Ariadna Grau ha parlat sobre EL MÓN DELS "INFLUENCERS": VERITATS i MITES. Dimarts 1 de març.

L’Ariadna va començar la seva conferència tot definint la paraula “INFLUENCER” i preguntant al públic assistent si creien que aquest mot anava lligat a les xarxes socials. És curiós, però la majoria crèiem que això anava lligat a l’època actual i veiem que tenim molts precedents històrics que podem considerar “influencers” (consellers o guies) com per exemple Martin Luther King, la Mare Teresa de Calcuta, Mahatma Gandhi, Mahoma o el mateix Jesús de Natzaret, per citar-ne alguns. El que sí que han fet les xarxes socials és que persones desconegudes esdevinguin líders d’opinió.

Fa 32 anys que tenim Internet i només 18 de l’aparició de la primera xarxa social, Facebook. Posa exemples de diferents aplicacions o Apps. Comenta que els usuaris deixem rastre quan emprem aquestes aplicacions, que són utilitzades per fer prediccions sobre el nostre comportament. Ens n’adonem que tothom està influenciat, sigui per persones o per màquines. Ens explica amb tot detall l’aplicació INSTAGRAM, una de les més conegudes i utilitzades actualment. També què vol dir “post”, “story”, “reels”… Una de les aplicacions que permet més interacció amb el públic.

Abans, les empreses utilitzaven la TV o la ràdio per fer publicitat, ara però, han vist que és més rendible fer-ho a través de les xarxes i que un “influencer”, o gent del carrer, ens recomani algun producte que els ha funcionat. Les empreses poden rastrejar una infinitat de dades per saber edat, lloc de residencia, hora de connexió per tal d’analitzar possibles compradors o seguidors. 

Però “NO ÉS OR TOT EL QUE LLUU” diu l’Ariadna. Hi ha una cara fosca darrera de tot això. Som titelles i estem controlats al màxim. Pensem que les Apps les dissenyen psicòlegs i informàtics que fan que sigui la nostra dopamina i ens proporcioni plaer i ganes de seguir enganxats a les xarxes durant hores i hores. Els perills que poden tenir els adolescents atrets per imatges de cossos i cares fascinants, i voler-s’hi assemblar o jovent que viu de jugar a vídeojocs.

Els “influencers” tenen molta pressió, han de treballar moltes hores i, a vegades, no en treuen rendiment, n'hi ha “haters” que els amenacen, alguns pateixen depressions, esgotament i tenen una quantitat ingent de seguidors a contentar que fan que la realitat sigui molt diferent.

Ens va explicar trucs per enganyar l’algoritme per tal que les publicacions siguin visualitzades per més públic. També sobre la monetització i les comissions que cobren de les plataformes i que són pagades per les empreses, producte que reben gratuïtament i comissions per vendes.

Tot un recorregut sobre aquest món tan actual, desconegut i perillós a vegades, però que cal saber i conèixer bé per poder-hi conviure.
Una conferència molt visual, dinámica i molt participativa.

Resum Marta Peitivi, fotografies Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell Montserrat Lluch.

Joan Rosàs ha parlat sobre L'ÈXIT i el FRACÀS i UNA VISIÓ TRANSVERSAL DEL MÓN. Dimarts 22 de febrer.

Una conferència d’aquelles que generen divisió d’opinions entre els assistents i que considerem que, precisament això, la fa molt més interessant, ja que és un dels nostres objectius.

El conferenciant convilatà nostre, en Joan Rosàs i Xicota, Doctor en Economia i Llicenciat en Dret per la UB és, en la actualitat, Director de Relacions Institucionals Internacionals de CaixaBank. Ens ha parlat, a ran del seu interessant llibre Més enllà de l’èxit i el fracàs, de la transversalitat que, el tracte sobre el món i les persones, li ha donat viure aquesta relació, sense oblidar la seva vasta experiència laboral i humana arreu del món.

Aquest ampli espectre d’interacció amb moltes persones de diverses cultures, afegit a la seva passió per la muntanya, l’ha portat a plantejar-se:

    -Com és d’important ser i estar en pau amb un mateix per assolir l’èxit.

   -Com hem d’acceptar que no sempre podem fer el que volem, però que hem de voler ser el màxim en allò que siguem.

   -Com n’és d’important ser conscient del regal que suposa viure un nou dia, ja que no es repetirà més.

   -I com és d’important la comunicació i la vàlua personal, per tenir èxit a la vida, a part de que es pugui ser més o menys intel·ligent, esforçar-te o tenir sort.

Tot això ha estat complementat amb una força condensada explicació de termes econòmics, bancaris i fins i tot polítics, que tenen incidència a tot el món i que ha determinat, indefectiblement, aquesta dualitat de criteris en els assistents, donada sobretot per la “penosa actualitat” que envolten les institucions bancàries, la política i els polítics. També, el conferenciant ens ha donat un alliçonador ventall de termes històrico-econòmics, molt atractius i suggestius, especialment pels que no estem gaire acostumats a emprar-los.

