La
conferència s’emmarca en un context adequat ja que el mes de maig és quan les
plantes remeieres estan en el seu punt òptim de propietats i, a prop de la
festa de Sant Ponç, vam considerar un moment oportú per a convidar la Dra.
Bonet, especialista en etnobotànica, que exposa el valuós patrimoni de
coneixements sobre les plantes i els seus usos, fruit de la investigació de
fonts directes en tres àmbits diferents: la Vall del Tenes, El massís del
Montseny i Gallecs. Exposa la metodologia emprada durant la investigació:
recollir la veu i l’expertesa de persones grans, la gran majoria dones, que han
custodiat la tradició transmesa per via oral d’una generació a l’altra. Recorda
la tradició de les trementinarires. La ponència es fonamenta en informar dels coneixements
de les plantes, així com les formes de tractar-les i l’aplicació per guarir
tant a persones com al bestiar.
Els aspectes
notoris per a conèixer aquesta disciplina i aprofundir en el seu estudi que
uneix les plantes, els remeis i la cultura popular són, en primer lloc, la catalogació
dels usos tradicionals de les plantes, en segon la recopilació dels noms
populars. Tenint en compte a Linné, pare de la classificació botànica al segle
XVIII, va donar nom llatí a totes les plantes. L’etnobotànica catalana té dos
referents fonamentals: Pius Font i Quer i Francesc Masclans que fixen la
denominació de les plantes als Països Catalans.
Al Montseny
hi ha tres tipus de vegetació; mediterrània, eurosiberiana, boreoalpina, hi
destaca l’herba de St. Segimon en cims de les roques, endèmica i, actualment,
protegida. S’ha fet esment de plantes medicinals com el saüc, la farigola,
l'olivera, la malva, el plantago, camamilla, herba travalera perquè baixa el
sucre. També l’ús alimentari com la farigola, la maria lluïsa, la sajolida, la
salsa de pastor molt digestiva i anti-ulceres. Cal considerar la presència de
plantes tòxiques com la ginesta.
Un altre
aspecte és la decoració floral per a les catifes del Corpus i l’aprofitament de
les perxes dels castanyers per als embalatges per a la indústria conservera. La
ponent ha conclòs la conferència aprofundint en la lingüística. Al Montseny ha
recopilat 584 plantes citades pels informants i 1027 noms populars. Un toc de
bellesa final és un poema dedicat a les flors amb la projecció de les imatges.
Així doncs, sense oblidar l’esperit científic de la conferència, no s’ha obviat
l’aportació de bellesa del paisatge. Resum de Rosa Serra-Carme Esplugas i fotografia de Mercè Gasch