Dos moments i darrera crònica d'aquesta sessió, final de la temporada 2011-2012
La conferenciant Núria Candela va anar
intercalant biografia de Josep M. de Sagarra amb recital o lectura de les seves
poesies i proses. Com que hi havia fragments molt coneguts i
populars el públic va participar activament.
Ens va dir que Sagarra, quan tenia 8 anys, ja escrivia versos i que el
seu pare al va presentar a Jacint
Verdaguer. Sagarra se sentia comprès per ell. Sagarra considerava que hi havia
dos tipus de poetes, els que escrivien poesia com a evasió i els que escrivien com
a part de la seva vida. Sagarra és el més popular dels
poetes catalans, escriu tant per al poble com per als rics.
Va néixer el 5 de març de
1894. Va mostra una riquesa lèxica
aclaparadora. Des de ben jove va gaudir de la natura, dels ocells als qui
dedica un llibre Els ocells amics (1922). Aquest gust es veu en els seus
poemes. Als 20 anys (1914) publica el seu primer llibre de
poemes. El 1916 inicia a Madrid la
carrera diplomàtica, però no l’acabarà i es dedicarà a escriure. Al 1918 escriu la seva primera
obra teatral Rondalla d’esparver".
El 1932 escriu la seva novel·la més emblemàtica: Vida privada,
crònica a la decadent societat barcelonina. El president Macià li va
demanar, amb motiu de l’Exposició Universal, que escrivís un himne i va fer El
cant del poble amb música d’Amadeu Vives.
Escriu moltes cançons que es fan molt populars: La
cançó de Nadal (1922), i el 1931 El Poema de Nadal. Cançons d’Abril i Novembre, Cançó del capvespre, Cançó de totes les hores, Cançó de passà cantant, A una oreneta morta. Tots aquest poemes els recull
en el llibre La rosa de cristall (1933). Escriu també poemes
satírics com el dedicat a Alejandro Lerroux “Al gran sàtrapa de la gana ibèrica”, però
es veu obligat a sortir d’Espanya i el 1937 viatge a la Polinèsia on escriu un
relat La ruta blava (1942).
La Guerra Civil
marca un abans i un després en la seva obra. El poble no entén el seu canvi que ell haurà de rectificar. El 1954 escriu les seves Memòries. Escriu també moltes obres
de teatre inspirant-se en Molière, Gogol, Shakespeare... Mor el 9 de
setembre de 1961, i de recordatoris es fan dos: un per al poble en català i un altre per a
les autoritats bilingüe. Síntesi de Mercè Gasch, fotografies d' Aurora Masat