El musical nord americà dels anys 50 té quatre noms
imprescindibles que ens ajuden a entendre una mica la dècada gloriosa que va
viure el gènere sota la poderosa productora que atresorava més talent: la Metro
Goldwyn Mayer . I aquests noms són: el productor Artur Freed, els directors
Stanley Donen i Vincente Minnelli, i l’actor coreògraf (i
ocasional director) Gene Kelly. De tots ells potser sigui Vincente
Minnelli el que tingui una personalitat cinematogràfica més acusada, caracteritzada
per un ús prodigiós del color i uns moviments de càmera que ressaltaven encara
més les seves coreografies.
Aquest va ser el punt de partida de la segona conferència
dels curs 2020/2021, de l'aula, que per raons de la pandèmia, va tenir lloc a
la sala d'actes de l'Església parroquial Sant Esteve.
Vincente Minnelli, nascut a Chicago l'any 1903, fill d'una
família d'artistes, va tenir una carrera important com escenògraf i
decorador a Broadway, abans que fos cridat per Hollywood pel productor Artur
Freed, a les ordres del qual realitzaria 15 magnífics musicals entre
1943 i 1903. La seva consagració vindria amb Cita en San Louis (1944),
que inaugura oficialment el musical modern, però al llarg de la dècada
següent seria el responsable de títols tan destacats com Ziegfeld
Follies (1946), El Pirata (1948), Un americano en París (1951), Melodias de
Broadway (1955), Brigadoon (1954) o Gigi (1958), que seria el cant
del cigne d'un gènere que agonitzava davant els embats dels temps moderns,
l'amenaça de la televisió i els nous gustos que s'imposarien a finals de
la dècada.
Quan va passar la moda, alguns crítics van apuntar que les pel·lícules de Vincente Minnelli eren massa "perfectes" i "sofisticades”. Ara, passats més de 30 anys de la seva mort, la seva figura resulta imprescindible per analitzar l’època més daurada d'un Hollywood definitivament desaparegut, de quan el musical i el cinema enlluernaven el món.
En cada presentació de les diferents pel·lícules vam gaudir de petites projeccions de cadascuna. Com sempre el conferenciant ens va fer gaudir de una bona tarda, que en aquests moments tots els assistents vam agrair. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch, cartell Montserrat Lluch Santacana.