”, el torn de mides ajustades per a nadons, també hi veiem ingressos en que les famílies hi fan aportació econòmica per la seva manutenció i formació musical. 
Un cop ingressades eren marcades a foc a la planta del peu amb la lletra P com a símbol de propietat. 
A partir d’aquell moment mai serien lliures, pràcticament no sortien dels murs. “Il Conservatorio” un altre nom amb que es va conèixer l’Ospedale della Pietà, les noies rebien una formació escassa, les que no despuntaven eren destinades a les feines feixugues de manteniment de la casa, cuina, rentar roba, neteja entre d’altres. Si tenien aptituds musicals entraven al grup selecte de les “Figlie di Coro”, on rebien formació musical, els cors femenins i les orquestres Della Pietà van tenir fama durant els segles XVII i XVIII per la qualitat en les interpretacions. No obstant, les noies tot hi tenir un status” superior a les seves companyes d’hospici, no rebien personalment cap dels regals i diners que provenien dels seus concerts i recitals tant a dins com a fora. 
En aquesta institució hi varen treballar per oposició renovable mestres com Antonio Vivaldi “il preto rosso”, el capellà panotxa pel seu cabell. 
Vivaldi hi va fer una llarga tasca d’ensenyar a les noies, entre elles una joveneta Anna della Pietà, el seu talent musical va esdevenir segons les cròniques de l’època una de les millors violinistes del seu temps, va tenir una llarga vida, com a intèrpret, era el “Concertino” de la orquestra, com a mestra i substituint en la direcció al propi Vivaldi quant aquest era absent, sempre dins la protecció de l’Ospedale”. 
Una part important de la producció musical del mestre va ser creada dins d’aquesta institució i per aquestes noies. Tot i que el nom del mestre sempre el relacionem amb la institució, al llarg dels anys hi van treballar activament diferents compositors ,com Antonio Gualtieri, Francesco Gasparini o Bonaventura Furlanetto entre d’altres.

(Cliqueu els enllaços següents per sentir les melodies)

GLORIA IN EXCELSIS DEO. Antonio Vivaldi. Director: A. Fauró - YouTube
Antonio Vivaldi: Cantate "Cessate, omai cessate" - " Ah, ch'infelice sempre" - YouTube
Antonio Vivaldi | Domine ad adiuvandum me festina - Ensemble Inégal (youtube.com)
Vivaldi - Double Concerto in D Minor for Viola d'amore and Lute RV 540 - 2. Largo (youtube.com)
Vivaldi Concerto for 2 Mandolines in G majorhttps://www.youtube.com/watch?v=uBclxthZ-l0
           Resum, enllaços i fotografies d'Esteve Garrell, i cartell de Montserrat Lluch.