En Jordi Ribó és un personatge que mai, mai et deixa indiferent, fotògraf de professió, provocador, humanista, sensible i treballador incansable, que sempre sap teixir complicitats per realitzar els seus projectes.
Dimarts en va ser una mostra: un cop el vaig presentar va ser en Ribó autèntic qui es va explicar, introduint de mica en mica el seu pensament respecte al fenomen volcànic, bastint-lo dels seus pensaments més íntims per aproximar l’espectador a la natura i al seu documental.
Va voler que l’acompanyessin els qui van ser claus en l’èxit de l’aventura per l'illa de La Palma.
El primer en ser presentat l’Albert Barceló, realitzador televisiu, expert en reportatges de muntanya, acompanyant i càmera a les expedicions a l’Everest i al K2 amb en Sergi Mingote, que ara va fer possible les filmacions dinàmiques a peu de volcà. En Martí Nadal director de l’Editorial Alpina i expert muntanyenc que hi va aportar la logística i les guies imprescindibles amb el mapa detalladíssim de l'illa, llavors en plena tragèdia. I en David Bassa periodista, cap d’informatius de TV3, que hi va posar text i va gestionar les imatges que es varen poder veure als informatius, i que eren força diferents de les altres cadenes. Es va fer una menció especial a dos col·laboradors necessaris, que no ens van acompanyar en aquesta ocasió, en Carles Riobó com a guionista i l’Anna Ycobalzeta la magnífica veu en off.
Seguidament, vàrem poder visionar el documental, les fotos i els clips de vídeo espectaculars, les presses s’havien fet on els altres mitjans no hi havien arribat, com diu el seu títol, Tocant la Lava.
En Ribó va sortint en el documental explicant cronologies i com aquella o aquella altra pressa s’havia pogut fer.
La seva humanitat i empatia el porta a fer parlar a les persones afectades, que aporten el seu testimoniatge personal i colpidor.
En Ribó en pocs minuts ha copsat i explicat, molt bé, una tragèdia real des de l’origen, sense caure en tòpics ni morbositats, real, directe, sincer i amable.
Presentació i resum d'Esteve Garrell i Homs, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada