L’historiador
i advocat Joan Garriga ens explica la trajectòria vital d’aquesta persona tot
partint de la documentació que ha trobat i estudiat sobre Mª Lluïsa Algarra i
Coma, una dona oblidada per la repressió franquista. Fou advocada, periodista i
autora d’obres de teatre.
La seva història mereix una recuperació per la feina
que va fer. Fou la primera jutgessa de Catalunya i de tot l’Estat Espanyol. En
ser nomenada jutgessa de primera instància i d’instrucció a Granollers la
ciutat li va dedicat un carrer.
Neix a
Barcelona el 24 de gener del 1916. Realitzà els seus estudis secundaris a
l’institut de batxillerat Jaume Balmes. Acabà aquests estudis els setze anys i
demostrà ser una noia amb inquietuds. Després, va matricular-se a la Facultat
de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona. Obté la llicenciatura en Dret
als vint anys. No era comú per les dones d’ aquella època. Esclata la guerra. A
través dels seus escrits en diaris, veiem, que és una dona observadora i
sensible. Fa un metre i noranta centímetres d’alçada; una alçada excepcional
per aquella època. El 1935 rep un premi per la seva obra de teatre, Judit, escrita en català. Premi del Concurs
Teatral Universitari de l’ Autònoma. Estrenada el 16 d’octubre de 1936 al
Teatre Poliorama.Com advocada va treballar a l’Oficina Jurídica. Després, el
Conseller de Justícia de la Generalitat, Andreu Nin, l’anomena jutgessa de
Granollers el 2 de desembre de 1936. Exerceix aquest càrrec poc temps. Havia
fet una feina correcta, segons es desprèn de la documentació. Què va passat?. Possiblement
pugnes entre els diferents partits. Més endavant demanarà incorporar-se al
Col·legi d’Advocats i exercirà d’advocada. El 1937 participa activament en el
Primer Congrés Nacional de la Dona celebrat a Barcelona. Presenta l’informe, ”Les
reivindicacions conquerides per la dona en la lluita antifeixista”.
Quan va acabar la guerra, l’abril del 1939, va començar una depuració al Col·legi d’Advocats i, també, en altres estaments. Es va exiliar a França. Durant el seu exili a França, alguns afirmen que va estar en algun camp de concentració, però no està documentat. Ara bé, col·labora amb la resistència francesa, durant un temps de la IIª G.M. Marxà a Mèxic el 1942. Als primers temps passà penúries, després millorà la seva situació econòmica i personal. S’involucrarà en el teatre. Va fer de traductora, periodista, guionista de cinema i, també, a la ràdio. Es va casar amb el pintor José Reyes Mesa i va tenir dues filles. Es va incorporar tot participant activament en el moviment teatral de Mèxic. El 1954 va obtenir el Premi Juan Ruiz de Alarcón per la seva obra Los años de prueba. Va escriure unes quantes obres, però la seva mort prematura l’impedeix escriure més. Ara bé, el que va fer fou admirat i acollit amb entusiasme en el seu temps. Va morir el setembre de 1957 a l’edat de 41 anys. Resum Joan Gurt, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.