27 de nov. 2015

Esteve Plantada va parlar sobre LA POESIA, UNA EINA IMPRESCINDIBLE. Dimarts 1 de desembre:

El conferenciant va començar la seva exposició tot dient que la poesia, generalment, espanta, però que intentaria transmetre’ns la seva passió per ella. A la generació dels assistents, la nostra, no ens han ensenyat a estudiar ni a llegir poesia, i no es pot estimar el que no es coneix. La poesia és una constant de les coses ordinàries de la nostra vida quotidiana i s’utilitza en tots els esdeveniments: casaments, naixements, morts,  festes familiars.
Gràcies a cantautors com Llac, Raimon i Serrat, que han musicat diferents poetes, hem conegut i valorat la poesies, cantades. Han fet una tasca molt important i ens han fami liaritzat, culturitzat i ajudat a estimar-les, i a fer popular el seu admirable. A continuació ha donat una llista dels cantants com Lluís Llac, Raimon i Joan M. Serrat, i dels poetes dels quals han musicat les seves composicions. És important poder entendre el seu contingut. Va llegir poemes del seu llibre “Fosca límit” que l’auditori va escoltar amb respecte. 
També va demanar la participació dels oients, els va llegir poesies, i va demanar quins títols les posarien.Va fer un recorregut per la història de la poesia. Abans la poesia rimava, en l’actualitat els joves poetes no ho tenen en compte. La poesia neix com a transmissió oral d’històries, ajudant la rima a ser un recurs de la memòria. 
La poesia comença amb els grecs al 581 A. C., la utilitzaven per fer informatius universals, i ho repetien de poble en poble.  A Catalunya emergeixen “Els trobadors”, la seva funció era composar i actuar. Escrivien en occità. Els podríem comparar amb les estrelles del Roc actual. Va anar esmentant continuament poetes importants com Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Joan Salvat Papasseit, Carles Riba, Salvador Espriu etc. Va saber transmetre el que va dir al començament “la seva passió per la poesia”. Resum de Mercè Barnils i fotografia de Aurora Masat