Josep Maria Ruera i Pinart neix a Barcelona el 2 d'agost de 1900, però es trasllada, a l'edat de 9 anys, a la ciutat de Granollers, on va viure fins la seva mort, el 31 de maig de 1988.Després d'una primera etapa d'estudiant a Granollers, a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori del Liceu, l'Ajuntament de Granollers, l'any 1917, li concedeix una beca que aprofita per cursar els estudis de composició amb Enric Morera i els d'orquestració amb Joan Bta. Lambert i Joan Lamote de Grignon, amb qui es relacionarà molt sovint al llarg de la seva carrera musical i a qui considerarà com "un pare" (musicalment parlant).
En el
1928 entra com a professor a l'Escola Municipal de Música de Granollers i és
nombrat director en el 1940, on donarà classes de música a unes quantes
generacions de músics de Granollers i rodalies. Va compaginar els estudis de
música amb el treball de músic professional als locals nocturns de Barcelona
com a component d'un quartet de corda:
també va tocar a l’orquestra de Pau Casals en els seus famosos concerts
populars. A més es dedicava a la composició, sobretot sardanes. Podríem dir que
la seva obra cabdal és "EMPÚRIES",
obra Simfònica per a cobla i orquestra. Les seves obres han estat premiades en
els concursos en què han estat presentades. En el 1936, el millor moment de la
seva carrera, esclata la guerra civil. Alguns van emigrar, altres van morir,
altres com el mestre Ruera, van subsistir amb la incògnita de com aniria el seu
treball musical i cultural. En acabar la guerra retorna al seu treball de
mestre, organista, compositor, director d'orquestra i pare d'una nombrosa
família de vuit filles, que ha vist ampliada amb gendres nets i besnéts. Josep
Maria Ruera queda inclòs en el grup de músics anomenats "generació
perduda" Síntesi Aurora Masat, fotografies de Mercè Gasch i Jesús Gómez
