En
primer lloc Maquiavel, filòsof,
situat a la rebotiga del poder, pare de les ciències polítiques, pensador
modern. En la seva obra El Princep aconsella
a Lorenzo de Mèdici què cal fer per triomfar en política. En aquesta no
regeixen els mateixos principis ètics que a la vida normal, cal fer servis el
mal i ser cruel, si cal. El segon personatge és Joseph Fouché, parla sobre què cal fer per perpetuar-se en el
poder. Home de la revolució francesa.
Cal canviar de bàndol sempre que calgui, cal fingir, aparentar, etc.
Tercera
consideració “El principi de Peter” o la imparable ascensió de la mediocritat
fins que arriba a dalt de tot, on resta. És més fàcil treure’s una persona
competent que un inútil.
Quarta,
el “Síndrome d’Hybris”, tractat per
David Owen. Ens va donar una sèrie de trets que van des de l’orgull personal i
menyspreu cap a l’altre, la preocupació excessiva per la projecció pública, la identificació
amb l’estat, expressions messiàniques, excés de confiança en el propi criteri,
pèrdua de contacte amb la realitat, etc. Va afegir personatges actuals lligats
a la doctrina neoliberal.
Cinquena, patologies físiques i mentals dels
governants. Aquí ens va nomenar, principalment, presidents del EEUU tot explicant
les seves malalties i la seva falta de transparència.
Sisena,
perversió de la paraula –manipulació
a través del discurs– recolzada pels mitjans de comunicació. Cal mentir,
tergiversar la veritat, emprar un
vocabulari equívoc (ni carn ni peix). Va parlar de les campanyes electorals.
Del matrimoni entre els mitjans de comunicació, el poder i la banca. De les
clavegueres de l’estat. De la manca d’especificació dels governants i dels
tertulians, de la grolleria expressiva, de les xarxes socials, què són un arma
de doble tall.
Setena,
la corrupción i les seves causes. Hi ha causes
intrapersonals i interpersonals. El corrupte neix o es fa?. Cal tenir present
el país del corrupte i les seves tendències. Causes intrapersonals: perfil de
delinqüent, amor al risc, cada persona es guanya el que té, integració en la
xarxa de clientelisme, envejós egoista, suspicaç. Es rodeja de mediocres,
invulnerabilitat al càstig, cultura del “pelotazo”, etc. Aquí no va caldre
nomenar massa personatges nacionals, tothom els teníem al cap.
Vuitena,
prevenció de la corrupció. Aquí ens
va donar una sèrie de normes prou conegudes com poden ser: transparència
informativa, valoració mediàtica abans i desprès, limitar els mandats, mesures
per avaluar la corrupció i retornar els diners, recuperar el protagonisme dels
ciutadans, no votar només cada quatre anys, fer referèndums, lleis que
protegeixin qui denuncia el corrupte, incidir en els models educatius, etc.
La
conferència va ser molt interessant. Resum i fotografia de Mercè Gasch.