Qui era en Xammar i per què és el tema d'aquesta conferència?
1.-Xammar
fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglota
(parlava 7 idiomes i n’escrivia 5), que visqué la major part de la seva vida
fora de Catalunya, fent de corresponsal a Europa durant els convulsos anys de
la 1ª i 2ª Guerra Mundial.
2.-Per
ser un personatge del nostre Vallès les seves arrels familiars són a l’Ametlla,
en la masia familiar, que ha recuperat el seu nom de can Xammar, i on el seu
Institut de Secundària ha adoptat aquest mateix nom en record del seu insigne i
ignorat personatge. Essent Granollers, capital de la comarca, no ens ha
d’estranyar la gran relació que hi va haver en la seva vida.
El
conferenciant va anar desgranant, meticulosament i en detall, nombrosos aspectes
de la seva vida agrupant-los en èpoques: per exemple que havent nascut a
Barcelona va arribar, amb la seva mare vídua, a la casa pairal quan va morir
l’avi i van rebre la masia i terres, com a
herència. Aviat va defugir els intents de sa mare de continuar la pagesia
i, no essent bon estudiant, començà a treballar a Barcelona. Inicia així una
etapa de formació autodidacta en diferents feines i residències, diverses a
Buenos Aires, Madrid, París, Berlín, Londres….
Assolit
un nivell periodístic notable, la segona etapa és de coneixement polític
mundial del període entre les dues guerres mundials, tot exercint plenament la
seva professió a cavall entre Berlín, Moscou, Londres. En aquesta època és quan
es forja una sòlida i profunda amistat amb en Josep Pla, que també viu del
periodisme. Un fet important d’aquella etapa fou la publicació, conjuntament
amb Josep Pla a l’any 1924, d’una entrevista amb Adolf Hitler, en la qual destaca
que ja parla de l’eliminació i anorreament total del jueus. No és segur, hi ha
dubtes raonables, que aquesta entrevista fou real.
També
és remarcable la seva tasca com a traductor en la Societat de Nacions, organisme
creat després de la 1ª Guerra Mundial, tot i que la història ens transmet que
va ser poc o nul·la la seva eficàcia envers els objectius pels quals fou creada.
Detall important: els anys incòmodes en l’Alemanya nazi, quan ell s’alineava
amb la ideologia republicana que governava Espanya i Catalunya, i que va acabar
amb una fugida rocambolesca, via Suïssa, cap a Itàlia.
Una
tercera etapa. Acabada la 2ª Guerra trobem dedicat en Xammar com a traductor,
principalment a l’ONU, l’OMS o el Banc Mundial, fins arribar als anys finals
d’una vida tan plena, quan ja va freqüentar les seves estades en aquestes
contrades.
A
la seva biografia es diu que, ja retirat, visqué molt de temps a la Fonda
Europa coincidint freqüentment amb el seu amic, esmentat anteriorment, Josep
Pla, on el fill de don Paco Parellada els tractà a cos de rei. D’aquesta època podem
trobar testimonis vius que el van conèixer i tractar.
Com
a final, es pot definir que, políticament, s’ubicava en el catalanisme actiu com
a moviment regenerador, radical, unitari i ben lluny del regionalisme conservador.
Era republicà, modern i avançat, demòcrata i liberal, que anteposava la independència
de criteri a l’acompliment ferm d’una ideologia.
Amb tot això no és gens
estrany que fos proscrit i represaliat en l’etapa del franquisme: això
explicaria que, durant molt de temps, hagi estat una persona desconeguda i
ignorada pel gran públic. Darrerament, any 2013, es va proclamar l’any Xammar en
un intent de recuperar i donar a conèixer la seva vida i obres. Resum.German Cequier.. fotografia Mercè Gasch.