"La diversitat religiosa ha passat a formar part dels escenaris quotidians de la ciutat: carrers, escoles, hospitals... es fa palesa arreu. I malgrat hom té tendència a centrar exclusivament l’atenció en el creixement de l’islam, són moltes les minories religioses que han pres major protagonisme a casa nostra. Esglésies pentecostals, grups hinduistes, salons del regne dels testimonis de Jehovà o comunitats ortodoxes... La conferència té l’objectiu d’explicar les transformacions més rellevants que ha viscut el país en matèria de diversitat religiosa en els darrers anys i exposar els nous reptes que es deriven d’aquest context"
Durant el segle XVIII es va creure
per part dels filòsof (Wootston, Marx, Nietzsche, Fenal, Voltaire) que, en modernitzar-se
la societat, la religió retrocediria, és el que es diu “Paradigma de la
secularització” ‘A Europa hi ha menys religió perquè està més avançada, la
modernitat fa desaparèixer la religió’
Actualment les esglésies estant
menys plenes, que potser per això són les gents menys religioses? Es parla de
la ‘Revenja de Déu’, perquè quan la religió sembla que desapareix surten noves
religions. Ens dona sis punts, de sis fets que van passar
al món entre els anys 70 i 80, tots ells de caràcter religiós. - Les religions
estan connectades: el que passa a un país repercuteix en un altre. - No podem
ignorar les religions: no és cert que contra més modernitat la gent sigui menys
religiosa. - Creix la religiositat, les vivències religioses, l'emotivitat. -
Tothom vol sentir, opinar. - Sorgeixen les esglésies: Pentecostals, Budistes,
els catòlics ortodoxes (molt ritualistes). - Créixen les religions en xarxa, no
les verticals: ja que són religions fàcils de prosperar, amb moviments, moments
i trobades.
A Espanya als anys 40, 50 i 60 no hi
havia separació església estat, el procés de secularització queda congelat fins
la democràcia. No va ser fins el 1967 en què va aparèixer una llei sobre la
llibertat religiosa. Als anys 80 hi ha un descens de la gent que no és
practicant. A Catalunya hi ha un 30% menys, de practicants què a la resta
d’Espanya.
Es mostra un llistat de les
religions que hi ha a casa nostra amb dades de locals de culte. N'hi ha molta
diversitat, així que cal fer pactes per a la convivència: cal tenir present no
tant sols com es creu, sinó què es creu. La religió, les religions no han
desaparegut, estan aquí. Síntesi i fotografia Mercè Gasch