Pau Claris i Casademunt (Barcelona, 1586-1641) fou un polític i eclesiàstic català, i el president de la Generalitat de Catalunya a l’inici de la Guerra dels Segadors. El 16 de gener de 1641 proclamà la República Catalana sota la protecció de França. Espanya estava immersa en la Guerra dels Trenta Anys.
Al maig de 1640, es va fer una aliança catalanofrancesa en contra de la corona espanyola. Va desembocar en la Guerra dels Segadors. Al setembre de 1640 van signar el pacte de Ceret, pel que Catalunya havia de rebre suport militar de França.
Davant la pressió militar castellana i la francesa, Pau Claris va acceptar separar-se de la monarquia espanyola i constituir-se com a república lliure, sota la protecció de França.
El 16 i 17 de gener de 1641 la Junta de Braços i el Consell de Cent acceptaven la proposta de convertir-se en república.
Les tropes castellanes estaven apropant-se a Barcelona, les pretensions franceses portaren a Claris a liquidar el projecte republicà i proclamar Lluís XIII comte de Barcelona (23 de gener de 1641 ). La república va durar set dies.
Síntesi de la conferència
Àngel Casals va explicar els fets, tan complexos, que varen portar Catalunya a una República que va durar pràcticament tot un any (1740-41) –oficialment, només una setmana-. Durant el segle XVII, però, la paraula República no tenia el mateix sentit que té avui. Prové del llatí Res-publica, és a dir, cosa pública. Qüestió que a Catalunya sempre ha estat cabdal: ocupar-se de la cosa pública. Amb un territori, una cultura i una manera pròpia de governar-se pròpia - la Generalitat- formada pels representants dels tres braços: clergat, noblesa i ciutadans honrats (homes i propietaris) - i sempre a partir de pactes amb els diversos reis-, Catalunya, amb només mig milió d’habitants fruit del seguit de pestes que havien assolat, amb intermitències, el país durant tres segles, es troba el país ocupat per les tropes del rei de Castella, en guerra contra els francesos, veïns de Catalunya. El comportament totalment inadequat d’aquestes tropes, provoquen l’aixecament de la pagesia (Guerra dels Segadors) i dels diversos pobles. La Generalitat demana la protecció de França, i la té durant un temps- aquell en què s’instaurà la “República”-. Però, de manera sibil·lina, França actua de tal manera que pot acabar mestressa de Catalunya. Al cap d’un any, doncs, la Generalitat, molt a pesar seu, torna a demanar ajut al rei de Castella. “La República” s’acaba i, pel Pacte dels Pirineus, els espanyols entreguen una part de Catalunya a França. Montserrat