La conferència d’avui ha estat el colofó esplèndid del final d’aquest curs. Dins del marc històric i social a casa nostra i al món, nosaltres immersos en una dictadura ferotge
i l’acabament de la segona guerra mundial, sorgeixen tot de moviments per promoure el canvi.
El primer disc enregistrat en català va ser el 1958, per les Germanes Serrano.
S’obre el camí a una sèrie de músics, lletristes i cantants, per produir música en català.
Posa com exemples Francesc Burrull, Jordi Sarsanedas, Lita Torelló, Dodó Escobar, Josep Guardiola, Grau Carol, Francesc Heredero, Guillem d’Efak,
o la mateixa Núria Feliu.
Tots ells versionen temes d’èxit, inspirats en cantants italians, francesos, nord americans.
La Feliu en fa una creació de “M’enamoren els timadors” d’Scott Joplinn. També s’hi afegeix l’excepcional Salvador Escamilla que el 13 de gener de1964 fa la primera emissió de Radioscope a Ràdio Barcelona, tot un mestre en la divulgació de la música en català. L’article publicat el gener de 1959 d’en Lluís Serrahima, marca un abans i un després. Pel seu interès el transcric íntegre.
“Hem de cantar cançons però nostres i fetes ara. És greu que no se’n facin de noves, jo almenys no n’he sentides. Podem atribuir-ho a les circumstàncies, però de cançons se’n poden fer de moltes menes i maneres. A més, aquestes circumstàncies no poden, per elles mateixes, privar un poble de les seves cançons. És precisament en moments difícils que han nascut gran nombre de cançons, de les boniques, aquelles que els pobles han transformat en una mena d’oració col·lectiva. Es tracta doncs, que surtin cançons d’aquest moment nostre. Què fan els músics que ara són joves?. Us imagineu si, com a França, tinguéssim aquesta mena de trobadors com són els “chansoniers” que anessin pels pobles i per tot el país cantant cançons nostres?. Però, no vull ésser massa optimista. Potser amb el temps ho aconseguirem”.
Joves i no tant joves senten la crida, agafen la guitarra i es llencen a cantar,
neix “La Nova Cançó” i els primers 16 Jutges. Noms com Miquel Porter, J M Espinàs,
Remei Margarit, ja més professional en Quico Pi de la Serra, Raimon, sense oblidar a Salomé, M Amèlia Pedrerol, Martí Llauradó, Xavier Elies o Delfí Abella. Tots ells van aportar amb generositat el seu talent per un temps limitat, després la majoria d’ells es varen reincorporar a les seves professions amb molt d’èxit. En l’explicació de cada cantant hi va posar una esplèndida selecció de peces musicals.
(Seguiran les melodies...)
Resum d'Esteve Garrell i Homs, fotografies seves i de Mercè Gasch. Cartell de Montserrat Lluch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada