La
dependència s’entén com la necessitat de l’ajut d’altres per a la realització
de la vida diària. Cal comprendre que la fragilitat que ocasiona l’edat o la
malaltia n’afavoreix la vulnerabilitat. La complexitat de les situacions que es
presenten fa que la resposta hagi de ser diferent i adequada, circumstància que
incideix en la persona i el seu entorn: la família, cuidadors, professionals i
institucions que són les que estableixen el model d’atenció. Els factors de la
diversitat de situacions poden ser socials, econòmics, funcionals i cognitius.
Cal planificar, organitzar i entendre’n l’impacte, per això cal millorar el
nostre estil de vida. Adonar-nos dels canvis en el cos i en les relacions.
Mantenir uns hàbits saludables i tenir una actitud desperta. L’envelliment no
només depèn dels anys sinó de la predisposició a aprendre per la il·lusió que
fa sentir, per evitar el deteriorament cognitiu i millorar l’adaptació als
canvis. Va bé sortir de casa, dominar el propi temps, cuidar-se i cuidar els
altres. Controlar l’alimentació i prevenció de lesions i caigudes. Evitar
l’automedicació i estructurar les visites mèdiques per les necessitats de la
salut. Comunicar-se bé i conviure. Gaudir del que la vida ofereix, de la
relació amb els altres per evitar l’aïllament. Es va posar com exemple
l’assistència a les Aules per mantenir l’atenció, l’estímul cognitiu i la
relació social que enriqueix la vida quotidiana.
Després de la
conferència, vàrem recordar Eustaqui Casals Margall, membre de la Junta que
enguany ens ha deixat i que, al costat del Srs. Boix, Garrell i Casanovas, va
posar els fonaments de les Aules de la ciutat de Granollers. Resum Rosa Serra Sala, fotografia Mercè Gasch.
