La conferència d’avui s’ha caracteritzat, sense cap mena de dubte, per la seva HUMANITAT. La conferenciant fa una presentació plana i molt propera, ens diu que és fotògrafa i antropòloga, remarcant que la intenció del seu treball, en aquests últims anys, ha estat de conèixer realitats diferents de la seva. Saber si existia algun lloc al món on les dones desenvolupen un rol social rellevant, més enllà dels valors establerts a la nostra societat.
D’aquesta manera va néixer Matriarcats (cliqueu aquesta paraula per accedir al seu web), un projecte etnogràfic, fotogràfic i pedagògic per descobrir l’essència oblidada de la dona. Per fer el seu treball de camp ha viatjat per diferents països per conèixer, de primera mà, diferents comunitats i ètnies. Realitzant un rigorós estudi de les societats matriarcals que ha visitat: l’ètnia Bijagó, a Guinea Bissau, la comunitat Mosuo a la Xina, Les poderoses dones de Juxitán, a Mèxic, la comunitat Minangkabau a Sumatra, com també a les comunitats Quero i la Huilloc del Perú.
Ens projecta un petit documental dels Mosuo, per poder entendre la seva filosofia de vida ancestral. Comunitat democràtica d’uns 30.000 habitants, situada al voltant del llac Lugu, aquesta comunitat allunyada de tot, rep amb gran alegria el naixement de les nenes, que fa a la família més gran i poderosa. Les característiques que defineixen aquest matriarcat, seran molt semblants a les que regeixen en les altres ètnies i comunitats descrites abans. Les dones administren els bens, organitzen les tasques i governen amb decisió. No existeix la figura del marit i els pares són respectats, sense poder influir en l'organització social ni econòmica, elles s’uneixen per amor amb homes que les visiten de nit, els pares no tenen cap responsabilitat dels fills que neixen d’aquestes relacions, els infants viuran amb la família de la mare, els homes se senten lliures, no ocupen cap càrrec de responsabilitat. La matriarca és una figura estimada per tots, i respectada per la seva saviesa.
Seguidament, veiem un altre documental, que ens apropa a l’arxipèlag de Bijagós reserva de la biosfera a Guinea Bissau. Els trets generals es repeteixen, societats matriarcals que volen ser un sistema més igualitari d’organització, la força de la mare educant i socialitzant els fills, transmetent respecte pels grans i nens. Té l’autoritat per administrar l’economia, l’espiritualitat, la llei i el benestar. Aquesta autoritat maternal és la que estructura la seva societat.
Finalment, podem visionar l’últim documental fet a Sumatra a la gran comunitat de Minangkabau, de quatre milions d’habitants. Des de la meitat del segle XIX, aquesta comunitat està experimentant, a poc a poc, canvis per la influència de l’islam s’observa, això no obstant, un acord en igualtat entre la dona i l’home en actes com: els casaments, viuran a casa de la dona. El cap de casa és l’home. L’autoritat de la dona es reconeguda, transmet el llinatge, la dona rep l’herència, que passa de mares a filles. Podem veure en actes quotidians, el dia a dia i les festes ètniques, on es reflecteix tot el que anat explicant.
Resum d'Esteve Garrell, fotografies de Mercè Gasch i cartell de Montserrat Lluch 
