Òscar Farrerons ha parlat de PAISATGE ROMÀNIC i MONTSENY, dimarts dia 30 de novembre.

Amb la presència d’Òscar Farrerons, arquitecte i Doctor en Enginyeria Multimèdia, i professor a l´UPC ha començat la sessió. És un enamorat apassionat del Montseny, al qual ha dedicat nombrosos llibres i estudis.

Aquesta vegada el tema ha estat el Romànic al Montseny. Són 17 itineraris que ara mostrarem i que, tant a peu com en cotxe, ens obren els ulls a un paisatge diferent del Montseny: el de les seves esglésies i edificacions romàniques.

De cada itinerari ha fet un recull de les esglésies que s’hi podeu trobar. Gairebé totes elles amb uns trets comuns: orientades d'Est a Oest, ubicades estratègicament per conquerir terreny i al voltant del Camí Ral.

1- Tona Seva- El Brull
          - St. Miquel de Vilageliu- consagrada el 948
          - St. Andreu de Tona -(889)- es va anar adaptant al romànic en diferents fases
          - St. Jaume de Viladrover- (1029)-al Brull, amb la seva porta orientada al Sud
          - Sta. Maria de Seva -(952)- conserva el seu campanar original.
          - St. Martí del Brull, amb els seus arcs cecs

2- Taradell-Viladrau-Espinelves
         - St. Genís de Taradell-(950), només queda el campanar, es va remodelar després de la guerra civil.
         - St. Quirze de Subidarells, amb la coberta de pedra.
         - St. Miquel d´Espinzella (1181)
         - St. Martí de Viladrau (908)-queda poc del romànic, al seu voltant es va construir el poble.
         - St. Vicenç d’Espinelves (943), amb dos absis.

3- Sant Marçal-Arbúcies

            - St. Marçal del Montseny (1053)

           - St. Cristòfol de Cerdans (1181) amb les pedres afegides 200 anys després.
           - St. Pere D’Esplá (983)-amb la finestra ben tallada, poca llum i coberta amb doble inclinació
           - Sta. Maria de Lliors (983). ubicada en un vall abandonada.

4- Sant Feliu de Buixalleu (nucli rural molt a prop de l'autopista)

          - St. Llorenç de Gaserans (1938)- amb els murs pintats)
          - St. Pere de Montsoriu- dins del castell de Montsoriu. Orientació diferent de l´habitual
          - St. Feliu de Buixalleu- es veu el campanar romànic, malgrat els afegits posteriors
          - St. Segimon del Bosc, només es conserven els murs de la part romànica

5- Breda-Riells i Viabrea

          - Sta. Maria de Breda- església parroquial de Breda, convertida en Ajuntament
          - St. Salvador de Breda (1068)
          - St. Llop de Viabrea (941)- molt modificada, construïda sobre una torre de fortificació
          - St. Martí de Riells (1169)- com moltes esglésies del entorn, dedicada a St. Martí.
6- Centelles-Aiguafreda
          - St. Antoni de les Codines (1291)- sobre la via romana que anava de Barcelona a Vic
          - St. Martí del Congost (898)
          - St. Salvador de l´Avencó (898), ha donat lloc a un veïnat al seu voltant
          - St. Miquel de Canyelles (s XII)

7- Montseny- El Brull-Tagamanent
          - St. Martí del Montseny. Encara està tota enguixada, porta entrada amb totxanes, seguint l, arc de mig punt.
          - St. Cristòfol de la Castanya (1025) amb la rectoria al costat
          - St. Cebrià de la Mora (1102)- amb vistes al Cingles del Bertí
8- Tagamanent
          - El Collet de St. Martí de Tagamanent- només queda una paret
          - Sta. Maria de Tagamanent (983)- coneguda pel castell de Tagamanent
          - St. Nicolau Vell, només queden quatre pedres
9-La Garriga-Samalús
          - St. Esteve de la Garriga (la Doma) - (966)- havia estat l’església parroquial
          - Sta. Maria del Camí (932)- al costat del camí ral, amb una portalada molt ben treballada
          - St. Andreu de Samalús (1059)
10- Vilamajor-Cànoves
          - St. Pere de Vilamajor (872)-amb la torre roja (campanar i antiga torre del castell)
          - St. Muç de Cànoves (1077)- amb les típiques característiques romàniques.
          - St. Salvador de Terrades (1226)
11- Palautordera
          - Església de Sta. Maria de Palautordera (S.XI)- el castell es va convertir en campanar
          - St. Esteve de Palautordera, amb la seva Torratxa massissa
          - Sta. Margarida de Montclús (sex)
12-Fogars de Monclús
          - St. Esteve de la Costa (862)- s’accedeix a la torratxa per una escala exterior
          - St. Martí de Mosqueroles (1104)- està capgirada per necessitats estratègiques
          - Sta. Magdalena (St. Marçal de Baix) (1100)

13- Campins-Fogars de Monclús
          - St. Joan de Campins (1231)- també capgirada i amb la pedra no massa ben tallada
          - St. Cristòfol de Fogars (1144)- molt ben conservada.
          - Sta. Fe del Montseny (1231)- s´hi va annexionar l´hotel.
14- St. Celoni-Gualba
          - St. Martí de Partegàs (1031), abans de que existís St. Celoni i fora del Camí Ral
          - St. Celdoni (1088)- només queda una mitgera, descoberta fa molt poc. Va donar nom al poble
          - St. Ponç (1338)- Antic Hospital de Leprosos
          - St. Vicenç de Gualba (984)- amb una decoració molt curiosa a la finestra del absis
15- Montseny-Vilamajor
          - St. Julià del Montseny (s. XI)
          - Sta. Anastàsia (S.XII)- només queden els murs interiors, la resta es va fer servir per reconstruir St. Julià.
          - Sta. Susanna de Vilamajor (1190)- amb el seu aplec anual, l´únic dia que es toca la campana
          - Sta. Susanna Vella
16- Fogars i Palautordera
          - St. Roc(s XII)- la senzillesa més pura del romànic
          - St. Cebrià de Palautordera (1120)- dins del castell de Fluvià, part del absis integrat a la façana
          - St. Joan de Cavallar (Can Nadal) 1050- molt enrunada.
17 - Tagamanent-Figueró
          - Sta. Eugènia de Congost (1038)-conserva els murs originals romànics
          - St. Pere de Vallcàrquera (966)- afegida una nau annexa 200 anys més tard
          - St. Cristòfol de Monteuques- segons llegenda, fundat per Lluís el Pietós, amb el campanar mirant cap al Figaró.
                                                     Un apassionant recorregut pel Romànic del Montseny. Moltes Gràcies.

Resum d'Àngels Caba, revisió d'Esteve Garrell, fotografies de Mercè Gasch i cartell de Montserrat Lluch.