L’única de les set meravelles de l’antiguitat que encara queda dempeus és la piràmide de Kheops a Guiza. Aquestes construccions són un dels elements identificadors de la cultura faraònica.
La conferenciant ens explica com es van construir, quina finalitat tenien i si eren totes iguals.
En un recorregut pel riu Nil s’analitzen les teories de la construcció i es descriuen algunes de les més de cent piràmides que hi havia a l’antic territori d’Egipte.
Les piràmides són les tombes on s’enterraven els faraons d’Egipte entre les dinasties III i XII. La capital era Memfis, al nord del país, al mateix lloc on es troba l’actual capital d’Egipte. Hi ha hagut moltes hipòtesis sobre les tècniques de construcció.
Se sap que enormes pedres van ser tallades amb cisells de coure de les pedreres.
La piràmide més antiga de la qual es té constància és atribuïda a Imhotep i data del 2700 aC.
De tots els vestigis que ens van deixar els egipcis de l’Antiguitat, les piràmides són els monuments més portentosos i emblemàtics d’aquesta civilització.
Resum de Joan Gurt i Vilarrasa, fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch.