"Fer art per a mi és com una necessitat. Es la forma de deslliurar-me d'un neguit intern, o d'averar algunes idees; fer realitat quelcom que, una actitut, un gest, una expressió, una visió del món que m'envolta, em colpeix, em desvetlla uns sentiments, o m'emociona. Tot plegat resumit amb el mot "crear". Crear però, a la meva manera, és a dir, amb un discurs plàstic perquè no sé dir-ho amb paraules" Andreu Vilasís.
L'artista i la creació seva, en un moment de la xerrada del proppassat dimarts i, a continuació, una síntesi.
L’ESMALT AL FOC
Andreu Vilasís es un apassionat del seu 0fici.
La conferencia sobre esmalt al foc va ser prou interessant com per tenir-nos pendents de les seves paraules tan als entesos com als profans.
Va començar amb una breu història del esmalt, inventat sembla ser per els escites, passant per les rajoles vidriades assíries, per els joiells egipcis i per la magnificència del art bizantí amb peces d’esmalt i pedres semiprecioses.
Aquestes peces pintades sobre metalls nobles com l’or i la plata, foren destruïdes per recuperar els metalls, per finançar guerres o com a botí en ràtzies o invasions.
Les mostres conservades a Europa, daten del segles X, Xl i Xll.
Son arquetes amb dibuixos religiosos i sanefes simulant pedres precioses. Son temps molt pobres que no permeten costejar pedres valuoses.
En aquesta època Limoges ocupa un lloc preeminent.
En el renaixement son els alquimistes, en el seu intent de descobrir “la pedra filosofal”(fabricació d’or) troben la fórmula per la perfecta coloració de la pols de vidre amb la simbiosi del foc.
A principis del segle XX l’esmalt torna a tenir un lloc preeminent. Destaca l’orfebreria amb la creació de petites obres d’art del modernisme, dissenyades per conegudes firmes de joiers barcelonins.
Un punt important de la conferencia va ser com treballa en el seu estudi d’esmaltador.
La inspiració o el pensament creador, la idea inicial, dona pas al treball del dibuix o disseny, la preparació del metall (coure) la neteja municiosa dels colors, l’experiència, els coneixements i el domini del ofici, aconsegueixen transformar una matèria, un polsim, amb una obra d’art, aconseguida amb temor i expectació per els resultats sorprenents que li aporta el foc.
L’esmalt aconsegueix una coloració i una textura inalterable al temps, als efectes químics o climàtics però en contraposició, es tan feble com el vidre.
Aurora Masat