L’edatisme és un terme molt jove, ja que apareix el 1968, pel gerontòleg Robert N. Butler. Al diccionari de la RAE (Real Académia Española) no apareix fins al 2022 i a l'IEC (Institut d’Estudis Catalans) el 2023. L’edatisme és la discriminació per raó de l’edat, que a mi em tractin diferent només per raó de l’any que he nascut.
Cada dia és més palès que tenim un problema per com tractem l'edat a la societat actual, existeix una línia molt fina a partir de la qual pots fer mal o discriminar cap a un altre per raó de l’edat. La Montserrat ens ha fet una brillant conferència sobre un tema que domina a la perfecció, totalment adaptada al nostre nivell.
Ens ha explicat quines característiques té l’edatisme, les conseqüències que genera en les persones que l’experimenten. Ens ha introduït el concepte de autoedatisme, fent-nos veure que nosaltres mateixos som els primers que caiem en la pròpia mirada cap a la nostra edat.
Ens ha posat molts exemples gràfics que ho corroboren, com per exemple una pila d'estereotips que inclús dels que nosaltres mateixos ens els fem nostres. Hem vist el poc conscient que és la nostra societat i nosaltres mateixos, d’aquesta discriminació.
Cal sensibilitzar sobre l’impacte d'una soledat no desitjada, qüestionar tots aquests estereotips sobre la gent gran, conscienciar sobre la realitat del maltractament, comprendre l’envelliment com un fet biològic i social que succeeix durant el cicle vital.
Al final ens ha descrit amb molta concreció i entenedorament, les accions i intervencions per fer una prevenció o bé reduir l’edatisme en el nostre entorn quotidià.
Per acabar, una frase important: “LA VELLESA ÉS EL NOSTRE FUTUR, ÉS EL QUE ENS ESPERA. (...). LES PERSONES GRANS SON EL NOSTRE PASSAT I EL NOSTRE FUTUR, GUARDIANS DE LA NOSTRA MEMÒRIA I MIRALLS DEL NOSTRE ESDEVENIR”. (Cerasoli, 2020, e11). https://doi.org/10.1016/S2666-7568(20)30005-2
Resum de Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.