29 de gen. 2013

Frederic Font va parlar sobre els BENEFICIS PER A LA SALUT DE L'ACTIVITAT FÍSICA DE LA GENT GRAN, dimarts dia 5 de febrer.

L’esport té edat? El cert és que per fer exercici no cal mirar el carnet. Ara toca fer esport, no us rovelleu!
En aquesta sessió trobàrem tota la informació necessària per al manteniment per a la gent gran. Consells i programes d'activitats, que posaren a l'abast, Practiqueum l'esport, "sempre existeix un bon motiu per fer exercici".


El conferenciant  tot intercanviant unes paraules amb els assistents.
L’envelliment és el fet més normal i cal acceptar-ho. A causa de l’atenció sanitària i a l’alimentació ha augmentat l’esperança de vida: 85 anys en les dones i 80 en els homes. Per evitar l’envelliment no serveixen les cremes cal fer activitat física. Teresa de Calcuta deia: “córrer, caminar, bastó i cadira, però no t’aturis mai”. La vida ha canviat molt, abans és feien més esforços físics, els nens jugaven més al futbol. Ara anem en cotxe, mirem la televisió al sofà fent zàping, i els nens juguen en les pantalles dels ordinadors. Així augmentem l’obesitat que és font de moltes malalties.
Hi ha moltes persones amb dolors lumbars, però s’ha demostrat que les que tenen depressió i un baix nivell físic senten més dolors, que les que tenen una activitat física, tot i tenir el mateix desgast.
Es va fer un experiment amb joves que es van estar 14 dies al llit: en acabar tenien atròfia muscular. El sedentarisme és molt perjudicial. S’han fet estudis del mal d’esquena en els corredors, quina incidència tenia el córrer més o menys. L’obesitat i el tenir un Índex de Massa Corporal per sobre dels 30 punts és molt perjudicial. Una persona que corre, de més de 70 anys, nota que l’activitat física millora el seu malt d’esquena.
Ens va presentar una sèrie d’estudis fets a Dinamarca on s’arribava a la conclusió que la gent gran activa perllonga la seva vida 5,6 anys les dones i 6,2 anys els homes. Es bo córrer d’1 a 2 ½ hores a la setmana, al ritme que sigui. El córrer redueix la mort prematura d’origen cardiovascular en un 50%, també millora la salut dels diabètics. Les persones amb càncer de colon i el de mama fa que tolerin millora quimioteràpia. Amb la menopausa es perd massa òssia, l’esquena es carrega, es perd alçada, les vèrtebres es trenquen.
L’exercici a terra carrega l’os però el fa treballar; als exercicis a l’aigua l’os no treballa tant. Hem de fer un exercici equivalent a 1000 Kg a la setmana, que seria caminar a ritme normal de 4 a 5 hores a la setmana. Tot això acompanyat d’una alimentació saludable. Cal fer servir la musculatura perquè no s’atrofiï.
Quan ens fem grans no ho sabem tot, podem millorar. “Després de cada conquesta ha de venir un nou repte”. Síntesi i fotografia de Mercè Gasch

22 de gen. 2013

Còsima Dannoritzer va parlar de COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR, dimarts dia 29 de gener

 Com a realitzadora i guionista Cósima Dannoritzer ens ha presentat el documental Comprar, llençar, comprar, que vol ser una reflexió sobre ecologia i estalvi raonable.
La bogeria pel consumisme ens està portant a un desastre mundial. Consumir molt i molt ràpid pot acabar amb els recursos minerals que la terra ha trigat milers d’anys a fabricar. S’ha de tenir compte també amb els residus: milers de tones de plàstics contaminen terres, rius i mars, sobretot en països subdesenvolupats, escampant misèria i malalties.
Una factor important del problema són les mateixes industries, amb la seva propaganda de productes, residus i acords de l’anomenada “obsolescència programada”. Els fabricants han posat en comú l’acord de la durada dels seus productes: un temps raonable però molt curt per assegurar-se una venda continuada dels seus estocs. Tots tenim la nostre personal experiència en electrodomèstics, bombetes, mitges, impressores, ordinadors...

Cliqueu la imatge per veure el documental
Què hi podem fer? L’aportació individual és sempre important, la suma de molts també es una dada de pes, tots hi podríem aportar el nostre gra de sorra.
Com? Allargant tot el possible la vida dels nostres aparells, reciclant i reutilitzant tot el que es pugui, mentalitzant-nos que un aparell més novedós no ens portarà la felicitat. La felicitat està dins nostre, en la nostra actitud i sentiments, no en els aparells que ens ajuden en els treballs del dia rere dia. Síntesi d’Aurora Masat, fotografia de Mercè Gasch.

15 de gen. 2013

Jordi Camins va parlar sobre LES MUNTANYES: MITES i DIVINI-TATS, dimarts dia 22 de gener.

Jordi Camins, observador de glaceres, alpinista i esquiador reconegut, és un científic les aportacions del qual es fan servir per a diverses publicacions erudites i per exposicions en Centres d’interpretació de les Glaceres Pirinenques. També col·labora en el programa de la web Glaciers Online, la més important a nivell internacional en matèria de glaciologia. Ha estat guardonat amb el premi Medi Ambient en la modalitat 'trajectòria a favor del medi ambient'.
Síntesi de la conferència
Per començar havíem de situar-nos 200 anys enrere: aleshores la gent pensava diferent. Les persones que ara viuen a l’Himàlaia, per exemple, són com les dels Pirineus d'abans: són gent acollidora però molt tancada. Les persones van a viure a les muntanyes per poder sobreviure, no perquè els hi agradi. De fet fugen de les guerres.
En els medis rurals les creences religioses prenen força però a les muntanyes creuen en els fenòmens naturals. Els factors meteorològics tenen més importància que els religiosos, els fan por. Aleshores sorgeixen les llegendes i així ho veiem a Montserrat, els Pirineus als Andes i l’Himàlaia. Ens va anant explicant diverses llegendes d’aquestes muntanyes. La muntanya de Montserrat la podem dividir en tres parts. A la 1a part hi ha la llegenda de “La roca foradada”, a la 2a “Els frares encantats”, “El cavall bernat”. A la 3a hi ha diverses figures en pedra com ”La mòmia”, “L’elefant”, “La prenyada” , “la panxa del bisbe”. En els  Pirineus, ens va explicar d’on ve el seu nom, la llegenda del “Pedraforca“. La del pic de Pocets, que vol dir terra cremada, les llegendes de l’ós, dels voltors, la de la Maledeta, el Pic Salvaguarda i les llegendes dels pastors i els remats . La del pas de Mahoma, a l‘Aneto, etc.
Als Andes, ens va explicar les diferents versions de la conquesta de Quito pels espanyols. Segons els quítxues per l’erupció del Cotopaxi i segons els espanyols per la seva traïció vers els indígenes. I per acabar ens va parlar de l’Himàlaia, que vol dir morada de les neus. Ens va parlar de la muntanya Muzmghata, situada a la zona de Karakorum, que vol dir pedres fosques. Per a la gent  d’aquest indret la muntanya és  el seu déu i el gel és la divinitat. La gent d’aquesta zona no tenen moneda, compren i venen fent canvis i regatejant. Aquesta part de la muntanya de l’Himàlaia pertany a la Xina, a la regió de Xingiang, a prop de la frontera amb el Tibet. I per acabar ens va parlar de la importància dels guepards, al qual consideren un animal sagrat. Síntesi de Mercè Gasch, fotografia d'Aurora Masat.

8 de gen. 2013

Pere Masjuan va parlar de LA MALALTIA i LA MORT DES DE LA FE i LA CIÈNCIA, dimarts dia15 de gener.

"En la xerrada titulada ¨La mort i la malaltia des de la fe i la ciència¨, Pere Masjuan ha abordat un dels temes més antics, però no per això menys actuals, que hom es pot plantejar: la pregunta sobre la mort i la malaltia. La proposta diferent que ell ha proposat és enfocar aquest discussió des del llenguatge del diàleg entre la fe i la ciència, en aquella parcel·la de realitat on ambdues disciplines poden aprendre de l'altre i hom pot aprendre de les dues. Primer ha discutit on es troben aquestes dues realitats i quins llenguatges particulars usen. Després ha discutit què és la mort i què és la malaltia per concloure que, tot i que tots més o menys tenim clars aquests conceptes, no són pas tan fàcils de definir com hom creuria. La definició de la mort per les diferents ciències no és unívoca. Semblant succeeix amb les diferents religions que ell ha considerat. Amb aquesta discussió, el conferenciant arribà a la primera constatació que definir la mort no és fàcil si ho fem des de la raó. Pel què fa la malaltia, la constatació és similar, ara però degut a que les aproximacions a aquesta des de la fe i des de la ciència són oposades: mentre les ciències voldran pal·liar la malaltia, la fe la voldrà entendre i no se'n voldrà amagar. Constata que la ciència proposa certes segueradats i la fe certes confiances, i que en el dia a dia, davant les adversitats, les seguredats poden fallar però no ho faran mai les confiances.
Dit això, sembla que aprendre sobre la mort i la malaltia des del diàleg ciència i fe sembla difícil pel fet que la ciència no aprendrà de la fe ni la fe aprendrà de la ciència. Per corroborar aquesta afirmació el conferenciant discuteix es proposa dos exercicis: un primer que consisteix a mirar amb ulls científics la realitat i preguntar a la fe què poden aquests ulls aprendre sobre la mort i la malaltia; i un segon exercici consistent a preguntar, amb ulls espirituals, què pot aprendre la fe de la ciència.
Això, però, no implica que hom no pugui aprendre de la seva pròpia experiència mirant alhora la realitat amb ambdós ulls. Posa l'exemple del Tsunami i del Càncer.
Conclou que, tot i que és dificil parlar de la mort i la malaltia des de la fe i la ciència, que hom pot aprendre d'ambdues sobretot alhora de redefinir els paràmetres propis dels relats sobre les darreries. Així, acabà la ponència proposant als assistents uns petits exercisis per casa consistents a repensar, sense por, què és per a ells la mort, què és per a ells el cel i l'infern, i fer partíceps als altres d'aquestes intuicions. Necessitem repensar aquests termes sense por". Síntesi Pere Masjuan, fotografia Mercè Gasch.

5 de gen. 2013

La nostra Assemblea anual ha estat dimarts dia 8 de gener. El 29 d'aquest mes ha quedat aprovada per tres anys la nova junta aquí relacionada:

Junta sorgida d'aquesta convocatòria, i aprovada el dia 29 de gener del 2013
  • Presidenta:           Mercè Gasch
  • Vicepresidenta:    M.Carme Esplugas
  • Secretària:           Montserrat Lluch
  • Vicesecretària:     Aurora Masat
  • Tresorer:              Lluís Reverter
  • Vicetresorer:        Lluís Pineda
  • Vocals:                 Eustaqui C.Margall  i  Mercè Barnils