Celebrar el centenari del naixement de Leonard Bernstein és una excusa com una altra per acostar-nos a una figura fascinant, un dels músics més complets del segle XX.
Tot i néixer als EEUU, fill d’immigrants europeus foragitats per la diàspora de la primera guerra mundial, com els grans mestres Mitropoulos, Reiner, o Kusevitski, van influir-lo de manera decidida en la seva formació des de jove. Encara que els seus inicis no li van ser fàcils per la pressió familiar, el primer contacte amb la música va ser la ràdio, ho escoltava tot. Amb una sèrie de vídeos se’ns mostra la personalitat i el seu mestratge. Un humanista, apassionat, bon comunicador, directe, senzill, proper i alhora extremadament exigent i meticulós, compositor, músic total.
La seva gran oportunitat: quan té 25 anys per demostrar la seva vàlua com a director li arriba per una baixa del director Bruno Walter al Carnegie Hall de N.Y. L’endemà portada als diaris de més tirada. En la dècada dels 40 escriu, dirigeix, interpreta, fa tv, cinema, tot a l’hora. Un gran comunicador, que va voler compartir la seva passió per la música amb el màxim de públic possible. A Bernstein, el gran públic el coneix per ser l’autor de la música de West Side Story, de bandes sonores en va compondre d’altres, com també obres per a les sales de concerts, òperes, ballets, misses i simfonies. Pianista, director d’orquestra, pedagog, escriptor, compositor de musicals, presentador de programes de televisió…
Un personatge complet, amb una gran capacitat per tocar diverses tecles i fer-les sonar sempre molt bé. En el seu llarg i fecund camí el trobem dirigint produccions operístiques al Teatro alla Scala de Milà, amb la soprano Maria Callas, interpretant a Bellini en La Sonambula o Cherubinni a Medea o un Verdi potent com ho és Falstaff, i orquestres d’indiscutible vàlua, quan és convidat per les Filarmòniques de Nova York o de Viena, les orquestres d’Israel, de Palestina, de l’òpera de Viena. La seva gran humanitat i respecte per la música i les persones ho palesa amb el tacte que dispensa als músics de diverses formacions i per les seves interpretacions de Mozart, quan els hi diu als components de la F. de Viena, “la vostra música és la meva música i vinc a aprendre”. Provoca un canvi en aquesta formació quan aconsegueix una extraordinària interpretació de la integral de Mahler.
Paral·lelament, treballa intensament per acostar la música als joves tot escollint partitures que entrin fàcilment i organitzant concerts. Personatge criticat per la gesticulació a l’hora de dirigir, torna la burla amb ironia tot dirigint la Simfonia nº 88 de J. Haynd només amb mirades i ganyotes. La seva filla Jamie ens fa arribar un testimoni prou clar de la personalitat del seu pare quan diu: “a casa nostra no s’avorria ningú, sempre era plena de gent interessant de teatre, músics, pintors, intel·lectuals”. Tota una filosofia de vida.
Com a cirereta el conferenciant ens fa aquesta aportació, plena d’humanitat: poc després de la caiguda del Mur li van demanar que dirigís la Novena de Beethoven a Berlín, es va prendre la petita llicència de fer cantar al cor 'Freiheit' (llibertat), en comptes de 'Freude' (alegria). Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell de Montserrat Santacana.
Com a cirereta el conferenciant ens fa aquesta aportació, plena d’humanitat: poc després de la caiguda del Mur li van demanar que dirigís la Novena de Beethoven a Berlín, es va prendre la petita llicència de fer cantar al cor 'Freiheit' (llibertat), en comptes de 'Freude' (alegria). Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell de Montserrat Santacana.