28 de nov. 2022

Jordi Camins ha parlat sobre VOLCANS I EL GEL DE L'INFERN. Dimarts 29 de novembre

Del títol de la conferència d’avui, en surt una primera afirmació que serà present en tot el relat. Vulcanologia i Glaciologia estan científicament agermanades provocant canvis físics a l’estructura de la terra.  

Per tal de situar-nos en la matèria, repassem conceptes com orígens i mitologia, amb una lliçó molt pràctica i pedagògica de com està estructurada la terra, per les seves capes fins al nucli, i com en formen part els diferents tipus de volcans i els seus comportaments.

Amb una profusió realment magistral de qui ho coneix de primera mà, ens explica la situació a escala mundial on hi ha tots els volcans amb les plaques que ho configuren. De mica en mica va introduint noms i coneixements amb la seva definició, entrelligant les causes i els efectes, alguns de ben coneguts per la majoria, d’altres de nous que ens ensenyen la complicitat dels fenòmens que se’n deriven i pateixen, des de la mitologia...

Quan parla de l’estructura volcànica, apareixen conceptes com, cambra magmàtica, xemeneia, cons secundaris, cràter, esquerdes de llarga distància, erupcions de fissura, fent un repàs als actius i adormits.  

En l’exposició exhaustiva, hi surten tots els indrets geogràfics amb les precises ubicacions dels volcans, les fotos que ens fascinen i les característiques que identifiquen, en la majoria dels casos amb unes notes de les sensacions, pors i angoixes que tenen i perceben els habitants propers als llocs d’erupció, algunes viscudes personalment pel conferenciant. Les referències físiques i químiques, les observacions pròpies i per experts mundials van planant a la sala, al marge de l’espectacularitat de les imatges d’erupcions, amb les bombes, cendres, núvols tòxics i la devastadora lava, centra l’atenció en el drama de les seves conseqüències sobre la vida que arrabassa al seu pas.

No deixa de banda les erupcions marines, que han originat la formació d’illes, o la seva desaparició, i totes les variacions conegudes. Les conseqüències de la barreja d’aigua i foc, donant fenòmens coneguts com els guèisers, volcans de fang o fonts termals, en països com Islàndia s’aprofiten les propietats de l’aigua calenta que brolla a l’abast, per fer geotèrmia i electricitat.

En Jordi Camins gran coneixedor de les geleres d’arreu del món, fa un recorregut relacionant gel i foc, ens ensenya com a bon pedagog, els volcans que erupcionen sota muntanyes de gel o de glaceres, la reacció d’aquest gel amb el foc, i el comportament del mateix volcà amb la irrupció de grans masses de gel a la seva caldera. Fem finalment un interessant  recorregut per geleres que han anat desapareixent enfront d’altres que persisteixen i algunes que van recuperant posicions perdudes.
Per acabar, fa unes reflexions sobre el canvi climàtic. Ens quedem amb un exemple molt significatiu, “Si els humans deixem d’interferir els processos naturals, la natura es recupera sola. La capa d’ozó cada cop era més gran i no es recuperava, van prohibir la fabricació i la utilització de gasos tipus FPS, actualment la capa d’ozó es va recuperant sola. 
Resum d'Esteve Garrell, fotografies seves i de Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch

20 de nov. 2022

Mariano Fernández ha parlat sobre VELLESA i CREATIVITAT. Dimarts dia 22 de novembre de 2022.


El conferenciant sr. Miguel Mariano Fernández García és Llicenciat en Filosofia i Doctort en Història Contemporània. Antic professor de l’IES Antoni Cumella de Granollers i actual Director de la Universitat Popular de Granollers.
Bàsicament, va voler fer-nos arribar la idea que quan ens fem “grans” o “vells”, ni som un moble que ja no serveix per res, ni com diuen moltes construccions que rebem per les xarxes socials, som unes lluminàries i uns cracks
És a dir, hem d’encarar la vellesa enmig d’aquests dos extrems, ambdós irreals.
Tot es fonamenta en saber encarar l’envelliment, amb dignitat, sense presses, però amb constant moviment social i personal, acceptant les potencialitats i les carències pròpies.
Les antigues civilitzacions, sobretot Grècia, associaven l’envelliment a la saviesa que portava l'experiència, i denunciaven un espai entre dues posicions extremes.

Cíceró sembla que va fer el primer tractat a Occident sobre la vellesa De Senectute. Diguem que va desmuntar les 'fake news' d’aquell moment sobre la vellesa. 
Diguem que denuncia 4 punts que no eren privatius de la vellesa, sinó que també existien a la joventut:
-La manca d’activitat
-La manca de força corporal
-L’absència de plaers
-La proximitat de la mort
I també Sèneca, Plató (“tots els savis són vells, però no tots els vells són savis”), Aristòtil (“corba descendent de l’ésser humà a la vellesa”), Epicur (“mai s'és prou vell per no tenir una vida plena”) i molts d’altres van tractar aquest tema de la vellesa en el seu moment.
Tanmateix, nosaltres podem i hem d’aspirar sempre, a crear i recrear coses, idees, etc., a partir de la nostra experiència i la recepció i contemplació de fets concrets, com pot ser la natura, les arts, entre d’altres.
Tenir curiositat i tafaneria, ens empeny a desencadenar l’activitat racional. Viure és crear.
Resum Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch
cartell de Montserrat Lluch

14 de nov. 2022

Jaume Fàbrega ha parlat sobre EL VIATGE DELS ALIMENTS, dimarts 15 de novembre de 2022.

