"Amb la conferència d'avui pretenem acostar-nos a la biografia de 4
dones que traspassaren els límits establerts per la societat tradicional i que,
en el tombant de segle XX, foren pioneres en reclamar la seva autonomia
personal. Quatre dones i quatre àmbits: Teresa Claramunt, obrera, Dolors Aleu,
metgessa, Anna Maria Martínez Sagi, poeta i Pepa Colomer, aviadora. Elles són
exemple de voluntat, energia i treball, però sobretot, icones de l'ardida
lluita per a la femenina emancipació."
TERESA CLARAMUNT CREUS (1862-1931), va ser una treballadora del tèxtil a Sabadell que des de molt jove va encoratjar les dones treballadores a organitzar-se i emprendre accions de reivindicació dels seus drets laborals. Per això va ser objecte de persecució i empresonament gran part de la seva vida.
Protagonista i oradora en la vaga de les 7 setmanes (1883) va inspirar la
creació de diverses associacions sindicals femenines pioneres a Catalunya com
la Sección Varia de Trabajadoras Anarco-colectivistas de Sabadell (1884) i
Sociedad Autónoma de Trabajadoras de Barcelona y su plano (1891). Tot i ser
empresonada injustament a causa dels Procesos de 1896 i dels fets de la
Revolució de 1909, sempre va tenir temps per escriure articles a la premsa
llibertària i fins i tot crear una obra de teatre estrenada al Teatre Circ
Barcelonès. La seva relació amb Joan Montseny i Teresa Mañé la portaren a
conèixer a Frederica Montseny, qui finalment va acompanyar-la en el moment de
la seva mort i prengué testimoni de la seva lluita.
DOLORS ALEU RIERA (1857-1913), va ser una metgessa, pediatra i ginecòloga,
pionera en dedicar-se més de 20 anys en la seva carrera professional. Doctorada
el 1882, en un entorn hostil per a les dones universitàries, sobretot aquelles
que pretenien estudiar camps acadèmics considerats exclusius dels homes, va
tractar a les seves pacients sense distincions d’estrat social i econòmic,
actuació que va ser provada amb la presència de centenars de nenes del barri
del Raval el dia del seu enterrament. S’oposà fermament a l’ús de les cotilles
i animà les noies a fer esport i mantenir-se en forma, participant en la seva
educació com a professora d’higiene i primeres cures en l’Acadèmia d’Arts i
Oficis per a la Dona, dirigida per Clotilde Cerdà.
ANNA MARIA MARTÍNEZ SAGI (1907-2000), va ser una poeta, periodista i
corresponsal de guerra, sindicalista, feminista, esportista, etc. i la primera
dona membre de la junta directiva del Barça. Filla d’una rica família burgesa,
la seva mare mai la va comprendre tot i ser, ja de molt jove, considerada a
Madrid, l’hereva de Rosalia de Castro en la presentació del seu primer llibre
de poemes (Caminos, 1929). Reportera documentalista s’allistà a la columna
Durruti durant la guerra, s’exilià a França i fins i tot emigrà als EEUU. De
retorn a Catalunya a la mort del dictador Franco, mai va trobar el
reconeixement que abans tenia esdevenint una artista sense reconeixement ni
encaix, el record i consideració de la qual va ser rescatat poc abans de la
seva mort.
PEPA COLOMER LUQUE (1913-2004), va ser la primera dona catalana amb
llicència de vol a motor i fou la primera instructora de vol de l’escola de
pilots de la Generalitat, on ensenyava la seva tècnica del mig looping. Durant la
guerra civil pilotava avions de suport al front des del que traslladava ferits
a l’hospital de campanya del Dr. Trueta a l’aeroport del Prat de Llobregat. Va
extreure desenes de refugiats a França volant 3 i 4 vegades amb sobrecàrrega,
segurament des de la platja de l’Estartit que, per llarga que és, li permetia
emprendre l’enlairament amb més garanties. Exiliada a Anglaterra amb el seu
marit, Josep Maria Carreras, també pilot, el qual va entrar a la RAF, en plena
Segona Guerra mundial la Pepa Colomer mai va aconseguir un càrrec de pilot en
les forces britàniques, molt probablement pel fet de ser dona.
Marc Jobani i Fernández
Informació gestionada per Esteve Garrell, fotografies i administració; cartell de Montserrat Lluch.