Pere Alzina Bilbeny ha parlat del CANVI CLIMÀTIC. Dimarts dia 12 de maig.

 

El conferenciant ha fet una introducció sobre les certeses i incerteses del canvi climàtic. Ha plantejat si també era un problema social, ell creu que no, excepte les onades de calor, sequera i aiguats que son les cares més visibles per la població.

Ha comentat que l'atmosfera primitiva era reductora, amb un 85% de vapor d'aigua, un 10% diòxid de carboni i un 5% mescla de metà, amoníac entre d'altres. L'atmosfera actual és oxidant; micro algues i les plantes capten diòxid de carboni, aigua i radiació solar, llavors ho transformen en matèria orgànica i oxigen gràcies a la fotosíntesis, 

Els essers vius fan una combustió, amb la matèria orgànica i l'oxigen alliberant diòxid de carboni més aigua mitjançant la respiració. Gràcies a la fotosíntesis i la respiració, en principi, es produeix un equilibri.

La composició de l'atmosfera és d'un 99% entre nitrogen i oxigen, l'1% restant correspon a altres gasos com l'argó, diòxid de carboni i vapor d'aigua.

Contaminants

Les principals fonts d'alteració de l'equilibri abans esmentat, són les emissions de contaminants, que poden ser naturals i les accelerades pels humans, Exemples de naturals pol·len, llamps, aigua molls alliberant metà, acid sulfhídric, amoníac... Exemple de les provocades pels homes; pedreres, incendis forestal, encara que el 7% dels incendis forestal son naturals, els herbívors (generen metà), la industria, les calderes, el transport...

Efecte hivernacle. 

L'excés alliberat de gasos tant naturals com d'origen humà, absorbeixen i reemeten radiació provocant efecte hivernacle. A mesura que incrementa la concentració d'aquests gasos, la radiació infraroja és absorbida a l'atmosfera i reemesa en totes direccions, la qual cosa fa que la temperatura mitjana de la terra augmenti. La combustió de fòssils amb la crema de petroli, carbó, gas natural ha causat increment de diòxid de carboni, metà, ozó entre d'altres.

Cal diferenciar la Emissió de la Immissió de substàncies contaminats i gasos d'efecte hivernacle Emissió equival en un punt concret (per exemple el tub d'escap d'un cotxe) i Immissió és l'acumulació de substàncies contaminants en un medi receptor, atmosfera, sol... (aparcament).

En Pere ha esmentat que no tots els efectes actuals es poden considerar provats. Si que son efectes provats; l'increment de la temperatura del mar a Catalunya ha estat de 2,5 de mitjana anual, abans era de 16 graus, actualment és de 18,5. Increment del nivell del mar 3cm cada 10 anys. 

Canvis en el regim actual de precipitacions. Canvis en la distribució de la vegetació. Augment d'onades de calor. Augment de la insolació. Augment de risc d'incendis forestals. Augment de temporals. Canvis en la distribució de la fauna.

També ha comentat diferents canvis fenològics; l'oreneta arriba 24 dies abans i marxa 22 dies abans, l'albercoquer també floreix abans, la vinya perd les fulles 12 dies més tard.

Ens a fet reflexionar sobre si hi ha pèrdua de biodiversitat o riquesa biològica, esmentant que en el cas dels ocells s'han guanyat 16 especies. (s'han guanyat 19 i s'han perdut3). Pel que fa els insectes s'han reduït.

Els efectes de futur son avaluats per models, remarcant que hi ha dues tendències la pessimista i la més realista. Sobre que hi podem fer, és parla de mitigació (reduir gasos) i adaptació (refugis tèrmics i altres).

La conferència es clou remarcant la visió dels experts i professionals sobre el problema i les possibles actuacions a emprendre per minimitzar la problemàtica i els pros i contres de cadascuna d'elles.

Resum Carme Esplugas,  fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.