24 de maig 2026

Marc Jobani i Fernández ha parlat de LES PIONERES CATALANES. Dimarts 26 de maig.

"Amb la conferència d'avui pretenem acostar-nos a la biografia de 4 dones que traspassaren els límits establerts per la societat tradicional i que, en el tombant de segle XX, foren pioneres en reclamar la seva autonomia personal. Quatre dones i quatre àmbits: Teresa Claramunt, obrera, Dolors Aleu, metgessa, Anna Maria Martínez Sagi, poeta i Pepa Colomer, aviadora. Elles són exemple de voluntat, energia i treball, però sobretot, icones de l'ardida lluita per a la femenina emancipació."

TERESA CLARAMUNT CREUS (1862-1931), va ser una treballadora del tèxtil a Sabadell que des de molt jove va encoratjar les dones treballadores a organitzar-se i emprendre accions de reivindicació dels seus drets laborals. Per això va ser objecte de persecució i empresonament gran part de la seva vida. 

Protagonista i oradora en la vaga de les 7 setmanes (1883) va inspirar la creació de diverses associacions sindicals femenines pioneres a Catalunya com la Sección Varia de Trabajadoras Anarco-colectivistas de Sabadell (1884) i Sociedad Autónoma de Trabajadoras de Barcelona y su plano (1891). Tot i ser empresonada injustament a causa dels Procesos de 1896 i dels fets de la Revolució de 1909, sempre va tenir temps per escriure articles a la premsa llibertària i fins i tot crear una obra de teatre estrenada al Teatre Circ Barcelonès. La seva relació amb Joan Montseny i Teresa Mañé la portaren a conèixer a Frederica Montseny, qui finalment va acompanyar-la en el moment de la seva mort i prengué testimoni de la seva lluita.

DOLORS ALEU RIERA (1857-1913), va ser una metgessa, pediatra i ginecòloga, pionera en dedicar-se més de 20 anys en la seva carrera professional. Doctorada el 1882, en un entorn hostil per a les dones universitàries, sobretot aquelles que pretenien estudiar camps acadèmics considerats exclusius dels homes, va tractar a les seves pacients sense distincions d’estrat social i econòmic, actuació que va ser provada amb la presència de centenars de nenes del barri del Raval el dia del seu enterrament. S’oposà fermament a l’ús de les cotilles i animà les noies a fer esport i mantenir-se en forma, participant en la seva educació com a professora d’higiene i primeres cures en l’Acadèmia d’Arts i Oficis per a la Dona, dirigida per Clotilde Cerdà.

ANNA MARIA MARTÍNEZ SAGI (1907-2000), va ser una poeta, periodista i corresponsal de guerra, sindicalista, feminista, esportista, etc. i la primera dona membre de la junta directiva del Barça. Filla d’una rica família burgesa, la seva mare mai la va comprendre tot i ser, ja de molt jove, considerada a Madrid, l’hereva de Rosalia de Castro en la presentació del seu primer llibre de poemes (Caminos, 1929). Reportera documentalista s’allistà a la columna Durruti durant la guerra, s’exilià a França i fins i tot emigrà als EEUU. De retorn a Catalunya a la mort del dictador Franco, mai va trobar el reconeixement que abans tenia esdevenint una artista sense reconeixement ni encaix, el record i consideració de la qual va ser rescatat poc abans de la seva mort.

PEPA COLOMER LUQUE (1913-2004), va ser la primera dona catalana amb llicència de vol a motor i fou la primera instructora de vol de l’escola de pilots de la Generalitat, on ensenyava la seva tècnica del mig looping. Durant la guerra civil pilotava avions de suport al front des del que traslladava ferits a l’hospital de campanya del Dr. Trueta a l’aeroport del Prat de Llobregat. Va extreure desenes de refugiats a França volant 3 i 4 vegades amb sobrecàrrega, segurament des de la platja de l’Estartit que, per llarga que és, li permetia emprendre l’enlairament amb més garanties. Exiliada a Anglaterra amb el seu marit, Josep Maria Carreras, també pilot, el qual va entrar a la RAF, en plena Segona Guerra mundial la Pepa Colomer mai va aconseguir un càrrec de pilot en les forces britàniques, molt probablement pel fet de ser dona.

Marc Jobani i Fernández

Informació gestionada per Esteve Garrell, fotografies i administració; cartell de Montserrat Lluch.