10 de febr. 2019

Vicenç Lozano ha parlat de PERIODISME ENGANYÓS O COMPROMÈS. Dimarts dia 12 de febrer.

El conferenciant va començar tot dient: “Avui és un dia especial per al periodisme i mitjans de comunicació per la situació política actual del nostre país”. De primer va fer un petit resum de la seva trajectòria periodística. Els seus inicis van ser El 9 nou de Vic, seguint una extensa trajectòria professional com a periodista i corresponsal en diferents països amb conflictes bèl·lics: Pròxim Orient, Japó, guerra dels Balcans, Cuba, Sri Lanka, i especialista de tots els esdeveniments del Vaticà des de l’any 1984. “L’oportunitat de viatjar m’ha donat un bagatge de coneixements i experiències com observador i m’ha permès fer un periodisme rigorós de qualitat i compromès”. 
Hi ha dues classes de periodisme, ”PERIODISME BANAL I ENGANYÓS” i “PERIODISME COMPROMÈS, SERIÓS, RIGORÓS I ÈTIC”. A la universitat vam aprendre el que era el periodisme de qualitat, actualment alguns mitjans fan un periodisme manipulat. Aquests mitjans de comunicació actualment son considerats el quart poder, ja que controlen els tres poders bàsics: EL LEGISLATIU, L’EXECUTIU I EL JUDICIAL.

Actualment la premsa escrita sobre “paper” no passa per bons moments, la competència d’altres mitjans, com les “xarxes socials”, els ha obligat a finançar-se amb diferents bancs tot condicionant la seva llibertat informativa. Va esmentar diferents diaris, (La Vanguardia, El Periódico, El País, El Mundo, La Razón) Anys enrere hi havia un nivell cultural important en programes televisius com la “Clave”, el ”teatre clàssic”, malauradament el llistó ha baixat en programacions de diferents mitjans i cadenes, tot val per pujar l’audiència.
Va posar exemples actuals de ”PERIODISME ENGANYÓS”: guerra d’Irak (manipulació i engany); cas de les nenes de Alcàsser (informació morbosa ); el cas Julen (magnificant reiteradament la notícia). MITJANS TELEVISIUS DE BAIX NIVELL, REALITIS: ‘Gran hermano’ (fama a qualsevol preu); ‘Cròniques Marcianes’ (exhibicionisme); ‘Primera plana’ (competència entre diaris) ESTRATEGIES per desviar realitats que no interessa que el poble sàpiga. Crear problemes (desprès oferir solucions); Fomentar delinqüència amb menys policia; Organitzar atemptats, (per retallar drets socials); crear crisis econòmiques (per fer retallades com a mal menor ); Publicitat enganyosa dirigida al públic com si fóssim criatures; Utilitzar emocions en lloc de reflexió: Mantenir al públic en la ignorància i mediocritat. FAKE NEWS, (manipulació tot informant deliberadament de falses noticies en molts mitjans de comunicació, i xarxes socials) Exemples: fotos manipulades de cremes de banderes, foto de la mort d’Hugo Xavez en primera plana quan no era ell.

PERIODISME COMPROMÈS. Cas watergate (1972/1974) va originar la dimissió del president NIXON. Cas wkileaks (2006) informació de corrupcions de personatges importants de diferents països. Cas VATILEAKS (renúncia papa Benet XVI). Papers de Panamà (2016/2017) TV3 televisió pública (model objectiu i rigorós); Programa ‘Polònia’ (irònic i autocrític); Programa ‘Super 3’ (infantil, valors); Futbol (informatius plurals)
DAVANT LES INFORMACIONS QUE REBEM DE TOTS ELS MITJANS, QUÈ HEM DE FER?: -DEFENSAR ELS MITJANS COMPROMESOS, SER CRÍTICS AMB TOTS ELS MITJANS I APRENDRE A VALORAR-LOS. “LA LLIBERTAT D’INFORMACIÓ I UN CIUTADÀ CRíTIC I INFORMAT, SÓN ELS PILARS FONAMENTALS PER DEFENSAR LA DEMOCRÀCIA.” Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.