La premsa catalana durant els últims 20 anys ressegueix els
principals canvis que s’han donat en el sistema de mitjans de comunicació català,
amb especial atenció a la premsa escrita i el que ha significat l’eclosió del
digital.
Avui dia, és complicat mantenir la atenció davant l’allau de
notícies que rebem per tots els mitjans (TVE, radio, diaris en paper i digitals,
xarxes socials...). Les notícies d’avui, encara que siguin de catàstrofes, demà
no són res i, si passem al món de la política, les “fake news” estan
intoxicant-nos contínuament. Sempre han existit les mentides, però ara corren
com la pólvora i els periodistes tindrien que blindar-se davant d’aquesta
situació.
Al llarg dels últims anys, els periodistes han passat d’anar
a les rodes de premsa amb bolígraf, paper i disposant d’un temps per
reflexionar la notícia, a l’ordinador que envia la notícia al moment, sense el
temps necessari per pair-la. Avui dia, la industria comunicativa dona la
impressió que omple tots els forats del temps.
Als anys 90 hi havia grans periodistes de diaris, i les
tertúlies per la radio-TVE eren diferents. Ara s’omplen les hores de radio i
televisió amb moltes més tertúlies i amb un perfil de tertulià nou. Hi ha el tertulià de partit, que diu el
que la gent vol escoltar i el twitaire que passa a tertulià i articulista.
Aquests últims, els fitxen de twiter o instagram a partir del número de
seguidors que tenen. En resum, la banalització i falta de rigorositat ha
esquitxat el periodisme.
Més o menys a partir del atemptat de les torres bessones,
s’engega l’època de la consparanoia; per una part es propaguen filtracions
interessades i també comencen les notícies sobre la nostra pròpia seguretat
personal: què hem de menjar, quin model de salut hem de tenir, amb quin
esportista ens hem de fixar... Moltes coses que ara són notícies abans no ho
eren.
Per ajudar a comprendre aquesta realitat frenètica, la
conferenciant Anna Ballbona fa una incursió en la tradició periodística catalana a traves
d’un dels seus màxims exponents com és el vallesà i rodamón Eugeni Xammar.
Com a darrera reflexió, la conferenciant apunta que els ciutadans hem de tenir més pensament
crític davant les notícies, incloent-hi les dels periodistes de mitjans fiables. Les notícies
les hem d’analitzar a través de diferents fonts d’informació. Resum Martí Majoral, fotografies Mercè Gasch.