El Compromís de Casp (1412) La mort sense hereu
legítim del rei Martí l’Humà, el 31 de maig de 1410, suposà l’inici d’un
interregne a la Corona d’Aragó de dos anys, que conduí a la reunió a la vila de
Casp d’una comissió formada per 9 persones, tres per Aragó, tres per Catalunya
i tres per València –els mallorquins en quedaren al marge. Entre els
compromissaris, que elegiren finalment un membre de la dinastia castellana dels
Trastàmara, Ferran d’Antequera, hi destacà el futur Sant Vicent Ferrer, l’home
fort del sant pare Benet XIII –el papa Luna-, necesssitat d’un fort suport en
uns moments greus de cisma de l’Església, l’anomenat Cisma d’Occident, i,
per aquest motiu, un dels més interessats en la candidatura del castellà, que
aportava riquesa, fortalesa militar i experiència política com a regent de la
corona de Castella. Una de les conseqüències de la solució de Casp fou la
rebel·lió d’un dels candidats, el comte Jaume d’Urgell, anomenat el Dissortat,
que acabá amb la seva derrota i l’extinció del mateix Comtat d’Urgell, un dels estats
hereus de la Catalunya carolíngia, aquella Catalunya primerenca dels primers
temps medievals. Síntesi de Joan Busqueta, fotografía Mercè Gasch.