Resum Joan Antoni Lledó, fotografies d’Esteve Garrell i Mercè Gasch i cartell de Montserrat Lluch.

Albert Morral Quintana ha parlat sobre ELS EXOPLANETES i la CERCA de VIDA EXTRATERRESTRE, dimarts 15 de febrer.

El conferenciant, que és Astrofísic i director de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, tot una autoritat dins del món de l’Astronomia, ens ha fet la seva conferència com si fos un passeig pel firmament descobrint-nos, poc a poc, els últims avenços tecnològics que ens han permès avançar de forma exponencial en el coneixement que tenen els científics dels astres i les seves particularitats.

Els homes des de sempre hem sentit atracció i curiositat per les formes lluminoses que veiem, més ben dit vèiem cada nit, al pondre’s el sol. L’excés de llum ens priva de l’observació a ull nu com quan érem infants. 

En aquest punt, insereixo un breu escrit del ponent on fa una declaració clara i honesta sobre quina és ara situació en el món científic. “Hi ha vida a l'Univers més enllà de la Terra? Encara no ho sabem, però estem fent passes importants per a esbrinar-ho. Des de fa trenta anys estem descobrint que gairebé totes les estrelles de l'Univers tenen estrelles al seu voltant, i ja hem vist que algunes d'elles s'assemblen a la Terra. En elles podria haver-hi vida. Ara estem investigant de què estan fetes les seves atmosferes, i els experts diuen que en uns deu anys podrem saber si en algun d'aquests planetes pot haver-hi vida o no.”

Ens explica els mètodes de detecció per comprendre com fan les troballes i els enginys utilitzats. Ara s’entén així el terme Astrofísica: estudiar els astres amb l’ajuda de la física. La Cromatografia és una gran aliada a l’hora d’estudiar el comportament, diferencies i similituds entre cossos celestes.

Fa incidència també en el mesurament de l’Espectre de les estrelles, una novetat que permet saber-ne composició química, temperatura superficial i densitat entre d’altres. Amb totes les dades rebudes i processades, poden intuir la possibilitat de zones on la vida és probable, sempre adaptada al seu medi particular i específic. Ens parla finalment dels estudis fets d’atmosferes planetàries, de planetes i exoplanetes descoberts: els noms, la mida, quins podrien ser habitables, i dels casos dels peculiars: com HD209458 b: el planeta que s’està evaporant, o com el Kepler 78b de que és de lava.

Per acabar un torn de paraules ben reeixit per part del nombrós públic assistent.

Resum d’Esteve Garrell, fotografies seves i de Mercè Gasch, i cartell de Montserrat Lluch.

 

EXISTEIX UN DRET HUMÀ AL MEDI AMBIENT? Àlex Peñalver l'exposà dimarts dia 8 de febrer, després de l'Assemblea anual de Socis

Àlex Peñalver Cabré, Doctor en Dret per la Universitat de Barcelona Professor de la mateixa, ens ha fet una acurada exposició sobre la pregunta sobre si “Existeix un Dret Humà al Medi Ambient?”.

Com activista defensor dels drets inherents a la NATURA, ens ha fet prendre consciència dels excessos que els humans li infligim en considerar que tots tenim drets i deures sobre el medi ambient. A més l’accés a la informació és un dret fonamental per tal de facilitar la decisió, per poder emprendre accions legals, per aturar o fer canviar accions que vulneren espais naturals.

Aquests drets són amagats o negats pels estaments públics i privats moltes vegades per desídia o, especialment, per interessos econòmics dels lobbys de poder. Tanmateix, ha quedat clar que cada cop hem de prendre més consciència ecològica sobre el nostre Planeta, incloent-hi el vessant activista.

Per les estadístiques presentades, ha quedat palès també que més del 80% dels estats del mon reconeixen el dret humà al medi ambient i, actualment, s'està plantejant la necessitat d'ampliar-ho a nivell global com succeeix amb molts altres drets humans.

El dret humà a l’ambient està previst en un tractat internacional regional europeu de Nacions Unides, del qual en son part tant l'Estat espanyol com la UE. Endemés, el dret humà al medi ambient també hi és a la Carta de Drets Fonamentals de la UE, a la Constitució espanyola i a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Per tant és molt important saber qui n'és el seu titular, l'objecte, el contingut i els mecanismes de protecció. 

Resum Joan Antoni LLedó, fotografies Esteve Garrell i Mercè Gasch 

i cartell de Montserrat Lluch.

Fotografia testimonial d'un moment de l'Assemblea: Carme Esplugas, Àngels Caba i Esteve Garrell.