26 de febr. 2023

Adrià López-Baucells ha parlat sobre ELS QUIRÒPTERS i els SERVEIS ECOSISTÈMICS QUE ENS PROPORCIONEN. Dimarts 28 de febrer.


Adrià López ens fa saber que el Museu de Ciències Naturals de Granollers conté un Programa de Seguiment de Ratpenats. És una plataforma pel seguiment de les poblacions de quiròpters arreu del territori basat en el treball conjunt d’un equip d’investigadors/es i una extensa xarxa de voluntaris/es. Engloba quatre protocols diferents que s’han anat establint al llarg dels últims anys: 
     el QuiroRius
     el QuiroHabitats
     el QuiroCaixes i
  el QuiroRefugis. La combinació dels quatre aporta una imatge completa del conjunt de poblacions de quiròpters en gairebé tots els ambients. El conferenciant coordina el Programa de Seguiment de Ratpenats (www. Ratpenats.org).
El nom científic d’aquest grup és Quiròpter. La constatació que aquest mamífer és un dels que han assolit un major èxit evolutiu és que actualment hi ha més de 1400 espècies de ratpenats a la terra. A Europa hi ha 45 espècies, de les quals 30 són a Catalunya, totes eminentment insectívores. Les espècies catalanes adaptades a un clima temperat, són capaces d’hivernar quan arriba el fred; normalment hivernen en coves o arbres vells. En coves amb temperatures fredes i humides entre 0° i 5°, penjats de cap per avall.
De la biologia dels ratpenats europeus cal destacar les diferents etapes que passen durant el cicle de l’any
- 1. A l’hivern es troben agrupats en coves (depenent de les espècies). 
- 2. A la primavera les femelles s’agrupen en refugis de cria. La gestació dura entre 4 i 6 setmanes. Els mascles van al seu aire i no acostumen a estar amb les femelles. 
- 3. A l’estiu les femelles crien. Cal tenir en compte que tenen una única cria (a vegades dues). La colònia actua com una guarderia. Les femelles adultes només porten les cries a sobre quan són molt petites (la primera setmana). 
- 4. A la tardor les cries ja han agafat pes per poder fer desplaçaments entre refugis llunyans i estan acumulant greix per poder hivernar.

Una altra adaptació desconeguda és la migració. Un ratpenat uns 6 grams o menys pot fer molts quilòmetres entre el seu refugi de cria i el d’hivernada. Viuen més de 40 anys. Moltes no viuen gaire temps per la destrucció de les seves colònies, pèrdua d’habitat (desforestació), persecució.
El conferenciant després d’explicar-nos el Programa de Seguiment dels Ratpenats que fa el Museu de Ciències Naturals de Granollers i dir-nos algunes de les característiques d’aquests, ens mostra els beneficis que els ratpenats aporten a l’agricultura. Ens ensenya diversos projectes que s’han dut a terme sobretot en el cultiu de l’arròs. Així, l’illa de Buda del Delta de l’Ebre, a Pals, Madagascar. 
Pel que fa al delta de l’Ebre, durant tota una dècada es va avaluar el potencial de col·locar caixes refugi per a ratpenats als arrossars per reduir la població de la papallona del barrinador de l’arròs
En relació amb Madagascar, un país que és totalment dependent de l’agricultura de l’arròs de subsistència. Té grans problemes de pèrdua de collita. En aquest país fan un treball per avaluar l’eficàcia dels ratpenats com a supressors de plagues a les zones rurals mitjançant caixes de ratpenats i experiments de camp, tot promovent la conservació dels ratpenats entre els agricultors locals.
El fet que els ratpenats gestionin molta varietat de recursos (fruita, insectes, pol·len, nèctar) fa que aportin una gran quantitat de serveis ecosistèmics. En garanteixen un control de plagues, són els principals dispersors de llavors de les selves tropicals i pol·linitzen moltes plantes. 
És un grup d’animals castigat, tant per la persecució directa (per al consum humà), com per la destrucció de refugis, de colònies, i la pèrdua d’habitat (desforestació). Tanmateix, gràcies al fet que és l’únic mamífer volador, insectívor i que aporta tants serveis ecosistèmics, s’han anat establint arreu del món diferents categories d’amenaça i protocols de protecció i conservació.
Resum Joan Gurt Vilarrasa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gaschi cartell de Montserrat Lluch.

19 de febr. 2023

Eduard Garcia ha parlat sobre ELS REFINATS, ARTISTES ENTRE EL MODERNISME I EL NOUCENTISME. Dimarts 21 de febrer.

