Serà una visió del Japó des la perspectiva d'una família catalana: com hem vist la seva cultura, religió, costums i tradició. Un país amb moltes diferències però també amb moltes afinitats.
El text imprès a la bandera és la lletra de Kimi ga Jo,
l'himne nacional japonès.
Aurora Masat en exposar les seves vivències al Japó
Aurora Masat va viatjar l’any 2007 al Japó, on es
va trobar amb la seva amiga Keiko, japonesa, que li va poder ensenyar un país potser
no tant conegut, i va gaudir alhora d’unes explicacions més genuïnes.
El país és molt net, n'hi ha moltes casetes petites,
unifamiliar i és un honor que et rebin amb el terra mullat. Les cases
pràcticament no tenen mobles, el terra està recobert per tatamis (fets amb
canyes d’arròs), no els pots trepitjar amb sabates. Dormen al terra sobre el
tatami i un matalaset prim, i es tapen amb edredons. Al matí ho desen tot a
l’armari i l’habitació queda buida.
Tenen un gran fervor per la natura, pels jardins, els
arbres, els llacs i els rius. En mig d’un llac sempre hi ha una illeta amb
arbres. Els cireres no fan cireres, només flors. Si tenen un cirerer el planten
prop de la porta i que des del carrer es vegi, és un signe que l’emperador el
va regalar als seus avantpassats. Banyar-se és més un ritus que una necessitat de rentar-se.
Hi ha banys per a homes i per a dones, són
comunitaris.
La religió sintoista és la majoritària del Japó, (vol
dir camí dels Deus) Aquests viuen a les
muntanyes o dalt dels arbres. Els seus sacerdots no viuen en els temples, tenen
casa i família, el temple és un lloc on van a treballar. Al davant d’un temple
hi ha pedres grans de diferents mides, són per preparar al visitant per entrar,
però en realitat es queden a la porta i no entren. En els temples sintoistes hi ha la caseta del Déu, i si
aquesta és crema, hi ha una segona en un altre lloc i així se salva.
Els japonesos tenen tres pors, els terratrèmols, els
incendis i els tsunamis. Els edificis estan separats un de
l’altre, pels terratrèmols, es poden bellugar però no es fan caure entre
si. Moltes cases les fan de fusta i el
sostre de palla, així les poden refer amb facilitat, si tenen la mala sort d’un
incendi. Tampoc fan les finestres de
cara al mar, això és dolent (tsunami). Si els pals del corrent elèctric els tenen a
l’exterior del carrer és pels terratrèmols. Podria continuar explicant
anècdotes força curioses dels costums i creences dels japonesos, però ens diu que la llengua, la distància i el cost replantegen una tornada. Malgrat aquests inconvenients ella i la seva família
van desfruitar d’una estada poc
convencional. Resum i fotografia de Mercè Gasch