Jaume Dantí ha parlat de VILA EMMURALLADA, VILA DEFENSADA? LES MURALLES DE GRANOLLERS. Dimarts 28 d'abril.

 

La conferència té dues parts. En la primera part el conferenciant ens explica perquè s’emmuralla la ciutat medieval. No només per motius de defensa, sinó, també, pel control polític i el funcionament econòmic. Marcava clarament on acabava la ciutat i comença el camp, cosa útil per l’organització i administració. 

Les portes de la muralla permetien controlar qui entrava i sortia de la ciutat. Això, ajudava a vigilar possibles enemics i gestionar el comerç i el cobrament d’impostos. 

Les muralles medievals es van construir a Catalunya principalment en els segles IX-XV, en un context de guerres, expansió feudal i creixement de viles. Les muralles tenien unes característiques comunes. Normalment es construïen amb pedra i morter; reforçades amb torres de vigilància que podien ser quadrades o circulars, distribuïdes al llarg del perímetre. 

Portes fortificades. Durant els segles XV-XVI sorgeixen els baluards. En el segle XIV hi ha un enfortiment de les antigues muralles o una nova creació per conflictes de domini polític. El conferenciant ens mostra diversos exemples com la muralla de Montblanc o la de Barcelona. 

En la segona part, ens explica les muralles de Granollers (1281-1366). En un document de l’any 1291 es fa referència a la construcció d’una muralla a través de la compra del senyoriu de la vila per part de Pere Marqués, senyor del castell de la Roca. En un document del segle XIV s’esmenta la necessitat de refortificar la vila i de fer un manteniment de les velles defenses. En el document de l’infant Joan de l’any 1366, es concedeix els permisos per construir murs, valls, corredors i torres de fortificació. Aquest privilegi serà confirmat i ampliat per Pere III el Cerimoniós l’any 1373. La muralla, les torres, el fossar i els portals eren administrats primer per delegació reial i després directament pel Consell de la Ciutat, que havia de tenir cura del seu manteniment i de les reformes o modificacions.

La construcció del sistema defensiu constava de diversos elements com: murs, torres (bestorres), corredors i fossat. El mur de defensa presentaria una alçada aproximada d’uns cinc metres i un gruix que oscil·laria entre 1 i 1,20 metres. Estaria coronat de merlets. És força probable que el pas de ronda estigués format per una passarel·la de fusta adossada a la part alta del mur. També, tenia espitlleres. Un element important d’aquest sistema defensiu són les bestorres. No són torres, ja que el costat que dona a l’interior de la ciutat no és tancat. 

També, dins el sistema defensiu de la ciutat, són els corredors. En el cas de Granollers aquests corredors s’han conservat força bé. El vall o fossat es trobava excavat pràcticament en la seva totalitat. 

La topografia actual del nucli medieval de Granollers, ve determinada, en bona part, per la configuració del recinte murat de l’època baixmedieval. Sis carrers principals que neixen dels portals de la muralla. Així, els portals de Barcelona, de la Roca, del Bell-lloc, Corró, Caldes i Portalet. 

El segle XVI ja s’havia superat el recinte emmurallat i es construïa a les vores dels camins rals vers Barcelona i Vic. El coneixement i valoració d’aquest element del patrimoni històric afavoreix la conservació i l’apreciació ciutadana.

Resum de Joan Gurt i Vilarrasa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.