20 de febr. 2017

Frederic Sesé ha parlat sobre BANDES SONORES 1. Dimarts 21 de febrer.

Un viatge en el temps de la mà del binomi cinema i música: la imatge reforçada per la música i en ocasions la música és reforçada per la imatge. El cas és posar música a la imatge o posar imatge a la música. Aquest cop el conferenciant ens proposa un recorregut des de principis dels anys quaranta fins a finals dels seixanta. 
En aquesta dècada dels 40 els compositors estan en nòmina dels grans estudis on no poden aportar lliurement la seva creativitat, de mica en mica s’incorpora el Jazz, es crea el leit motiv o tema central per a tot el film i que identifica els diferents personatges o situacions. En aquest període es creen les sintonies de les factories. Degut a la 2ª guerra mundial, músics i compositors de sòlida formació musical fugen del conflicte bèl·lic, provinents sobretot de països de l’est, cap a l’amèrica lliure. Uns exemples que il·lustren El lladre de Bagdad musicat per Miklòs Rozsa, Bernard Herrmann compon per Ciutadà Kane i Sergei Prokofiev ho fa per Ivan el terrible, aquest últim és una epopeia rusa i els americans corren a contrarestar amb la producció La conquesta de l’oest

Entrem a la dècada dels 50 on s’introdueix el folklorisme i el fet de crear dins d’una pel·lícula una cançó que es posi de moda i sigui un èxit de vendes per les discogràfiques, s’estandarditza per temes Western, Aventures, Romàntiques, Terror, Bèl·lic, Històric. Per il·lustrar Dimitri Tiomkin posa música a Sol davant el perill, Víctor Young ho fa per La volta al mon en 80 dies, El pont sobre el riu Kwai musicat per Malcom Arnold, i Ben-Hur per Miklòs Rozsa, on en una llarga escena tant potent d’imatge que no hi van posar música, senzillament no calia. 

Entrem a la dècada dels 60 on la tècnica ajuda a millorar les produccions, s’enregistra a multipistes, comença la rivalitats de les bandes sonores amb el Pop i llistes d’èxits, s’incorporen Grans Simfonies com exemple Ernest Gold ho fa en Exodus, Ritme a Els 7 magnífics. Els músics es comencen a fer autònoms i compondre sota comanda, Henry Mancini i Elmer Berstein uns dels primers, neixen les “parelles” de director-compositor, que treballen conjuntament els projectes. Peces emblemàtiques que descriuen situacions Moon river a Esmorzar amb diamants, Paul Simon i Art Garfunken interpreten la peça Mrs. Robinson a El Graduat o el tema conegudíssim de La pantera rosa d’Henry Mancini. Incorporació de la guitarra elèctrica de la mà de John Barry en la saga de l’Agent 007 James Bond. Introducció de noves temàtiques, Naturalista en Nascuda Lliure, Minimalista amb pocs instruments, el compositor Francis Lai posa la música a Un home i una dona, feta a europa i a Love story símil americà. Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia Aurora Masat.