El conferenciant Eduard Garcia, jove graduat en Història de l’Art per la UB i professor de la UPG, com a historiador de l’art i actiu gestor del patrimoni ens ha fet una molt interessant conferència sobre ELS REFINATS.
Artistes únics i inclassificables de les primeries del s. XX, situats entre el Modernisme i el Noucentisme català, i potser massa desconeguts fins ara: foren


      -Ismael Smith
      -Mariano Andreu
      -Néstor Martin Fernández de la Torre
      -Laura Albéniz.
Van ser quatre artistes que van exposar conjuntament a la sala del Fayans Català l’any 1911, convertint la fita en una de les exposicions més sonades de la temporada.
Aquesta mostra té molta més importància del que en un principi pot semblar: va ser la primera vegada que aquests amics exposaven a Barcelona i significava una ruptura amb tot allò que s’estava fent en el moment.
Les seves obres van traspassar les parets de la galeria i es van transformar en les protagonistes de totes les revistes, diaris i tertúlies artístiques de Barcelona durant aquells dies. Van oferir, per pressió popular, tot allò que estaven realitzant i que els representava com artistes. Els quatre no van compartir cartell per una simple raó d’amistat i fraternitat, sinó que el seu art compartia les mateixes influències, el mateix gust estètic i les mateixes ganes de ruptura i novetat.
Els REFINATS eren el últims dandis catalans. El seu art estava molt influenciat pel decadentisme anglès i el simbolisme francès de finals de segle. 
Els seus anys de joventut els van viure en una Barcelona de grans canvis i crisis. Una Barcelona que deixava enrere el modernisme i s'iniciava en el noucentisme. Eren el futur de l'art català, però després d'aquesta exposició van marxar a formar-se a l'estranger
Un cop van tornar van veure que ja no tenien espai a la Barcelona noucentista.

Personatges únics, extravagants, provocadors i amb un gran gust i talent artístic feien un art avançat al seu temps. Un art amanerat, sensual i dissident que avui podrien formar part de la mateixa avantguarda.

- Resum de Joan Antoni Lledó

- Fotografies d'Esteve Garrell

- Cartell de Montserrat Lluch.

12 de febr. 2023

Soledad Bengoechea ha parlat sobre TRENCANT BARRERES, DONES PIONERES a CATALUNYA al SEGLE XX. Dimarts 14 de febrer.

Ha començat fent una comparativa entre les dones del 1900 i les del 2000 i ha confirmat que el segle XX ha estat el segle de les dones. Probablement, al llarg de la història mai no hi ha hagut una època de canvis tan extraordinària per a elles. Els estereotips que distingeixen les dones actuals les aparta del model de les dones de finals del segle XIX. Presenta un mosaic biogràfic de dones que van protagonitzar vides singulars, vides que no seguiren l'establert i inesperable per  a les seves contemporànies, sobretot durant els anys de la II República i la Guerra Civil. Afirma que les dones han estat un subjecte actiu de la història i mereixen ser estudiades A Espanya la història de les dones va emergir amb retard. La dictadura franquista va actuar de fre. L'inici de la transició a la democràcia propicià les condicions idònies per al desenvolupament del feminisme, arrencaren les primeres investigacions.  
Principalment, sobre aquelles dones que s'havien significat políticament durant els anys de la II República i la Guerra Civil i que, dissortadament  havien sigut perseguides i represaliades. També s'ha parlat de les dones falangistes i carlistes, i altres dones de perfil conservador, tot apuntant cap a la necessitat d'aprofundir en les investigacions acadèmiques, i que no estan focalitzades únicament en Pilar Primo de Rivera. Dones com Rosario Pereda o altres falangistes com Mercedes Formica, Marichu de la Mora i Mercedes Sanz-Bachiller, també la carlista Maria Rosa Urraca Pastor.
Ha parlat de les primeres dones en política i sindicats des de principis del segle XX fins a final de la Guerra Civil. Sorprèn la biografia intensa d'Àngels López de Ayala Molero, andalusa i catalana d'adopció, escriptora polifacètica i defensora de l'emancipació de les dones, que trobà a Catalunya dues grans companyes de viatge Amàlia Domingo Soler i Teresa Claramunt. Totes tres fundaren l'any 1891 la “Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona”, el primer nucli feminista d'Espanya

Al seu feminisme, de caràcter obrerista, laic, anticlerical i republicà, s'afegí un altre més vinculat a la burgesia intel·lectual encapçalada per Francesca Bonmaison i Dolors Montserdà.  Un feminisme que fou l'antecessor de tot l'activisme polític dels anys trenta del segle XX. No totes les dones feministes de l'època tenien una sòlida formació acadèmica, altres de classe obrera van ser protagonistes durant la Setmana Tràgica i varen pagar car haver-se posat al capdavant de les barricades: en son exemple Mercedes Monje Alquézar, Carmen Llopis Berges o Josefa Prieto. Dones que foren exemple per a les radicals com Amalia Alegre i Maria Marín, protagonistes del motí de dones de 1918 a Barcelona. 
No tot el feminisme català de principis del segle XX era d'esquerres. El feminisme catòlic i burgès també posà en marxa mesures per a dur endavant el que consideraven que era la seva missió: protegir i assistir a les dones treballadores i vetllar per la seva formació professional com Dolors Monserdà, Francesca Bonnemaison i Carmen Karr treballaren des de la Lliga Patriòtica de Dames, una associació femenina burgesa afí a la lliga Regionalista que abanderaren aquest feminisme conservador. 

Dones de la II República i Guerra Civil: Nativitat Yarza, afiliada a ERC, mestre i primera alcaldessa d'Espanya elegida en eleccions democràtiques l'any 1934. Dones del POUM o del PSUC com Dolors Martí Doménech, l'única dona a Tarragona amb un càrrec públic i responsabilitats politicoexecutives a la Generalitat entre 1937 i 1939; Neus Català Pallejà també del PSUC i que acabà sent presonera al camp de concentració de Ravensbrück, o la ministra anarquista  Federica Monseny Manyé. 

Altres dones falangistes i carlistes catalanes no han estat encara prou estudiadesMaria Josefa Viñamata Castañer fou la més rellevant del falangisme femení a Catalunya: ella, Montserrat de Romañá Pujó i Núria Pla Montseny fundaren la Secció Femenina de Falange a Barcelona. Entre les files de les dones carlistes Maria Recasens Gassió la més destacada. 

Entre el 1915 i 1939 ha parlat de les dones bibliotecàries i locutores de ràdio com  també ha destacat un total de 23 catalanes “singulars” que varen ser pioneres no només a Catalunya sinó a tota Espanya per les seves trajectòries professionals i no vinculades a la política com Dolors Aleu Riera, la primera metgessa.

Per acabar la conferenciant ha plantejat per què tantes dones catalanes foren pioneres a Catalunya i Espanya: probablement es deu a diferents factors com els diferents nivells de desenvolupament econòmic de les regions d'Espanya. A Catalunya milers de dones treballaven en condicions penoses en les indústries tèxtils. 

El fet de compartir espai de treball en fàbriques i tallers amb companys homes, més polititzats, facilitaria l'extensió de les idees revolucionàries i reformistes entre elles. 
També l'afiliació d'algunes d'elles a partits i sindicats. I  accedir a molts dels espais de sociabilitat  que abundaven per Catalunya: els ateneus, casinos, escoles, espais on pogueren polititzar-se i adquirir cultura. També la proximitat a França ... Els anys de la II República i de la Guerra Civil, tan rics i convulsos, possibilitaren l'aflorament de totes aquestes vides, les de les dones pioneres, les que trencaren barreres. La doctora Bengoechea ha donat a conèixer també el seu llibre: Trencant Barreres      

Resum M. Carme Esplugas, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

5 de febr. 2023

Pau Navarro ha parlat a LA MITJA MARATÓ 2023, dimarts 7 de febrer.

Com cada any, cedim l’espai de les Aules al Club Atlètic Granollers, tot coincidint amb la celebració de les proves esportives de la Mitja Marató. Es habitual que en Toni Cornellas, ens faci una proposta i ens porti esportistes o periodistes esportius. Aquesta vegada va convidar a en Pau Navarro.
En Pau és un esportista de casa nostra. Va venir per parlar-nos de la seva trajectòria i experiències personals viscudes abans del fatídic accident que el va deixar en mobilitat reduïda i en cadira de rodes. Jugador d'Handbol i amb un futur prometedor. Quan tenia 18 anys, va patir un greu accident de trànsit junt amb tres companys més, en Martí, en Xavier i l’Oscar. Això marca un abans i un després. Començar de nou, TOT
De l’abans ens explica les seves primeres inquietuds, jugador de futbol que no li fa el pes, prova l'handbol, des de la base on va progressant poc a poc. Comença a guanyar trofeus, 3 medalles d’or, Selecció Catalana, competicions internacionals, el Sub 19, més un campionat europeu, molta passió dins de l’àmbit amateur, tota una vida i carrera al davant.
Amb 18 anys comença la universitat i, l’Accident!!!, Hospital, recuperació, Institut Guttmann
Comença des de zero, funcions tan bàsiques com menjar representen un esforç immens. Mentalment en Pau és valent, la vida d’esport amb disciplina i competitivitat són una base de partença, la família, els amics i l’entorn social li fan costat des del primer dia. L’objectiu fixat com una obsessió, és recuperar el màxim com abans.

Prova diferents esports per practicar amb cadira de rodes, fins que es decideix pel rugby, i ho prova al Rugby Barcelona, hi troba el caliu del grup, però, hi ha excés de jugadors. Amb 6 amics de Barcelona en la mateixa situació, ho proposen al Club de Rugby Spartans de Granollers i comença una nova etapa amb èxits. Actualment, és jugador a la Selección Española de Rugby d’esport adaptat.

Finalment, ens explica les reflexions que es fa des del primer moment que té el diagnòstic. Toca de peus a terra i es molt realista. Accepta la lesió i el seu futur incert, les persones del seu entorn, metges, terapeutes, família i amics li fan costat dins del realisme i la gravetat. Es diu a ell mateix, “No tornaré a jugar a Handbol, tinc dues opcions, lamentar-me o assumir-ho i em busco alternatives”, ben decidit opta per tirar endavant, amb resolució i molt coratge. El resultat actual és que és cent per cent autònom i demana que el tractin com a tal, li molesta profundament que el vulguin ajudar.
Ja en el torn de paraules el públic assistent li va demanar ampliar algunes de les coses dites o més personals, ens va encoratjar a no fer vida sedentària utilitzant un verb, més que escaient, NO US ESCARXOFEU.
Resum i fotografies d'Esteve Garrell i  Homs, cartell de Montserrat Lluch.