POEMES i MÚSICA de NADAL: acte programat. Dimarts 20 de desembre.

Les Aules han preparat amb molta cura un acte ben diferenciat de les habituals conferències.

El president Esteve Garrell s’adreça al nombrós públic assistent per donar-los la benvinguda. En un breu parlament explica: “Amb l’acte que estem iniciant ara mateix, clourem el trimestre, farem unes vacances escolars i gaudirem de les festes nadalenques en família. A la Junta, ens ha semblat oportú buscar complicitats, per agermanar, si em permeteu, per agermanar sensibilitats. Hem fet una tria acurada de poemes de casa nostra, que seran recitats pels companys i bons amics, la Mercè, la Marta i en Joan".

Per arrodonir-ho vam demanar a l’Escola de Música Josep Maria Ruera la seva participació, la seva resposta va ser un SÍ, en majúscules. El mestre, és l’Eduard Herrero, ens porta aquest magnífic quartet de joves promeses. Els seus joveníssims integrants el formen, la Laia Conill i en Roger Coscolín, violins, l’Abril Enríquez, viola i la Laura Torrecillas, violoncel.

Han escollit unes partitures ben treballades a classe. De Joseph Bologne podrem escoltar del seu Quartet de corda en Re Major opus 1 núm. 6, el seu “ALLEGRO ASSAI” i RONDEAU, de Ludwig van Beethoven un “Minuet” en Sol Major, una peça de Música Celta i unes breus cançons nadalenques universalment conegudes.

Així doncs, els poemes i les peces musicals es van anar recitant i interpretant en un ritme pausat tal com s’havia preparat, esdevenint una vetllada poètica-musical, que va fer aflorar la sensibilitat dels intèrprets, tant en els recitats com els músics, treien una gran expressivitat interpretativa, realment bonic i entranyable. En finalitzar, els músics ens van obsequiar amb un bis. Els llargs i càlids aplaudiments, van demostrar el goig general dels assistents.

La Junta va pujar a l’escenari, fent referència al poema que la nostra companya Montse va escollir per felicitar a tots els socis i a les Aules de Catalunya, ÉS UN DESIG, un DESIG que ens el fem NOSTRE i el volem compartir amb tots vosaltres per esdevenir “Un Desig compartit”. Us desitgem BON NADAL!!!

Un cop acabat, s’entregaren com a detall nadalenc uns bombons a tots els assistents.

Text d'Esteve Garrell, fotografies de Martí Majoral i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

ES UN DESIG de les Aules Universitàries de Granollers...!!!

Josep Lladó ha parlat de LES PRIMERES PASSES CAP AL BIG-BAN: LA MISTERIOSA LLUM DE LES ESTRELLES. Dimarts13 de desembre.

Amb una didàctica encomiable i un “PowerPoint” molt explicatiu, Josep Lladó ens porta cap a un viatge per l’univers per explicar-nos: “Com es va concebre i què va passar” D’entrada matisà, per animar-nos, que la cultura científica es millora escoltant els especialistes i entenent algunes coses que abans no s’entenien. No ens hem de preocupar si no les entenem totes.

Comença tot dient que l’univers neix del no-res, té lloc una enorme concentració d’energia seguida d’una gran explosió i expansió dels diferents elements, en el futur, planetes, estrelles, galàxies...

Anem veient, en imatges figuratives i progressives, com l’univers va avançant a una velocitat en què cada segon representa 120 milions d’anys, com van apareixent, les estrelles, galàxies, el sol, la terra, i en ella la formació aminoàcids... l'ADN i finalment l’Homo sapiens.

A partir d’aquí, el conferenciant ens introdueix en com es veuen i mesuren les velocitats d’expansió, dintre del sistema planetari. Fa referència primer a l’investigador Joseph von Fraunhofer que va descobrir les ratlles negres de l'espectre del sol, seguit d'Isaac Newton que va descompondre la llum blanca del sol en els diferents colors que la formen i Christian Doppler amb l’estudi del canvi de freqüència que es produeix quan un objecte mòbil s’acosta o s’allunya de l'observador. 

Tots aquests descobriments, junt amb els avanços tecnològics que han portat a la construcció dels grans telescòpics actuals, demostren, que totes les galàxies s’estan allunyant a gran velocitat, excepte Andròmeda que s’acosta.

En un exemple fàcil, per entendre l'expansió que es va produir després del Big-Bang, ens comenta que veiem l’univers com la sala on té lloc la conferència. Si imaginem que la moqueta de tota la sala on estan col·locades les butaques del públic s’expandeix ràpidament sense que nosaltres ens movem de la cadira. Què passarà? 

Cada persona (que simularà un planeta o galàxia) s’anirà separant de les del seu costat a molta velocitat com ha anat passant al llarg de milions i milions d’anys a l’univers.

Finalitza tot dient que, amb aquesta xerrada d’avui, hem fet la primera passa cap a entendre el Big-Bang. En una propera xerrada podrem continuar en aquest tema fascinant.

Resum  Martí Majoral, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch