En aquest país de la primavera eterna, va néixer una de les civilitzacions més admirables del món antic, la cultura maia.
Els seus impressionants monuments, els seus coneixements astronòmics, la seva llengua i escriptura i...
el seu sistema calendàric constitueixen un valuosíssim llegat per a la Història.
A Guatemala, més que a cap altre lloc de Llatinoamèrica, les tradicions precolombines continuen encara molt vives entre la població indígena, descendent d’una cultura de l’Edat de Pedra. Així, amb aquestes paraules, en Francesc Bailón [present a la fotografia col·lectiva] defineix el món Maia.
Emprenem un viatge a una àmplia zona de la geografia centro americana, on Guatemala, Mèxic i Hondures tenen l’espai que centra el nostre interès.
Els maies en els últims trenta anys no han canviat, per bé, han millorat i recuperat les tradicions com cap altra comunitat. La cultura Maia “l’autèntica”, la configuren els Inques, Maies i Asteques.
Com a dades a tenir molt en compte, l’estat reconeix, promou, respecta i protegeix els idiomes dels pobles maies, garifuna i xinka.
descobrint indrets amagats a la selva, o que fins fa pocs anys estaven enterrats sota terra, verdaderes meravelles, intactes, construccions monumentals,
com El Mirador la Danta, Tikal: “El lloc de les Veus”, Murals de San Bartolo pintats a les parets de coves, segles I-IV aC, o Naj Tunich la cova continua tenint la seva funció com a lloc de pelegrinatge ritual com en el passat, amb funcions polítiques i religioses.
La riquesa arqueològica descoberta, la que està en fase de restauració i la que encara no s’ha pogut “destapar”, formen un conjunt de gran interès cultural en el recorregut, no hi podien faltar detalls dels mercats, festes i tradicions, i els seus vestits ancestrals.
Una cultura no malmesa per l’especulació turística que seria molt bonic poder visitar.
Presentació i redacció d'Esteve Garrell i Homs, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.