31 de març 2015

Josep Solé Sabater va parlar de LA CATALUNYA RESISTENT: ALLÒ QUE LA TRANSICIÓ ENS VA AMAGAR, en col·laboració amb la Setmana de la gent gran. Dimarts 7 d'abril.


Catalunya va sortir de la guerra destruïda interiorment, i va durar molts anys en aquesta situació. Dels dirigents, els qui van perdre -la majoria- van marxar al exili, el Sr. Tarradellas va ser un d’ells, el Sr. Companys es va quedar i no va tenir la mateixa sort.
Les actituds van ser diferents de com és va acceptar la transició, de primer per por la gent se sotmet, (1939/1945). els col·laboracionistes podien guanyar llocs de treball: la Caixa i el port, foren punts claus de l’economia catalana que, de cop i volta, parlava en castellà. Havien moltes actuacions en col·laboració amb el franquisme, que estaven disposats a fer desaparèixer la llengua catalana.
Els Maquis van tenir un paper rellevant en la lluita contra el franquisme tot ocupant la Vall D’Aran. Hi ha un llibre d’aquest moment, no publicat: “Historia d’un fracàs”. A partir del 45/49 els catalans comencen a fer país (sardanes, teatre en català, creació d’esbarts. La vaga del 51, el preu del tramvia era més car que a Madrid, és l’inici d’una generació que pensa que el país pot canviar. S’obliden de la guerra civil.
Comencen canvis socials i culturals, associacions. Hilari, monjo de Montserrat i Joan Raventós foren personatges importants en aquest canvi. També s’inicien partits polítics dins de la universitat, i tenen una gran incidència amb la gent de la CNT, el PSUC, el país evoluciona malgrat el franquisme.
Quan comença a arribar gent de fora arriben les idees i, amb l’immigració, canvien alguns hàbits. En el 62, la gent comença a perdre la por, i en el 63/64, la política la fa la societat, tot i que el Franquisme te el poder, neixen nous organismes politics, ”Comissions Obreres”. L’Assemblea de Catalunya també té un paper important en la socialització de la societat, reivindicant l’estatut del 32. Un moment important en l’alliberació de la dona és quan arriba “la pastilla” l’any 68.
En el 1975 mor Franco, marcant el temps de la transició, amb els politics ple de “ FEBLESES”. Es volia la ruptura però no va ser possible. Catalunya va sortí perdent en la transició, en canvi el País Basc va aconseguir el concert econòmic. El govern va promoure l’operació Tarradellas (Carles Sentis com a intermediari) desfent l’esquerra. En la transició, Catalunya queda dins l’estat espanyol. Amb el “ 23 F.”, cop d’estat frustrat, s’acaba la transició, i en el 83, amb la llei “LOAPA” comença la gran retallada de les nostres lleis. Vam emplaçar el conferenciant per una sesió pròxima que ens expliqués l’evolució de la nostra història fins a l’actualitat. Resum Mercè Barnils, fotografía Mercè Gasch.