Ramon Solsona,
llicenciat en filologia Romànica Hispànica, ens va venir a parlar de les
diferències entre les novel·les i
els guions, tot i que el títol de la
conferència fos “Novel.la i Cinema”.
Com a prèvia
ens va fer adonar que a les escoles ens ensenyen a llegir i analitzar obres
literàries, però no se’ns ensenya a “desmuntar” una pel·lícula, això ens porta
a que estem indefensos davant la manipulació de les imatges. Pensem que podem
considerar dins d´aquest món audiovisual tant les pel·lícules, els anuncis i
les sèries. No hi ha res innocent en el món audiovisual.
Tant les
novel·les com les pel·lícules ens expliquen histories, ens encanta que ens
expliquen histories. La diferencia és com ens les expliquen i els mitjans que
s´utilitzen en tots els casos.
Per començar la
diferència mes elemental és el temps, el temps en que llegim un llibre i el
temps en que mirem una pel·lícula.
El guionista
ha de repartir tota la història en un temps molt limitat, que es centrarà en
tres fases, la presentació, el nus i el desenllaç, això apropa més el guionista
a un dramaturg, o sigui al món del teatre. Podríem dir que el guionista escriu
obres de teatre, la diferència és que una pel·lícula és reparteix en seqüències
i una obra de teatre en escenes.
Els
novel·listes tot depèn d´ells, des que comença un llibre fins al final. Els
guionistes són propietaris del minut “0”, però després passa ja a altres mans.
Els
escriptors han d´escriure paraula rere paraula, frase rere frase, i amb això
han de fer un relat en que el lector pugui veure els escenaris, l’ambient que
es respira, ha de crear expectació… En canvi en les pel·lícules, sèries, etc,
en un mateix moment tenim imatges sobreposades, música diàleg o silenci….en un
sol moment passen moltes coses.
En tots els
casos, ens agrada que ens sorprenguin. En el cinema l’espectador sap més que el
protagonista.
També es va
centrar en com s´escriu el guió d´una sèrie, el que s’anomena la “Bíblia”, on
es recull tot el que ha de passar en la sèrie durant tot un període.
Resum Àngels
Caba i Alsina, fotografia Mercè Gasch