Rosa Ochoa tot presentant Jaume Fàbrega
Viatjar amb l’excusa dels aliments ha estat una excel·lent proposta d’aquest dimarts. La singladura s’inicia per les illes Balears, on la petjada de repobladors catalans des de l’Empordà fins a les terres alacantines hi van portar les seves tradi cions, i per descomptat les receptes més genuï nes de les diferents cuines autòctones. El passeig no s’atura aquí, el seu discurs ens porta a terres algerianes, gregues, egípcies, malteses, a Marrakech i finalment als Estats Units.

Tot aquest periple té un propòsit: fer una investigació de camp gastronòmic i alhora antropològic i costumista. El nostre protagonista visita les cases i parla amb les persones, s’identifica humanament amb una empatia natural que li obre les portes de les cases i l’amistat dels seus habitants, els qualifica, a tots, de molt generosos i oberts, des del primer moment ofereixen hospitalitat sincera i en la majoria dels casos comparteixen el plat a taula encara que la seva renda sigui minsa.

Va desgranant converses, anècdotes, confidències, situacions divertides i curioses de les converses amb els seus amfitrions. Sempre amb el nexe inseparable dels aliments. Aquí rau la troballa interessantíssima dels seus viatges, noms de productes i receptes de cuina que van coincidint en tots els indrets visitats, i que són plenament coneguts a les cuines de les nostres àvies i mares de casa nostra.
Quan diem que Catalunya és terra d’acollida i de pas de migracions no ens equivoquem: podem constatar en multitud d’exemples, la riquesa cultural, de costums, de saviesa popular i, com no podia ser d’altra manera, les seves receptes tradicionals fetes amb els productes que tenim a l’abast. En mig de tot el seu discurs fa referències a les anècdotes que de manera espontània s’ha anat trobant al llarg de la seva vida amb tota mena de persones que hi han posat el seu granet de sorra per enriquir, encara més, la part humana i gastronòmica.
Resum d'Esteve Garrell, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch
cartell de Montserrat Lluch

2 de nov. 2022

Anna Boyé ha parlat de MATRIARQUES, dimarts 8 de novembre de 2022.

La conferència d’avui s’ha caracteritzat, sense cap mena de dubte, per la seva HUMANITAT. La conferenciant fa una presentació plana i molt propera, ens diu que és fotògrafa i antropòloga, remarcant que la intenció del seu treball, en aquests últims anys, ha estat de conèixer realitats diferents de la seva. Saber si existia algun lloc al món on les dones desenvolupen un rol social rellevant, més enllà dels valors establerts a la nostra societat.
D’aquesta manera va néixer Matriarcats (cliqueu aquesta paraula per accedir al seu web), un projecte etnogràfic, fotogràfic i pedagògic per descobrir l’essència oblidada de la dona. Per fer el seu treball de camp ha viatjat per diferents països per conèixer, de primera mà, diferents comunitats i ètnies. Realitzant un rigorós estudi de les societats matriarcals que ha visitat: l’ètnia Bijagó, a Guinea Bissau, la comunitat Mosuo a la Xina, Les poderoses dones de Juxitán, a Mèxic, la comunitat Minangkabau a Sumatra, com també a les comunitats Quero i la Huilloc del Perú.  
Ens projecta un petit documental dels Mosuo, per poder entendre la seva filosofia de vida ancestral. Comunitat democràtica d’uns 30.000 habitants, situada al voltant del llac Lugu, aquesta comunitat allunyada de tot, rep amb gran alegria el naixement de les nenes, que fa a la família més gran i poderosa. Les característiques que defineixen aquest matriarcat, seran molt semblants a les que regeixen en les altres ètnies i comunitats descrites abans. Les dones administren els bens, organitzen les tasques i governen amb decisió. No existeix la figura del marit i els pares són respectats, sense poder influir en l'organització social ni econòmica, elles s’uneixen per amor amb homes que les visiten de nit, els pares no tenen cap responsabilitat dels fills que neixen d’aquestes relacions, els infants viuran amb la família de la mare, els homes se senten lliures, no ocupen cap càrrec de responsabilitat. La matriarca és una figura estimada per tots, i respectada per la seva saviesa.

Seguidament, veiem un altre documental, que ens apropa a l’arxipèlag de Bijagós reserva de la biosfera a Guinea Bissau. Els trets generals es repeteixen, societats matriarcals que volen ser un sistema més igualitari d’organització, la força de la mare educant i socialitzant els fills, transmetent respecte pels grans i nens. Té l’autoritat per administrar l’economia, l’espiritualitat, la llei i el benestar. Aquesta autoritat maternal és la que estructura la seva societat.

Finalment, podem visionar l’últim documental fet a Sumatra a la gran comunitat de Minangkabau, de quatre milions d’habitants. Des de la meitat del segle XIX, aquesta comunitat està experimentant, a poc a poc, canvis per la influència de l’islam s’observa, això no obstant, un acord en igualtat entre la dona i l’home en actes com: els casaments, viuran a casa de la dona. El cap de casa és l’home. L’autoritat de la dona es reconeguda, transmet el llinatge, la dona rep l’herència, que passa de mares a filles. Podem veure en actes quotidians, el dia a dia i les festes ètniques, on es reflecteix tot el que anat explicant. 
              Resum d'Esteve Garrell, fotografies de Mercè Gasch i cartell de Montserrat Lluch