Un títol més que suggerent per aproximar-nos a
un univers força desconegut per la majoria dels assistents, sobretot,
sentint els comentaris del públic a la sortida i les valoracions altíssimes que li van atorgar.
L’Ernest Francolí i Farré, és divulgador apícola del Departament de Medi Ambient, com també de la Unió de Pagesos, en la seva activitat hi ha la de formació, fent cursos d’apicultura. Com a productor de mel ens parla amb passió de la seva “granja d’abelles” i com és el dia a dia en la seva explotació. Per començar a entendre les diferencies i el rol de cada protagonista, segueix explicant les característiques de cada un d’ells.
Les VESPES, tenen el cos a ratlles grogues i negres, son carnívores, diferència molt important si les comparem amb les abelles, els individus adults mengen sucs,
sobrevolen les piscines per agafar l’aigua, que els servirà per fabricar-se els nius, aquesta aigua la barrejaran amb fusta podrida, elaborant paper per confeccionar els eixams.
Les vespes quan piquen no moren, l’agulló es clava injectant poc verí, al ser retràctil recupera la seva posició i continua el vol.
Generalment, les VESPES SOLITARIES o també dites VESPES ALFARERES, fan els seus eixams sota les teules. Els BORINOTS tenen la particularitat de fer força fressa al volar, brunzeixen, és l’individu de la família més gran, massís i pelut, fa una funció primordial al ser un bon pol·linitzador.
L’ABELLA no té ratlles, és NEGRA, aquesta és la Nostra, la de casa, l’autòctona.
La descripció de l’anatomia ens fa conèixer aspectes desconeguts i ben interessants, ens diu: Les parts més importants de les abelles son:
Unes
grans antenes, amb que es relacionen amb el medi ambient, controlen els canvis de pressió atmosfèrica, i els és molt útil per olorar l’entorn.
El sistema circulatori sanguini és molt simple, la sang ocupa tot el cos, només hi ha una arteria que rega el cervell, impulsada per un cor allargat.
L’abella disposa d’un agulló per defensar-se, la característica més evident és la forma d’ham, aquest agulló està connectat a un sac de verí enganxat a l’intestí. Quan el clava, injecta 20 vegades més de verí que les vespes, es bifurca i encara que el mecanisme és retràctil no es pot desenganxar i al volar, el fibló queda dins de la víctima, s’arrenca del seu cos i en uns instants mor dessagnada. Per això si piquen es moren. La vida no passa de 40 dies, no ponen ous i les seves feines varien segons l’edat, necessiten un mínim de 15º per poder treballar, no paren de fer-ho sent les guardianes de l’accés a la caixa, impedint l’entrada d’intrusos i individus d’altres caixes.
L’ABELLA REINA, en un rusc només hi ha una abella reina, des de la seva fecundació tarda 16 dies en néixer. Dins de la colònia el 5% son abellots i la resta obreres. Les reines viuen uns 5 anys, posant uns 3.000 ous diaris en època de floració. Serà alimentada per les obreres amb gelea real, serà fecundada un sol cop a la seva vida per diferents abellots durant el vol nupcial, guardant l’esperma en un saquet, que anirà fecundant els ous en funció de les condicions de la cabanya, baixes, falta d’aliment etc. Els ABELLOTS viuen de 3 a 4 mesos, tarden 24 dies a néixer d’ous no fecundats. Donen calor a les cries, no tenen fibló ni el cos adaptat per treballar. Els mascles oloren a la reina a 1 quilòmetre de distància i un cop han fecundat a la reina, es moren.
La figura de l’APICULTOR es descrita amb molta cura, com es protegeix per treballar en els rusc sense posar en perill la seva vida, la roba de cotó impregnada de l’olor persistent de mel, el barret amb malla, els guants, les botes, el fumador imprescindible per poder obrir i manipular les bresques, per detectar si tot va bé, si s’ha de canviar, l’estat de les abelles, la reina en particular, administrar el medicament, els ous. Com a dada curiosa ens explica que a cada caixa hi ha unes 150.000 abelles. I finalment quins productes s’extreuen de les abelles.
La MEL, la creen regurgitant el pol·len el nèctar i la saliva. sen una solució composta de un 18% d’aigua, un 31% de glucosa, el 31% de fructosa, el 7,5% de maltosa, un 1,5% de sacarosa i enzims. Endemés de la mel, s’extreu POL·LEN, CERA, PROPOLIS, GELEA REAL i APITOXINA. Una curiositat científica per acabar, Les abelles un cop troben les flors útils, fan una dansa dins del rusc, segons les formes descrites, la resta de la colònia sap on trobarà les flors. El científic Karl Von Frish el 1973 va idear un simulador d’aquesta dansa que li va valer per obtenir Premi Nobel.
Resum de Rosa Ochoa, fotografies de Marta Peitivi i Mercè Gasch i cartell de Montserrat Lluch
