.jpg)
El títol ens
suggereix de tot el que vindrà a continuació. Primer els orígens humils d’un
jove estudiant acollit per qui va ser el seu mestre, Joan Martorell, l’arquitecte
de la família Güell. Aquest li va passant feines menors i el va introduint als
cercles influents de la Barcelona a les acaballes del 19. Un punt de referència
per entendre la transformació de la ciutat, el Pla Cerdà, canviant conceptes arcaics
per obertura d’espais i deixant la imaginació sense cotilles.
La ciutat esdevé
un camp d’experimentació en l’arquitectura. Les façanes de línies rectes,
experimenten la genialitat dels seus arquitectes, no només l’arquitectura, les
arts aplicades, decoratives i industrials, troben unes possibilitats immenses
per la seva creació. El moviment s’anava intuint des de feia uns anys que es defineix
com a Proto-modernisme fins al 1888,
Gaudí es forma en aquest període. Primers
dissenys per la Guanteria Comella, col·labora amb el seu mestre, i amb Luigi
Pellarin, artesà en mosaics a les Saleses, amb F de Paula del Villar en la
reforma del Cambril de Montserrat, o a l’església de Sant Pacià, Gaudí rep encàrrecs
importants, la Casa Vicens i el Capricho o els Pavellons Güell on podem veure
un Gaudí immensament imaginatiu. A partir d’aquest any fins al 1900, els experts
l’anomenen Primer-Modernisme. La culminació del moviment arribarà a 1914 amb el títol de Ple
Modernisme.
El Modernisme esclata amb força en moltes ciutats europees, a
Catalunya hi ha un fet diferencial, com era d'esperar, en què la
catalanitat i sentiment nacional es fan palès en símbols i dissenys ornamentals.
Els arquitectes provoquen una vertadera revolució en la creació de volums,
forçant a artesans de totes les especialitats a treure el millor d’ells
mateixos. Una revolució de creativitat explosiva, en el camp de la pintura,
escultura, ebenistes i fusters, ferrers, forjadors i manyans, vitrallers,
ceramistes, posaven tot el seu enginy i saviesa al servei d’arquitectes com
Antoni Gaudí, el nostre personatge d’avui.
L’aportació més coneguda per tothom,
la utilització del Trencadís, com a element decoratiu, la utilització de sistemes
constructius de gran solidesa i nous, Maó massís fet manual en obra vista, la Volta
Catalana,
Voltes parabòliques sobre arcs parabòlics i acabats amb Cúpules
hiperboloidals, tot un repte de càlcul i de resultat estètic.
Accepta fer la
reforma integral de la casa Batlló, transformant els seus habitatges en, pràctics
i bonics, pensant en tots els detalls per garantir la seva funcionalitat,
aprofitament intel·ligent dels recursos naturals tenint com a referències
elements de la natura. Després treballarà a la casa Milà, on el seu disseny i modernitat
el farà únic, per diferències de criteri amb la propietària, deixa l’obra i
s’entrega
en cos i ànima en la projecció del Temple Expiatori de la Sagrada Família,
partint d’un projecte inicial de F de Paula del Villar i encarregat per l'Associació de devots de Sant Josep. La transformació que li infereix el mestre
Gaudí en fa la projecció que coneixem avui, encara que falti arrodonir els últims
treballs per acabar l’immens llegat d’un home senzill, creatiu i profundament creient.
Per acabar i com a primícia, la Mireia Freixa, estudiosa brillant, incansable,
ens explica la descoberta que Antoni Gaudí com a membre de l’Associació
Catalanista d’Excursions Científiques, el 25 de novembre de 1879 visità la
nostra ciutat.
Va ser rebut a l’estació per l’alcalde i la corporació municipal,
visitant l’Església gòtica de Sant Esteve, i els seus retaules. (Els dels
germans Vergós ja els havien tret). Aquesta vista es va allargar amb un dinar,
on parlaren de com plantejar a les autoritats militants de treure un edifici
defensiu, situat davant de l’església. Cosa que varen aconseguir.
Resum d'Esteve Garrell, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.
.jpg)
