De nen la
família es va traslladar a Barcelona i comença a cantar a l'escolania de la Mare de Déu
de la Mercè. Aprèn Solfeig amb el mestre Junceda i piano a l'Escola de
Música de Pere Tintoré, també amb Pujol, que havia rebut classes de Liszt en la
seva estada a Marsella. Granados tenia amistat amb Albéniz, Ricardo Viñes,
també de Lleida, Malats, Morera i Pau Casals. Als 15 anys acabada la carrera
de piano, tenia dues sortides: de professor o de concertista en els cafès de
Barcelona. Als 24 anys feia un duo amb un jove Pau Casals de 12 anys. Tocaven
en el cafè del Liceu sense sou, només per les propines del públic força
generoses.
D'aquí surt
la dita: "músic pagat no fa bon só".
Viatge a
París, la ciutat de les llums i de les arts, on es viu la vida bohèmia dels
artistes, dels pintors impressionistes Monet, Toulouse-Lautrec, Degas,
Pissarro, Cézanne, Picasso ... París és el somni dels artistes.
Granados es
un romàntic i compon els Valses sentimentales a l'estil de Chopin
amb els títols: Mis lloros i añoranzas eran cantos tristes, o Nos habíamos apasionado mutuamente, o No habia mas que tristeza
donde faltaba ella. Valsos suaus i delicats interpretats genialment per
Alicia Larocha.
Escriu també
una òpera, Maria del Carmen estrenada a Madrid, València i
Barcelona. Dóna concerts
a Barcelona, Vic, probablement a Granollers...
En el torn de
preguntes el conferenciant va tenir un testimoni improvisat: Josep Estapé que
havia treballat de tramoista en el teatre de la Unió Lliberal va constatar que
havia trobat en els racons del teatre uns fulletons anunciant un concert
d'Enric Granados, lamentablement s'han perdut. Resum i fotografia Aurora Masat Grau.