Va iniciar la conferència tot definint les glaceres i fent un recorregut per algunes glaceres del el món. La glacera és una gran maça de gel que passa d’estat líquid al sòlid a una temperatura de 0 graus, s’origina en la superfície terrestre per acumulació, compactació i recristal·lització de la neu per les baixes temperatures. La pressió de la superposició de capes de neu fa que prengui aire, i es torni més compacta la pressió. La força de la gravetat ocasiona el seu moviment i comencen a lliscar movent-se 100 ms. per any. Quan la glacera està en moviment es produeixen esquerdes, s’estripa el gel, aquests trencaments s’anomenen CERECS i conformen cascades. Aquest trossos de gel que es trenquen són Icebergs que van a la deriva i acaben fonent-se, emergeixen un 10 % i el 90 % esta amagat. El que cau damunt les glaceres s’anomena material MORRÈNIC.
Va esmentar diferents glaceres importants: glacera Chamonix, glacera de la Xina, glacera Perito Moreno, “Patagònica”, glacera Antàrtica, glacera Àrtic Groenlàndia, glacera Kilimanjaro “Africà”, glacera Alaska, glacera dels Andes, glacera Himalaia. Actualment tenim un gran coneixement de tot el que fa referència a les glaceres, la ciència de la glaciologia estudia tots els fenòmens provocats pel gel. Aquesta inquietud pel coneixement de les glaceres va néixer per la curiositat i interès dels alpinistes i per tots els amants de la naturalesa. La ràpida retirada de les glaceres des de mitjans s. XIX en tot el món està ben documentada i s’ha convertit en un problema climàtic de gran rellevància, aquest fenomen afecta la disponibilitat d’aigua dolça per al consum humà i regadiu i, a termini llarg, podria elevar el nivell dels occeans. A l’Himalaia n’han passat fets catastròfics, però a Europa està més controlat pels glaci-les i científics, el seu gran coneixement ha motivat aprofitar el gel per l’agricultura.
El turisme interessat en la natura n’ha surtit beneficiat. Va esmentar el gran interès per la glacera MER DE GLAS. Tota la conferència la va presentar amb imatges de les diferents glaceres del món, imatges espectaculars que ens van emocionar. La imatge més impactant va ser el procés d’una glacera fotografiada cada dia duran vuit mesos i, finalment, totes les imatges ajuntades, va ser molt didàctic. L’última imatge, una posta de sol a l’Everest, la naturalesa és impactant, va ser una manera d’acabar deixant l’auditori embadalit i molt satisfet de la xerrada. Resum Mercè Barnils, fotografía Aurora Masat