Antoni Dalmases va parlar sobre MÀRIUS TORRES. Dimarts 19 d'abril. .

Màrius va néixer a Lleida l’agost del 1910. La seva família era benestant: dels avis un era metge i l’altre advocat; dels pares metge i mestra amb afició per la música. La ideologia de la família era republicana, lliberal, anticlerical i amb afició per l’espiritisme científic. El pare va ser elegit alcalde de Lleida (1917/1923) per votació popular, era d’Esquerra Republicana i diputat al Parlament de Catalunya. Tant l’avi com el pare van exercir la medecina a Lleida. Tenia dos germans més petits en Victor i la Núria. En Màrius al cinc anys va anar a estudiar al Liceu escolar de Lleida que havia substituït la idea de la submissió per la del respecte. Les seves aficions eren la lectura i la música que practicava sempre que podia. Va posar música a uns poemes provençals. El batxillerat el va fer a l’institut de Lleida. Es va aficionar al teatre i va compondre una obreta curta. Era de caràcter silenciós i callat. El seu gran amic va ser en Jaume Elies que era tot el contrari d’ell, un tabalot. Als 16 anys el pare l’envia a estudiar medecina a Barcelona. L’impacte amb la gran ciutat va ser fort, va freqüentar la biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans.

Quan té 17 anys (1927) mort la seva mare que tenia només 39 anys. En Màrius va exercir de metge internista a Lleida i va començar a fer versos.

Punt de llibre que va ser repartit entre el assistents

La seva producció poètica és escassa ja que va morir als 32 anys (9/XII/1942) de tuberculosi al sanatori mixte de Puig d’Olena (Sant Quirze de Safaja), on havia ingressat el 1935 amb 25 anys. Allí llegeix, escriu poesia, toca el piano, passeja i anima els altres malalts. Ja no va exercir més la medecina. La seva família es va haver d’exiliar a Montpeller i el pare no va tornar fins 1953, quan el fill ja havia mort.

Antoni Dalmases ens va anar llegint i comentant 17 poemes i explicant-nos el seu significat. Escriu sobre Variacions d’un tema de Hëndel on descriu la sensació de tocar el piano. El ritme dels poemes és una introspecció en si mateix, preguntant-te qui sóc jo?, com visc?. El 29-IX-1936, recent començada la guerra civil, escriu el poema Dolç àngel de la Mort:
   Dolç àngel de la Mort, 

   si has de venir, 

   més val que vinguis ara. 
   Ara no temo gens el teu bes glacial, 
   i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara de més enllà del gual.
Torres és un home que estudia la vida i la natura, escriu Un arbre, El xiprer. El 18-III-1937 escriu un sonet en el qual la música és la mare que l’acompanya des del més enllà. També el 1937 escriu Cançó a Mahalta, poema musicat per en Lluís Llach, dedicat a Mercè Figueres, malalta i amiga seva que també estava al mateix sanatori. En els seus poemes surt l’aigua que neteja, és pura i clara com en El pont. Quasi al final de la guerra escriu La ciutat llunyana.

En Màrius no va publicar mai en vida, el seu amic Joan Sales va ordenar els seus poemes i els va publicar. Carles Riba li va dedicar un poema “Poeta mort Màrius Torres”. El seu germà, en Victor, que ha estat alcalde de Lleida va contribuir a recordar-lo: en el parc de Lleida hi ha un monument a la seva persona, l’Institut  de Lleida es diu Màrius torres, i a la Universitat hi ha una càtedra Màrius Torres. També hi ha un premi Màrius Torres. Està enterrat al cementiri de Sant Quirze de Safaja. Resum i fotografia de Mercè Gasch